Tenir una vida digna depèn encara massa del codi postal on visquis. La pobresa, que afecta el 25% de la població catalana, no afecta d'igual manera: hi ha territoris, barris, en els quals s'han cronificat algunes de les causes que impacten en la desigualtat social. La diferència entre rendes en diferents territoris pot ser abismal: un exemple d'això és la diferència de la renda per habitant entre Sant Just Desvern, la més alta de Catalunya (67.169 euros), i Batea, a la Terra Alta, amb 19.794 euros de renda. Entre barris de Barcelona.

Per posar en el focus aquest desequilibri territorial, i el fet que encara un de cada quatre catalans viu en situació de pobresa, la Taula d'entitats Tercer Sector Social de Catalunya ha organitzat aquest dijous, Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa, la jornada 'Territori i desigualtats: una vida digna depèn d'on vius?'.

Un acte que ha situat tres pilars bàsics que s'han d'abordar amb "fermesa i responsabilitat política" per posar fi a la pobresa, tal com ha demanat la presidenta de l'organització, Francina Alsina, aprofitant que en l'acte estaven presents representants de l'administració catalana, inclosa la nova consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo. "La pobresa no és inevitable, és una decisió política", ha reblat Alsina.

Un dels pilars bàsics que la Taula situa en la base dels desequilibris territorials és la crisi de l'habitatge. El 39% de les llars catalanes fan un sobreesforç per pagar el seu habitatge, és a dir: destinen més del 40% dels ingressos al pagament de la llar.

A més, Catalunya concentra un de cada quatre desnonaments a l'Estat, i també pateix un sensellarisme cronificat, amb 60.000 persones sense sostre. Segons el territori, la crisi de l'habitatge s'agreuja especialment pels habitants de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i sobretot, pels que viuen en la capital catalana.

Per posar fil a l'agulla i treballar per oferir un habitatge digne i assequible a la població, sobretot a la més vulnerable, la Taula fa una crida al Govern per acordar un Pacte Nacional pel Dret a l'Habitatge, que permetria articular una "resposta col·lectiva" entre tots els agents implicats.

En aquest àmbit la Taula també recorda que encara cal fer efectiu el conveni amb Endesa que regula la pobresa energètica, així com condonar el deute de les llars entre els anys 2022 i 2024.

Una altra prioritat social per fer front a la desigualtat de rendes i pobresa és, segons apunta la Taula, la garantia d'ingressos mínims. En aquest àmbit l'organització demana, aprofitant la negociació dels pressupostos de 2025, establir un model d'actualització del IRSC, ja que és l'indicador que determina l'accés i la quantitat de diverses prestacions i ajudes socials.

Així, la Taula reclama que aquestes actualitzacions comptin amb el tercer sector, i que s'estableixin uns criteris objectius de revisió que assegurin el poder adquisitiu de les prestacions.

Segons la titular de Drets Socials, que ha participat en l'acte, cal "transformar tot el sistema de protecció social". Martínez Bravo creu que s'han de posar en marxa "de forma àgil" polítiques públiques per erradicar les desigualtats. "La pobresa és el resultat d'un cúmul de manca de decisions que fa que això sigui una realitat", ha admès la nova consellera, qui ha coincidit que cal fer "més passes i decisions més fermes".

Ocupació de qualitat per posar fi a la pobresa
L'últim pilar que la Taula considera essencial per posar fi a les desigualtats és garantir una ocupació de qualitat. En aquest sentit, han recordat les dades que es van donar a conèixer ahir: el 7% dels treballadors catalans són pobres, segons un informe d'Oxfam Intermón.

També ha manifestat com a important impulsar el diàleg social i la concertació territorial per garantir que les polítiques d'ocupació tinguin en compte les realitats específiques de cada territori i les persones que hi viuen en ells. Per això ha situat al tercer sector com un actor imprescindible per facilitar la inserció laboral dels col·lectius amb dificultats per trobar feina, i també a aquelles entitats locals que coneixen bé les necessitats laborals de les persones que atenen.

Altres reptes que s'han posat en relleu durant la jornada, que també ha comptat amb una taula rodona en la qual han participat diferents entitats socials del territori com ECAS, Càritas o Creu Roja, són el traspàs de l'ingrés mínim vital, desplegar el pla contra el sensellarisme, garantir prestacions segons els territoris i cost de vida de cada territori.

Així mateix, les entitats han coincidit a destacar que cal situar als titulars dels drets al centre i identificar la manca d'oportunitats per accedir als drets, així com potenciar l'enfocament comunitari en la lluita contra les desigualtats.