La Xarxa d'Entitats pel Padró 2024 denuncia un "empitjorament" del dret i l'obligació d'empadronament respecte al maig del 2023. En una roda de premsa celebrada divendres passat al Col·legi de Periodistes de Catalunya, portaveus d'aquesta plataforma han fet una radiografia de la situació a Catalunya i han expressat la seva preocupació per les diverses formes de vulneració d'aquest dret en una trentena de municipis del país, que afecten especialment la població més vulnerable. També han presentat deu punts per garantir l'accés al padró a totes les persones que resideixen als municipis de Catalunya.

Les entitats socials d'Amnistia Internacional Catalunya, CONFAVC (Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya), Coordinadora Obrim Fronteres, ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social), FEDAIA (Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència), FòrumSD (Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya), laFede.cat – Organitzacions per la Justícia Global, l'Observatori DESCA i la Coordinadora d'ONG Solidàries s'han unit sota la plataforma paraigües Xarxa d'Entitats pel Padró 2024 per denunciar la situació de l'empadronament a Catalunya de l'últim any.

"El padró és un dret essencial perquè és la porta d'accés a d'altres de fonamentals com la sanitat i l'educació", explica Júlia Pérez, membre de la plataforma. "L'administració pública té l'obligació de garantir, tramitar i actualitzar el padró, tan necessari per fer una planificació dels serveis. Negar-lo suposa una vulneració de drets brutal, especialment pels col·lectius més vulnerables", denuncia. Una situació que, lamentablement, està augmentant aquest últim any, segons alerta la Xarxa d'Entitats pel Padró 2024.

"Des de les entitats hem fet una radiografia de l'estat de la qüestió a Catalunya i hem constatat que hi ha una trentena de municipis que no ho estan fent gaire bé", afirma Laia Costa, membre de la Xarxa d'Entitats pel Padró 2024.
D'aquesta llista destaquen localitats com Barcelona, Cornellà, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Igualada, Mataró, Molins de Rei, Santa Coloma de Farners, Santa Coloma de Gramenet, Molins de Rei, Premià de Mar, Vilanova o Vic, entre d'altres.

"Això significa que la resta ho fan perfecte? No, significa que segurament no comptem amb aquesta informació", avisa Costa, que demana no fer un assenyalament públic d'aquests municipis, ja que "l'empobriment de l'accés al padró és una situació generalitzada", comenta, i "perquè hem detectat que 'no fer-ho bé' ven molt més políticament, fa un efecte crida i anima a la resta a no complir la llei", afegeix Maria Creixell, també membre de la plataforma.

Obstacles en l'empadronament a Catalunya

Entre els principals obstacles que les entitats socials s'estan trobant destaquen la manca d'informació i circuits poc clars per a realitzar el tràmit; arbitrarietat de criteris i de tracte segons les persones que sol·liciten l'accés; formularis d'empadronament que no contemplen totes les situacions, com l'infrahabitatge; i problemes amb les cites: "Hi ha municipis que només es poden fer en línia, altres que només presencial o que només et citen en un dia i a una franja horària molt concreta que dificulta enormement l'accés a moltes persones", exemplifica Costa.

Continuant amb els obstacles, la Xarxa d'Entitats pel Padró 2024 també denuncia requisits excessius o il·legals d'informació. "Ens hem trobat que alguns ajuntaments demanen aportar un rebut de lloguer, la cèdula d'habitabilitat, un informe de titularitat o demostrar que duus 'x' mesos vivint al municipi i això és il·legal", afirma Creixell.

Quant a les comprovacions de residència, les entitats denunciants expressen que les comprovacions "només s'haurien de fer quan l'Ajuntament en qüestió tingués moltes proves que la persona no viu al municipi". "Però això no està passant i, especialment contra un segment molt específic de la població, s'està enviant a la policia i no a Serveis Socials a fer aquestes comprovacions, fet que provoca que s'obrin expedients d'estrangeria o informes d'ocupacions", lamenta Creixell.

Les entitats també manifesten que s'estan produint baixes automàtiques o sense notificació del padró sense que hi hagi cap comprovació que la persona ja no viu al territori; que s'excedeix el temps d'espera a més de tres mesos; i que s'ha instaurat una mena de "racisme institucional", ja que aquestes pràctiques es realitzen, sobretot, contra la població racialitzada.

"Per tot això, creiem que la situació està empitjorant; no només perquè tenim ulls al territori, sinó perquè s'actua amb impunitat, perquè sembla que no complir la llei no té conseqüències", sentencia Costa.

Aquesta vulneració de drets és especialment alarmant quan es parla d'infància, adolescència i de persones joves migrades soles que van ser tutelades en el seu moment. "En el moment en què surten del circuit de tutela, l'Administració deixa de reconèixer-los-hi el padró i aquest dret és essencial per renovar la seva documentació", denuncia Maria Montoya, membre de la plataforma.

Reconeixement d'uns mínims

Així, la Xarxa d'Entitats pel Padró 2024 ha elaborat un decàleg de deu punts per garantir l'accés al padró, entre els quals destaca que els ajuntaments apliquin protocols clars i públics; que s'ofereixin diferents opcions d'inscripció, tal com ho demanen el Síndic de Greuges de Barcelona i també el de Catalunya; que les comprovacions de domicili "no es converteixin en un judici i que, en tot cas, s'enviï a Serveis Socials i no la policia", afegeix Francesc Mateu, també de la plataforma.

També exigeixen que el procediment d'empadronament no superi el termini màxim previst de tres mesos i que aquest sigui prioritari en els casos d'infància, adolescència i persones en situació de major vulnerabilitat; i posar fi a la mala praxi i discrecionalitat de totes aquelles administracions que dificulten l'accés a aquest dret.

"En el fons, estem parlant d'un problema que proporcionalment al conjunt de la població és petit i que amb voluntat política es resoldria ràpidament", afirma Mateu. "Per això recomanem a tothom que tingui problemes semblants que ens ho traslladi perquè serà l'única manera d'intervenir i posar-hi solució a poc a poc", conclou.