La síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, i l’adjunta d’infància, Aida C. Rodríguez, han presentat aquest dimarts un nou informe que radiografia l’estat del lleure educatiu a Catalunya. Tot i els avenços tímids de l’última dècada, la principal conclusió és contundent: el dret al lleure educatiu no s’ha universalitzat i encara presenta grans desigualtats d’accés.

L’informe, titulat La universalització del lleure educatiu a Catalunya, actualitza un primer document publicat l’any 2014 i evidencia que, malgrat algunes millores sectorials, no s’ha produït cap canvi substancial. Segons la Síndica, el lleure educatiu —que inclou des d’esplais i agrupaments escoltes fins a activitats extraescolars i esportives— és essencial per al desenvolupament integral dels infants, però continua sent un dret amb barreres socials, econòmiques i administratives.

Segons les dades recollides el 34,5 % dels infants d’entre tres i catorze anys no participa en activitats esportives extraescolars durant el curs escolar i un 58,1 % no participa en activitats no esportives. La situació empitjora durant els mesos d’estiu, ja que només un 20 % dels infants i adolescents participa en activitats de lleure al juliol, una dada que debilita el paper integrador i formatiu del lleure.

Manca de regulació i absència de lideratge institucional

Les desigualtats socials són clares, perquè la participació dels infants en situació de vulnerabilitat és gairebé 30 punts percentuals inferiors a la dels infants de famílies amb més recursos econòmics. A més, l’informe assenyala que la classe social, la situació econòmica i fins i tot el nivell educatiu de la mare influeixen en la probabilitat que un infant accedeixi a activitats extraescolars.

Un dels dèficits principals és la manca de regulació i d’un desplegament normatiu coherent. La Generalitat, tot i tenir competències exclusives en aquesta matèria, no ha aprovat cap marc legal que determini què s’entén per lleure, quines condicions d’accessibilitat s’han de garantir i com ha de ser el procés d’admissió a les activitats finançades amb fons públics. Tampoc no hi ha una administració de referència encarregada de coordinar les polítiques de lleure ni una estratègia transversal definida, el que provoca “una dispersió d’iniciatives i una manca de coherència”, diu la Sindicatura de Greuges.

A banda, l’ens també assenyala que la inversió pública destinada al lleure educatiu és baixa, amb uns 300 milions d’euros anuals, el que representa només 217,5 euros per infant. És una xifra molt inferior a la que es destina a educació formal, que supera els 5.200 euros per infant. “Aquest desequilibri evidencia la manca de reconeixement real del valor del lleure com a eina educativa”, admet la síndica.

Obstacles per a les entitats i dèficits estructurals

L’informe també posa sobre la taula que les entitats de lleure denuncien dificultats afegides, com són una burocràcia excessiva per organitzar colònies i activitats d’estiu, o la manca de personal educador amb formació específica, ja que un 66,4 % no té titulació i la poca disponibilitat d’espais i equipaments. A més, assenyalen que les escoles públiques sovint no s’utilitzen fora de l’horari lectiu tot i que podrien facilitar molt l’accés al lleure.

Els ajuts econòmics també són insuficients, tot i que el Departament de Drets Socials ha incrementat les ajudes el 2024, aquestes només cobreixen el 16 % dels infants en situació de pobresa extrema amb una quantitat mitjana de 84,6 euros per infant. A banda, el Síndic critica que més el 57,7 % dels ajuntaments no ofereixen cap ajut per participar en activitats extraescolars. Les dades també reflecteixen que les escoles de molt alta complexitat ofereixen moltes menys activitats que les de baixa complexitat, creant una oferta desigual.

Altres desigualtats que mostra l’estudi

L’informe destaca també la desigualtat de gènere, ja que hi ha més participació de nens en activitats esportives i més participació de nenes en les no esportives. A banda, els adolescents hi són poc presents probablement per manca d’oferta adequada als seus interessos.

Pel que fa als infants amb necessitats educatives especials, només 256 van rebre suport per participar en activitats el 2022 tot i que hi havia més de 36.000 alumnes amb discapacitat reconeguda. Tampoc es garanteix el seu accés a sortides excursions i viatges escolars.

Finalment, es posa de manifest que les famílies amb més recursos tenen més coneixement de l’oferta disponible mentre que les més desafavorides sovint hi accedeixen menys per desconeixement o manca d’informació. 

Propostes per revertir la situació

Per revertir aquesta situació la síndica proposa mesures com regular el dret al lleure amb igualtat d’oportunitats, eliminar les barreres econòmiques, incorporar la veu dels infants en la planificació, garantir l’accés dels infants amb discapacitat; desenvolupar un pla d’equitat territorial; incorporar la perspectiva de gènere i actualitzar protocols de prevenció d’abusos en l’àmbit del lleure amb l’objectiu de construir un sistema veritablement inclusiu equitatiu i universal.