L’Enquesta d’Usos Lingüístics ha revelat que el percentatge de població que té el català com a llengua habitual ha reculat 3,5 punts, fins al 32,6% davant del 46,5% del castellà. Davant d’aquesta realitat, la comunitat de persones immigrades i la cooperativa popular de venedors ambulants de Barcelona, Top Manta, denuncien les greus dificultats en què es troben per aprendre el català.

Les dificultats es basen, d’una banda, en el nombre de places ofertes per fer els cursos de català. Segons Òmnium Cultural, hi ha 120.000 places disponibles per estudiar català, molt lluny dels 2.036.200 que manifesten que voldrien millorar l’ús que fan de la llengua. En concret, el Consorci per a la Normalització Lingüística va anunciar a principis de mes l’ampliació de l’oferta en 1.000 noves places, però només el novembre passat 2.300 persones es van quedar sense poder fer la preinscripció.

D’altra banda, Top Manta i la comunitat de persones immigrades denuncien que les inscripcions són complexes, s’obren només dos cops l’any, i que els horaris dels cursos són molts cops incompatibles amb la conciliació laboral i familiar. També denuncien el greuge que pateixen les persones que viuen fora de les grans ciutats: les dificultats per accedir a cursos reglats són enormes, perquè requereixen desplaçaments a les capitals en horaris molt difícils.

“L’administració ens obliga a tenir un curs de 45 hores de classes de català per poder sol·licitar l’informe d’arrelament, imprescindible per regularitzar els papers i poder accedir a un permís de treball i de residència, però alhora ens ho posa molt difícil per apuntar-nos als cursos”, diu Aziz Faye, portaveu de Top Manta.

A més dels problemes d’arrelament, la dificultat d’accés a la formació comporta, per tant, més problemes per accedir a la regularització administrativa. “Ens provoca moltes angoixes i cronifica la nostra situació irregular”, diu.

Per això, reclamen a la Generalitat una política decidida per estendre la formació del català amb la simplificació del procés d’inscripció, la matrícula viva durant tot el curs i, sobretot, l’augment de l’oferta, amb més places en més pobles i ciutats i en tota mena d’horaris.

Els vincles socials i l’ús de la llengua

Davant de les temptacions de culpar les persones immigrades de la pèrdua de l’ús social del català, Top Manta recorda que és important teixir xarxes socials i veïnals i una relació fluida amb persones de tots els orígens, que faciliti les converses en llengua catalana.

Demanen als parlants habituals del català que no canviïn de llengua per dirigir-se a les persones immigrades, que les ajudin a aprendre l’idioma i que les incloguin en les activitats socials, les relacions veïnals i els entorns afectius.

La força de l’autoorganització

A l’entitat també recorden que, davant de l’escassetat de l’oferta, durant anys, molts col·lectius migrants s’han organitzat pel seu compte per fer i rebre classes de català, i que han treballat per estendre el coneixement de la llengua entre aquells que fa poc que han arribat a Catalunya.

Fan una crida a la Generalitat, a les administracions locals, a la societat civil i a la ciutadania de Catalunya a prendre mesures immediates perquè el català continuï sent un vehicle de cohesió, i manifesten el compromís amb la llengua: “Nosaltres estem disposats a aprendre i demanem a tothom que ens acompanyi en aquest procés d’inclusió real a Catalunya”.