Des del passat 1 de febrer, el padró col·lectiu sense pernoctació ha deixat de ser efectiu a la ciutat de Barcelona. Això implica que totes aquelles persones que estaven empadronades a locals d’entitats socials, que, segons l’Ajuntament, arriben a les 1.700, ara hauran de tornar a començar els tràmits d’empadronament. Malgrat que el consistori assegura que el padró d’aquestes persones està garantit a través d’altres models, com el padró sense domicili fix (SDF), les entitats alerten que el canvi de criteri dificulta l’accés al padró a les persones en situació de sensellarisme o infrahabitatge.

Segons indiquen les entitats, el passat mes de juliol van rebre una carta de l’Ajuntament en la qual se’ls informava que ja no podrien empadronar les persones que acompanyen a les seves seus i que al mes de febrer es començaria a donar de baixa aquelles que ja estiguessin empadronades. A partir d’aquest moment, s’haurien de fer servir els altres circuits d’empadronament, com el padró sense domicili fix, un model que estableix que es pot recórrer a un domicili fictici per empadronar les persones sense llar o que viuen en infrahabitatges.

Fonts de l’Ajuntament defensen que els canvis que s’han introduït en el padró no són “arbitraris”, sinó que suposen “una millora global del sistema”. Asseguren que, per tal de garantir que cap de les persones que es troben en aquesta situació no es quedi sense padró, se’ls donarà prioritat a l’hora de sol·licitar un nou empadronament per altres vies. En aquest sentit, la segona tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Eugènia Gay, ha assegurat aquest dilluns que el Govern local no donarà de baixa del padró cap de les persones empadronades en entitats sense pernoctació i ha explicat que s’està estudiant “cas per cas” perquè els afectats no quedin desprotegits. 

Les entitats denuncien traves per accedir al padró

Malgrat això, les entitats denuncien que el canvi de criteri dificulta l’accés dels col·lectius més vulnerabilitzats al padró, ja que comporta més tràmits i requisits per obtenir-lo. Pel que fa al model d’empadronament sense domicili fix, el consistori exigeix a qui ho sol·liciti disposar de l’Informe de Coneixement de Residència (ICR), un document que requereix una visita dels serveis socials al lloc on pernocta la persona, la qual es fa sense avís previ. Si la persona sol·licitant no està al lloc indicat, es torna a intentar fins a dos cops i, si tampoc hi ha sort, es tanca l’expedient i no s’efectua l’empadronament.

Arrels Fundació critica que aquest procediment no s’adapta a la realitat de les persones sense llar ni a les seves necessitats, ja que aquestes sovint no tenen telèfon, fet que dificulta que puguin ser localitzables; no dormen sempre al mateix lloc, perquè corren el risc de patir agressions o els fan fora dels llocs de pernoctació; i sovint perden la seva documentació. “L’empadronament sense domicili fix és un model que per les persones que nosaltres acompanyem, que són persones en situació de carrer molt cronificada, és molt complicat i enrevessat”, alerta Eva Hobeich, cap de l’equip jurídic d’Arrels.

La Plataforma d’Entitats en defensa de l’Empadronament a Barcelona, per la seva banda, recrimina que el circuit d’empadronament sense domicili fix està col·lapsat i el termini per fer la comprovació de residència és de sis a vuit mesos, lluny dels tres mesos en els quals l’Ajuntament ha de donar resposta a les sol·licituds, segons marca la llei. La plataforma està preocupada perquè el temps d’espera continuï augmentant si més persones s’han d’acollir a aquesta via. L’Ajuntament, en canvi, assegura que actualment el certificat per rebre el ICR és inferior als tres mesos.

En aquest sentit, el passat mes de maig el Síndic de Greuges de Catalunya i la Sindicatura de Greuges de Barcelona van denunciar retards en l’emissió dels ICR i l’allargament del procés a conseqüència d’haver implementat aquest requisit. 

Demanen més facilitats i col·laboració amb les entitats

Per aquest motiu, els síndics demanaven a l’Ajuntament que incorpori la sol·licitud d’empadronament d’aquests col·lectius als tràmits que es poden fer a través de la seu electrònica, a més d’eliminar la necessitat de demanar cita prèvia si es fa presencialment. També exigien que sigui l’òrgan competent qui sol·liciti l’ICR a serveis socials i establir un protocol per a la gestió de les comprovacions de residències “amb plenes garanties jurídiques” per a les persones que demanen el padró sota aquest model.

Per la seva banda, la Plataforma d’Entitats en defensa de l’Empadronament a Barcelona demana a l’Ajuntament que es reconsideri la decisió d’eliminar el circuit de padró col·lectiu sense pernoctació i que no es tramiti cap baixa fins que no s’asseguri que la persona ha pogut ser empadronada per una altra via. També reclamen que s’elimini el requisit de l’ICR com a pas previ a la sol·licitud de l’empadronament i demanen incloure’l, si és necessari, dins les comprovacions que poden fer els ajuntaments dins dels tres mesos posteriors a la sol·licitud.

La plataforma també exigeix que es reconegui el silenci administratiu positiu un cop han passat tres mesos des del primer contacte de la ciutadania amb l’Ajuntament i procedir així a la seva alta al registre padronal municipal. Finalment, demanen establir mecanismes per facilitar l’acreditació de la residència al municipi i millorar la comunicació amb la ciutadania en relació amb aquest tràmit, a més de garantir l’empadronament a tota la província a través de l’AMB i la Diputació per tal que les persones es puguin empadronar al seu municipi i no hagin de fer-ho a Barcelona si no hi resideixen.