Les dones amb discapacitat denuncien la vulneració habitual dels seus drets sexuals i reproductius i reclamen més formació i informació d'aquests drets, així com el respecte i tractament digne per part de la societat. Coincidint amb el Dia Internacional pels drets sexuals i reproductius de les dones, que se celebra cada 28 de setembre, la comissió de gènere del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI) ha organitzat una taula rodona per abordar aquesta temàtica.

Durant la trobada s'han sentit diverses veus que han abordat la qüestió. Entre elles, la sexòloga experta en discapacitat, Anaya Guerreiro, de l'associació Tàndem Team Barcelona, qui ha destacat la discriminació i vulneració de drets de les dones amb discapacitat, que es tradueix en la seva consideració "com a éssers inactius i asexuats, incapaces i improductives", que no poden decidir sobre anticoncepció ni sobre desig sexual o maternitat. Ha recordat també la violència obstètrica i abusos que, per la seva major vulnerabilitat, pateixen moltes d'elles, la seva estigmatització i invisibilització, i considera que el dret a escollir sobre la seva sexualitat hauria d'estar al primer lloc de la llista de drets del col·lectiu.

Per la seva banda, l'advocada Trinidad Fernández Russell, experta en violència contra les dones i infància, ha fet esment d'algunes sentències que són un gran pas en el reconeixement de drets, i a una normativa nacional i internacional que també reconeix i empara aquests drets: "Drets sabem que en tenim, una altra cosa és que es compleixin". Fernández també ha recordat que "no perquè hi hagi vuit lleis es respectaran més els nostres drets".

Fent referència, per exemple, a esterilitzacions forçoses, anticoncepció o avortament, Fernández considera que el "consentiment informat" ha de prevaldre en qualsevol tractament mèdic a què es vulgui sotmetre a una dona amb discapacitat i lamenta que "el principal tabú social està en l'àmbit familiar", que oculta tot el que té relació amb el sexe "perquè les famílies entenen que les han de protegir".

En la taula d'experiències, Carme Garrido, d'ECOM, dona amb discapacitat física derivada d'una poliomielitis, ha recordat que ha patit mirades de rebuig i discriminació "des de sempre" i que va ser víctima d'abusos en el seu entorn familiar, cosa que l'ha marcat i li va fer pensar en el seu moment que era la forma habitual de relacionar-se afectivament. No va ser fins als quaranta-cinc anys, amb temps i teràpia, que ho ha pogut verbalitzar i superar: "Ara ho puc parlar i les cicatrius no fan mal". Ha apuntat que es va sentir qüestionada quan va començar a sortir amb la seva parella, després quan es va casar, posteriorment quan va tenir fills: "És una lluita constant".

Per la seva banda, Irene Farrero, de la Fundació Estany i Dincat, dona amb autisme diagnosticada d'adulta, ha destacat el paper d'associacions i entitats en l'acompanyament de les dones amb discapacitat. Es considera "guerrera" i "supervivent" i molt satisfeta com a activista i "cuidadora" d'altres persones "per la feina de poder ajudar" i que no passin pel que ella ha hagut de passar. Farrero lamenta, d'altra banda, la manca d'informació que fa que moltes dones no decideixin per si mateixes sobre la seva sexualitat i maternitat.

Al llarg de la trobada s'ha parlat també de la "supèrbia" de molts professionals de la medicina i el dret: "Denunciem i reclamem quan ens sentim violentades, per dignitat i seguretat", ha demanat Carme Garrido a les assistents. I ha afegit: "No em poden agafar com si fos un sac" quan, per exemple, ha de fer la transició de la cadira a un llit per a una exploració.

S'ha denunciat també la manca d'equips, instrumental i proves adaptades a les persones amb discapacitat, i s'han demanat explicacions i descripcions clares i comprensibles sobre tot allò que es farà en un acte mèdic. La soledat de les famílies quan han de fer front a una discapacitat sobrevinguda o al naixement d'un fill amb discapacitat i la crida a fer complir les lleis que ja existeixen han estat altres punts abordats al llarg de la jornada, en la qual s'ha incidit en diverses ocasions en l'estreta relació entre una bona salut sexual i una bona salut mental.