La Fundació Bofill ha proposat que els alumnes amb dificultats o amb baix rendiment acadèmic facin quatre hores setmanals de suport per reforçar els aprenentatges. Per portar a terme aquesta mesura farien falta 3.200 docents de primària, 2.300 dels quals als centres públics, i 2.400 professors de secundària, 1.800 a la pública. Suggereix que aquestes quatre hores es podrien fer “aprofitant l’horari de migdia” de dilluns a dijous o amb altres fórmules.

Una altra proposta és fer grups reduïts, de cinc alumnes en els centres de més complexitat i de deu en els de menys, a l’ESO per a l’ensenyament de les matemàtiques. La directora de l’Anuari, Margarita León, ha insistit que la pobresa i les desigualtats “travessen” tots els indicadors.

L’Anuari 2024 assenyala nou avenços i nou mancances de l’educació a Catalunya. Entre les primeres, apunta que en els darrers dos anys s’ha frenat la davallada dels resultats educatius, però constata que Catalunya ha retrocedit prop d’un curs acadèmic en català i matemàtiques en deu anys.

L’estudi apunta que el declivi de resultats s’observa des del 2015, s’accentua durant la pandèmia i toca fons amb els resultats de les proves PISA del 2022. La mateixa tendència s’observa en les darreres proves PIRLS (2021) i TIMSS (2023), que mostren l’increment del percentatge d'alumnes amb nivell baix —de fins a un 30,4% en comprensió lectora i d’un 42% en matemàtiques.

Precisament en matemàtiques, l’entitat proposa agrupacions reduïdes a l’ESO per personalitzar els aprenentatges i recuperar els resultats educatius. Així, defensa que el 80% de les hores a l’ESO haurien de ser en grups de treball de màxim 10 alumnes en els centres de menys complexitat i de cinc en els de més complexitat.

El cap de projectes de la Fundació, Miquel Àngel Alegre, ha explicat que la proposta se centra especialment en matemàtiques i en l’etapa de secundària, ja que és on tots els indicadors mostren pitjors resultats i més necessitats de millora.

La pobresa, darrere de bona part dels problemes

En el seu treball, la fundació ha constatat que les dificultats socioeconòmiques i la pobresa estan darrere de l’empitjorament dels indicadors. Així, per exemple analitza que si es miren els resultats PISA, es conclou que les diferencies de resultats entre l’alumnat d’estatus socioeconòmic alt i baix s’han incrementat significativament en el període 2018-2022.

L’alumnat d’estatus socioeconòmic baix ha tingut una evolució més negativa, amb una reducció de 22,7 punts en competència matemàtica, 16,4 en competència científica i 45,6 en comprensió lectora. Això significa, segons la Bofill, que actualment l’estatus socioeconòmic de l’alumnat és més determinant a l’hora d’explicar els resultats que abans de la pandèmia.

D’altra banda, el 20% dels joves pobres abandonen els estudis, deu vegades més que els rics. A més, els joves d’origen estranger abandonen més del triple que els joves de nacionalitat espanyola, un 36,1% versus el 10,6%.

Cronificació de les diferències en les competències bàsiques

En comparar els resultats de les proves de competències bàsiques en català i matemàtiques de 6è de primària, l’anuari observa com s’estan cronificant les diferències entre centres de complexitat alta i baixa, fins i tot amb un lleuger increment global entre 2016 i 2024.

Davant d’aquesta realitat, la Fundació Bofill ha proposat que es financin els centres en funció de les seves necessitats per garantir un repartiment “equitatiu” dels recursos, amb una implementació pilot en una zona educativa abans d’expandir-ho al conjunt del sistema. La raó és que han afirmat que, d'una banda, es manté un dèficit estructural de finançament —tot i l’increment del 37% en deu anys— i que el finançament lineal al conjunt dels centres no funciona, segons el director de la Bofill, Ismael Palacín.

Una altra proposta vinculada amb aquesta situació és l’ampliació de les aules d’acollida tant a primària com a secundària, de tal manera que es contractin 600 tutors més d’aules d’acollida als centres públics i concertats per passar dels 1.300 als 1.900 i reduir la ràtio de 27 a 18 alumnes nouvinguts per tutor.

Per atacar la pobresa, León ha destacat la importància de dissenyar i aconseguir una prestació universal per fill a càrrec, ja que ha assegurat que Espanya és una “anomalia” en no tenir un ajut d’aquestes característiques. La raó és que la directora de l’Anuari ha defensat que la reducció de la pobresa és, ara per ara, la millor política educativa possible.

“Hi ha un desequilibri important entre la realitat i les polítiques que continuem fent servir”, ha explicat León. “Les hem d’ajustar al nou context i l’única manera és amb polítiques educatives, amb esperit universalitzador, però que no siguin lineals, i també polítiques socials, de l’àmbit de la salut, urbanes o climàtiques, que incideixen en el rendiment educatiu”, ha afegit.

Pel que fa a la segregació, el treball relata una millora, ja que des del pacte del 2019 s’ha reduït en 10 punts, amb un 33% d’alumnat estranger en centres segregats a primària i un 28% a secundària. Tot i això, un 17% dels centres concentra molt més alumnes vulnerable del que els correspondria.

Més docents per atendre la complexitat

D’altra banda, l’anàlisi detalla que en els darrers deu anys hi ha hagut un augment significatiu del nombre de dotacions docents que ha permès tornar a les ràtios d’alumne per professor del curs 2009-2010, previ a les retallades. En concret, la ràtio va ser d’11,5 alumnes per professor el curs 2022-2023, una millora “insuficient” per a la Bofill tenint en compte que hi ha un 27% més d’alumnat en risc de pobresa i més complexitat a les aules.

Davant d’això, ha plantejat garantir una dotació mínima de cinc professionals d’atenció social, psicopedagògica i de salut a la plantilla dels centres de més complexitat. Aquests cinc professionals serien dos treballadors o educadors socials, un psicòleg, un tutor d’acollida i un administratiu. Actualment, menys d’un 5% del professorat dels centres públics està destinat a compensar l’increment de complexitat, asseguren.

Més enllà d’aquestes propostes, l’Anuari recull també l’aposta per un pacte nacional per a la universalització de l’educació d’un a tres anys, amb la creació de 20.000 noves places d’I1 i I2 i garantir l’accés gratuït a l’alumnat amb més necessitats. Fins ara, valoren que la gratuïta de l’I2 ha tingut un impacte “limitat” en la reducció de les desigualtats.

Una altra mesura és avançar també cap a la universalització del menjador escolar i la inclusió del temps de migdia en la jornada educativa —amb 87.000 noves beques menjador per als alumnes d’infantil—, una política de gratuïtat i universalització de les extraescolars —amb ajuts de 300 euros anuals per a l’alumnat amb necessitats educatives específiques.

Finalment, planteja reservar un 20% del pressupost del fons que preveu la Llei de barris per a millorar les oportunitats educatives en entorns vulnerables.