L’envelliment i la salut mental continuen sent un repte urgent i prioritari. Així ho constata l’estudi Salut mental amb perspectiva d’edat: estudi sobre envelliment i benestar emocional, impulsat per la Federació Salut Mental Catalunya (SMC) i la Universitat de Barcelona (UB) que revela que un 74% de les persones enquestades afirma haver experimentat discriminació per raó d’edat, especialment en l’àmbit laboral i sanitari.

La recerca analitza les necessitats i fortaleses psicosocials de les persones majors de 55 anys amb trastorns mentals i els seus familiars, amb l’objectiu de millorar els suports disponibles i promoure un envelliment digne i saludable.

Urgència en la millora dels suports

Els resultats de l’estudi —en el qual han intervingut 44 persones (persones amb experiència pròpia en salut mental, familiars, professionals i representants institucionals), així com 399 persones via enquesta— confirmen que l’envelliment no es viu de la mateixa manera entre persones amb trastorns mentals i els seus familiars. Malgrat compartir una edat similar, les seves necessitats i experiències són diferents, fet que evidencia la necessitat d’adoptar una mirada específica en l’abordatge de la salut mental en la vellesa.

Una de les principals conclusions de la recerca és la importància de prioritzar el suport a les persones grans amb trastorn de salut mental i els seus familiars, sobretot pel que fa a prevenir l’aïllament i afavorir un envelliment actiu i saludable. Actualment, un 45,6% de les persones enquestades percep la seva salut com a regular o dolenta, i un 37,3% afirma tenir limitacions per dur a terme les activitats de la vida diària.

D’altra banda, l’informe destaca el paper clau de la xarxa associativa, que té un impacte fonamental en la promoció del benestar emocional. Així, les entitats socials faciliten l’accés a recursos, lluiten contra l’estigma i fomenten la participació de les persones grans en la comunitat. Un 62,7% dels enquestats té algun tipus de vinculació amb entitats de salut mental, fet que subratlla la seva importància en el suport a aquest col·lectiu.

Les dones assumeixen la major part de les tasques de cura

Una altra qüestió que posa de manifest l’estudi és que els rols de cura no són estàtics. Al llarg del cicle vital poden canviar, transformar-se o fins i tot invertir-se, fet que obliga a concebre les cures com un procés dinàmic i bidireccional. Actualment, un 35,3% de les persones participants en l’estudi tenen cura d’una altra persona, i d’aquestes, un 69,5% es considera la persona cuidadora principal.

En aquest sentit, la recerca evidencia diferències significatives per gènere i territori. Les dones continuen assumint la major part de les tasques de cura. A més, les persones que viuen en zones rurals tenen menys accés a recursos i suports en salut mental, fet que augmenta la vulnerabilitat d’aquests col·lectius.

Finalment, l’estudi ressalta la necessitat d’incorporar una perspectiva interseccional en les polítiques d’atenció a la salut mental i l’envelliment. “Per garantir un envelliment saludable i digne per a tothom, cal tenir en compte la intersecció de factors com el gènere, l’edat, la situació socioeconòmica, l’origen o la diversitat sexual”, destaquen des de Salut Mental Catalunya.

Cap a una transformació social en l’atenció a la salut mental

L’estudi posa en relleu la importància d’un model d’atenció més inclusiu i adaptat a les necessitats específiques de les persones grans amb trastorns mentals. En aquest sentit, la metodologia participativa ha estat una eina clau per donar veu als afectats i contribuir a la definició d’estratègies més eficaces. 

Segons les entitats impulsores de la recerca, cal reforçar la planificació del procés d’envelliment amb un enfocament comunitari i inclusiu, garantint suports adequats per a totes les persones independentment del seu context personal i social.