La Fundació Bofill i la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat) de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social presenten ‘L’educació venç la pobresa’, una agenda de deu polítiques educatives per trencar el cercle hereditari de la pobresa des de la infància. Les més de 20 entitats que participen en el reclam demanen al Govern que desplegui i doti de pressupost l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil i exigeixen que aquesta es recuperi amb polítiques educatives que han permès frenar la pobresa en molts altres contextos.

A Catalunya el 34,8% d’infants i adolescents estan en risc de pobresa o exclusió social, segons les dades de l’any 2024, encapçalant les taxes més elevades de pobresa infantil d’Europa i a més de deu punts per sobre de la taxa del conjunt de la població catalana (24%).

La Fundació Bofill i PINCat han alertat que la pobresa i l’exclusió social tenen un impacte directe en les trajectòries educatives, laborals, econòmiques, socials i de salut de la infància i l’adolescència. Alhora, denuncien que les trajectòries educatives determinen la probabilitat d’augmentar la pobresa infantil.  

“Necessitem articular polítiques que acompanyen l’escolaritat per assegurar-nos que aquesta part de la formació garanteixi acabar amb el cercle de la pobresa”, ha defensat Mònica Nadal, directora de recerca de la Fundació Bofill.

Desplegar l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil

Les entitats demanen a la Generalitat que desplegui, concreti i doti de pressupost l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil, aprovada l’abril de 2024. “L’estratègia encara no està desplegada ni dotada de pressupost, és importantíssim que s’implementi ja i es doti de finançament, perquè no podem esperar més. És una xacra i la gran vergonya d’aquest país”, ha argumentat el coordinador de la PINCat, José Antonio Ruiz Montes, a la jornada. “Les entitats ja hi som, però no podem caminar soles, necessitem polítiques valentes que apostin per polítiques educatives per tothom”, ha afegit.

Les organitzacions també recorden que, perquè l’educació sigui un instrument eficaç contra la pobresa infantil, és imprescindible combinar les polítiques educatives amb d’altres que impacten tant en el cicle de vida de les persones com en el bon funcionament de l’escola, com l’accés a un habitatge digne i assequible o avançar cap a una prestació universal per fill a càrrec.

Educació a la primera infància gratuïta i universal

Per tal de fer front al cicle de reproducció de la pobresa, la Fundació Bofill i la PINCat han defensat que l’educació i les polítiques educatives tenen la capacitat de generar oportunitats i neutralitzar la desigualtat i l’exclusió social. Per això, les dues organitzacions plantegen deu polítiques educatives orientades a aconseguir aquest objectiu.  

En primer lloc, les entitats posen el focus en l’educació 0-3, període que consideren clau per trencar la reproducció de la pobresa. En aquest sentit, marquen com a objectiu la universalització de l’etapa 1-3, així com que el 75% de la població infantil en situació o risc de pobresa hi assisteixi. També proposen impulsar un consens de país per fer universal i avançar cap a la gratuïtat del conjunt de l’educació 0-3. Per aconseguir-ho, proposen establir un pla per a garantir una cobertura universal del 0-3, amb finançament i plans locals de recursos educatius.

Més beques i més orientació i acompanyament

En segon lloc, demanen reforçar i ampliar el sistema de beques i ajuts per tal de garantir la continuïtat educativa. Denuncien que la política de beques actual és insuficient, sobretot a secundària, ja que cobreix només el 22,2% de l’alumnat, lluny de la proporció de la població menor en risc de pobresa o exclusió. Així, marquen com a objectiu l’obertura de beques a l’estudi per al 100% d’alumnat d’aquest període que es troba en risc de pobresa o exclusió social. Per aconseguir-ho, proposen crear una beca-salari per a estudis postobligatòries complementària a la del Ministeri d’Educació (755,8 euros per mes escolar) i un ajut per l’alumnat de 3r i 4t d’ESO (3.000 euros anuals).

Pel que fa a l’orientació i acompanyament a les trajectòries educatives, PINCat i la Fundació Bofill denuncien que l’actual sistema és incomplet, esbiaixat, poc preventiu i molt desigual entre centres i territoris. Demanen establir un pla d’orientació i acompanyament que incrementi i integri els recursos de centres i municipis i atengui l’alumnat amb més dificultats, per tal d’assegurar que el 100% de l’alumnat de secundària en risc de pobresa disposi de 40 hores addicionals d’orientació.

Acabar amb la segregació i l’abandonament escolar

La Fundació Bofill i PINCat també proposen que, per tal d’acabar amb la diferència de puntuacions, participació en activitats escolars i oportunitats entre alumnes rics i pobres, cal promocionar els programes locals de suport educatiu amb una programació adaptada. Les entitats marquen l’objectiu d’augmentar 25 punts la mitjana de l’alumnat amb menys estatus econòmic.

Pel que fa a les polítiques de segona oportunitat, proposen dissenyar mapes locals de recursos de noves oportunitats ajustats al perfil dels joves que ni estudien ni treballen. Mitjançant aquesta mesura, marquen com a objectiu crear 7.000 noves places en centres, escoles i programes de segona oportunitat.

Com a sisena proposta, les entitats demanen establir mesures d’escolarització equilibrada, d’apoderament de centres segregats i informatives per apostar per la proximitat en l’elecció d’escola, per tal de reduir la segregació de tipus socioeconòmic i aconseguir l’equilibri màxim en la distribució de l’alumnat vulnerable entre centres públics i concertats.

Igualtat fora de les aules

Pel que fa al menjador escolar i l’espai del migdia, alerten que el preu d’aquest és una barrera per a les famílies amb menys recursos econòmics. Denuncien que el sistema de beques menjador dels darrers cursos només cobreix la meitat de l’alumnat en risc de pobresa o exclusió. Per això, demanen un pla nacional d’ampliació del menjador escolar universal i gratuït per l’alumnat i els centres d’entorns més vulnerables, per tal d’assolir 180.000 noves beques de cara l’any 2030.

Les entitats també denuncien que la participació en les extraescolars està molt condicionada per l’origen social i els estudis dels progenitors. Per fer-li front, demanen un pla nacional per la promoció de l’educació més enllà de l’escola, amb una oferta àmplia i diversa d’activitats, per tal d’aconseguir la participació del 75% d’alumnat de primària i ESO en risc de pobresa en aquestes activitats.

Pel que fa als recursos socioeducatius més enllà del calendari escolar, mentre que la participació de l’alumnat amb més nivells socioeconòmic va ser d’un 72% el 2022, amb un nivell socioeconòmic baix només va ser d’un 41%. Per tal de revertir les xifres, les entitats demanen un pla per garantir que el 60% d’infants i adolescents d’entre 5 i 16 anys en risc de pobresa participi un mínim de dues setmanes en activitats gratuïtes d’estiu. 

Finalment, la Fundació Bofill i PINCat demanen la implementació de programes de suport a les famílies, ja que, alerten, l’actual és precària i molt desigual entre municipis, i sovint se sustenta en l’acció i els recursos de les entitats del tercer sector. Al respecte, exigeixen un pla de suport a la funció educadora de les famílies amb fills d’entre 0 i 16 anys per aconseguir que el 80% dels municipis de més de 10.000 habitants tinguin activitats estables en aquest sentit.