Les treballadores del sector social criden a la vaga el pròxim 5 de desembre per desbloquejar la negociació del Conveni d’Acció Social a Catalunya. La situació laboral d’aquestes professionals es troba en un punt crític després de més de cinc anys de mobilitzacions i negociacions frustrades amb la patronal. De fet, l’últim desacord va tenir lloc el 25 d’octubre en un acte de conciliació entre sindicats i patronal al Tribunal Laboral de Catalunya (TLC).

Segons adverteixen CCOO i UGT en un comunicat, des de l’inici de les converses pel Conveni Col·lectiu de Catalunya d’acció social, a finals de 2018, la patronal ha posat obstacles als increments salarials, al·legant que aquests depenen d’un augment de les tarifes dels serveis públics.

Així, les treballadores del sector social asseguren que, tot i la pressió que han exercit amb vagues generals i parcials, concentracions i altres accions protesta, les condicions laborals no han millorat “al ritme necessari” per compensar la pujada de l’IPC ni les desigualtats salarials amb el sector públic.

Per tot això, i per evitar que la patronal i les entitats del sector “continuïn empobrint” als seus treballadors, CCOO i UGT convoquen la vaga.

Acord parcial aconseguit el 2023

El darrer acord parcial, assolit el maig de 2023, establia un augment salarial mínim del 5% pel 2025 i un altre 5% pel 2026, però “la inacció i la manca de concreció de la patronal” van portar la negociació a un punt mort.

Aquest fet ha desencadenat una nova demanda per part de CCOO i UGT, ja que consideren que la proposta de la patronal contradiu l’esperit de l’acord de 2023 i empitjora les condicions per les treballadores.

En aquest sentit, les treballadores demanen que el nou conveni col·lectiu respecti l’esperit de l’acord parcial de maig de 2023 i que inclogui, d’una banda, el pagament de tots els complements salarials establerts pel Conveni Marc Estatal d’Acció Social i una pujada salarial mínima del 3,5% el 2025, amb un increment salarial garantit del 2% per al personal de cicle continuat.

A més, demanen la revalorització dels complements existents en el conveni, com els de disponibilitat, coordinació i compensació de festius i la unificació de les taules salarials per al cicle general i el cicle continuat, amb una incorporació efectiva dels salaris més alts a partir del 2026.

Una altra de les peticions que hi ha sobre la taula és la reducció de la jornada laboral a un màxim de 1.701 hores anuals —1.680 en el cas que la legislació estatal estableixi una jornada setmanal de 37,5 hores—, així com una millora en els permisos retribuïts i un increment anual de les retribucions de més del 8% a partir de l’1 de gener de 2027.

Segons les dades aportades pels sindicats, des de 2020 el finançament dels serveis socials per part de la Generalitat ha augmentat en més d’un 18%, mentre que els salaris del sector només han crescut un 12,35%, una xifra que queda per sota de l’increment de l’IPC a Catalunya (16,27%). “Aquesta disparitat ha suposat una pèrdua de poder adquisitiu per a les treballadores del sector”, adverteixen.

A més, aquesta situació es veu agreujada per la falta de resposta de l’administració, “que no està exercint la seva responsabilitat a l’hora de garantir que els increments tarifaris es traslladin de manera proporcional a les taules salarials”, asseguren.

Els sindicats demanen també que les entitats del sector arribin a acords amb els comitès d’empresa i els delegats sindicals per aplicar els increments salarials i els complements establerts en el Conveni Marc Estatal d’Acció Social, a fi de millorar immediatament les condicions laborals de les treballadores.