Les dècades vinents, Espanya experimentarà una reducció de la precipitació mitjana i un augment de les temperatures i de la freqüència de les onades de calor. Als efectes del canvi climàtic s’hi sumen els de la despoblació en algunes zones i la globalització del comerç agrícola, cosa que afecta el conjunt del país, tot i que amb una incidència especial en certes regions. En concret, 2.858 municipis espanyols presenten, en termes comparatius, una vulnerabilitat més gran a aquestes efectes, segons l’estudi Més enllà de l’‘Espanya buidada’: canvi climàtic, despoblació i globalització a les zones rurals de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”.

Els investigadors Sergio Villamayor-Tomas, Daniel Gaitán Cremaschi, Beatriz Pierri-Daunt i Leticia Santos de Lima, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), i Esteve Corbera, de l’ICTA-UAB i de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), han analitzat el nivell de vulnerabilitat davant del canvi climàtic, la despoblació i la globalització agrícola dels més de 8.000 municipis i  comarques que componen l’Espanya rural, i els han classificat en un dels quatre clústers territorials següents: l’Espanya buidada i econòmicament marginalitzada; l’Espanya que resisteix econòmicament, però que s’asseca; l’Espanya erosionada, i l’Espanya exportadora. 

Les «quatre Espanyes»

2.858 municipis són els més vulnerables al canvi climàtic, la despoblació i la globalització.© Fundació "la Caixa"

El primer d’aquests quatre grups és el que els autors han denominat l’Espanya buidada i econòmicament marginalitzada, que és el conjunt més vulnerable i abraça 2.858 municipis, situats principalment al centre del nord d’Espanya (en especial, les regions de Castella i Lleó i una part d’Aragó), els quals representen el 21 % del territori nacional. 

Aquest primer grup inclou les zones que tenen un descens més pronunciat de la taxa de creixement natural i en les quals es concentra la proporció més alta de persones grans per cada jove. També aglutina la proporció més elevada de nuclis de població petita (menys de 500 habitants). Des d’un punt de vista econòmic, són els territoris més afectats per la disminució dels preus pagats als productors agrícoles. Així mateix, són zones en les quals es concentra una presència més baixa d’empreses registrades i que tenen infraestructures socials i viàries deficients. 

El segon grup, definit a l’estudi com el de l’Espanya que resisteix econòmicament, però que s’asseca, comprèn 1.112 municipis distribuïts especialment a les cadenes muntanyoses i al perímetre del primer grup, i constitueix el 13 % del territori nacional. Aquest clúster territorial presenta una elevada proporció de nuclis de població petits, municipis afectats per la disminució del creixement natural de la població i zones amb infraestructures viàries deficients. A més, registra una disminució superior de les precipitacions mitjanes anuals. Malgrat tot, té la proporció més gran de zones protegides i el nombre més elevat d’empreses registrades. 

El tercer és el que els autors denominen l’Espanya erosionada, que està format per 3.198 municipis repartits per tot el territori espanyol i representa el 54 % del total. Es tracta de municipis situats principalment a les regions de Galícia i Astúries, i també al centre i sud del país. Segons els mesuraments de l’estudi, aquest clúster territorial no presenta greus problemes socioeconòmics, però és el grup més afectat pels incendis forestals i per l’erosió del sòl. 

La quarta i última agrupació és la que els autors qualifiquen com l’Espanya exportadora,formada per 595 municipis (el 5 % del territori espanyol), la majoria situats en enclavaments molt específics propers a les zones costaneres i a les grans ciutats. És el grup menys vulnerable, segons els paràmetres analitzats. Tot i així, els autors indiquen que presenta una debilitat especial en relació amb l’exposició a la globalització del comerç agrícola, atès que depèn en gran part de les exportacions. 

Els autors defineixen el concepte de globalització del comerç agrícola com la consolidació d’un sistema de producció i consum alimentari dominat per empreses multinacionals, mercats i preus globals, basat en la producció intensiva i altament mecanitzada de productes d’exportació i en la cerca de rendibilitat a curt termini, entre altres característiques. 

En aquest últim grup, els investigadors també destaquen dues peculiaritats: és el que depèn més de l’agricultura de regadiu i el que presenta la proporció més petita de zones protegides. Tots aquests resultats es mostren en el gràfic següent:

Mapa que mostra els quatre clústers de zones vulnerables pel canvi climàtic.© Fundació "la Caixa"

«Els municipis d’Espanya es poden ordenar en funció de si són més o menys vulnerables al canvi climàtic, la despoblació i la globalització. El grau en què es veuen afectats per aspectes específics d’aquestes tres amenaces és el que ens ha permès classificar-los en les quatre Espanyes», ha destacat Sergio Villamayor-Tomas, investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i coautor de l’estudi. 

Els autors de l’estudi Més enllà de l’‘Espanya buidada’: canvi climàtic, despoblació i globalització a les zones rurals, de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, consideren que l’adaptació al canvi climàtic, la mitigació de la despoblació i la defensa de les rendes agrícoles han d’anar acompanyadesde polítiques agrícoles i d’un desenvolupament rural més integrat des d’un punt de vista socioambiental. 

«Després d’aquesta anàlisi, hi ha processos que val la pena de continuar estudiant, com ara la relació entre les onades de sequera i calor, l’abandonament rural, la desaparició de les explotacions familiars, la concentració de terres en grans empreses, la intensificació agrícola i la desertificació», ha destacat ViIlamayor-Tomas. I ha afegit: «La nostra anàlisi alerta sobre la necessitat de revisar els ajuts de la PAC [Política Agrària Comuna] des del punt de vista de la seva capacitat per abordar problemes ambientals i socials de manera integrada. El programa d’incorporació de joves agricultors, per exemple, contribueix al relleu generacional i, per tant, a mitigar la despoblació, però també promociona un model d’explotació agrícola intensiu i mecanitzat de gran escala, d’una capacitat adaptativa molt dubtosa enfront del canvi climàtic i la volatilitat dels mercats agropecuaris».