Com és la comunicació entre els professionals sanitaris i els pacients migrats en els centres de salut? Les persones migrades perceben un desequilibri de poder en la relació assistencial i un tracte paternalista per part de les infermeres. Així ho descriu el primer estudi que aborda la comunicació intercultural en l’atenció primària des de la perspectiva de les infermeres, les persones migrades de llarga estada i els mediadors culturals.

L’estudi, liderat pel Grup de Recerca Multidisciplinari en Salut i Societat, el grup interinstitucional Institut en Atenció Primària Jordi Gol i la Universitat Autònoma de Barcelona, destaca que els pacients migrats perceben un desequilibri de poder en la relació assistencial i un tracte paternalista per part de les infermeres.

Tot i que aquests mateixos pacients reconeixen l’empatia i la professionalitat de les infermeres, “les diferències comunicatives i culturals exacerben la manca de comprensió mútua a la relació assistencial”, sostenen els investigadors.

Aquest treball subratlla la importància d’integrar perspectives diverses en la pràctica sanitària i d’implementar programes de formació en habilitats comunicatives. L’equip investigador demana una col·laboració “més estreta” entre pacients, professionals i mediadors per aconseguir una atenció més equitativa i culturalment sensible.

Abordar les diferències amb la mediació cultural

A Catalunya, la introducció de serveis de mediació cultural als anys 1990 va ajudar a abordar aquestes diferències i a fomentar l’entesa mútua, però, segons afirmen els autors de l’estudi, encara és essencial aprofundir en les experiències, tant dels pacients com dels professionals, per millorar la qualitat de l’atenció.

“Aquest estudi es basa en aquesta necessitat, tenint en compte no només la perspectiva dels pacients i infermeres, sinó també la dels mediadors culturals com a observadors externs de les dinàmiques de la comunicació intercultural”, assenyala Francesc Ramos, un dels investigadors.

“Cal reforçar les habilitats comunicatives, fomentar l’aprenentatge dialògic i enfortir els vincles entre les comunitats immigrants i el sistema de salut”, destaca Ramos, qui  també recomana involucrar “activament” els mediadors culturals i les comunitats en els processos de presa de decisions en salut.

Les infermeres demanen més formació

L’estudi combina dades qualitatives de dues investigacions anteriors amb els resultats d’un grup de discussió amb mediadors culturals. Els mètodes inclouen entrevistes semiestructurades, grups focals i una anàlisi secundària de les dades.

Així, els resultats identifiquen dues grans categories; el paper de la cultura en la comunicació i el grau de sensibilitat cultural en l’atenció.“Els pacients migrats valoren el diàleg informal com una eina clau per generar confiança, mentre que les infermeres demanen més formació per abordar les complexitats culturals”, indica Ramos.

Obstacles de les persones migrades

El fenomen de la migració internacional, que afecta més de 272 milions de persones al món, és una realitat cada vegada “més complexa, amb implicacions culturals, socials i polítiques significatives”, afegeixen els investigadors, tot recordant que les persones migrades, especialment aquelles que fa més de cinc anys que estan al país d’acollida, encara troben “obstacles en l’àmbit social, sanitari i cultural, malgrat dominar la llengua del país d’acollida”.

La percepció de biaixos, de manca d’empatia o la dificultat per establir relacions properes i humanitzades amb els professionals sanitaris són alguns dels reptes que persisteixen afectant negativament la seva experiència amb el sistema sanitari, així com l’atenció de la seva salut, conclouen.