Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) estan ideant un sistema computacional per monitorar l'activitat i mesurar en temps real els paràmetres vitals de les persones vulnerables que viuen soles.

L'objectiu d'aquest projecte, basat en intel·ligència artificial, és recollir informació d'aquests usuaris a través de sensors. Amb les dades recollides, es faran recomanacions als metges i als cuidadors socials per tal que tinguin més elements per fer el seguiment de la salut i les necessitats d'aquestes persones. El projecte ICARE s'ha finançat pel Departament de Drets Socials de la Generalitat amb fons Next Generation.

El grup d'investigadors del Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques (DEIM), liderat pel catedràtic Domènec Puig, està al capdavant d'aquest projecte, el qual compta amb la col·laboració de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili, pel que fa a l'assessorament mèdic, i de la Fundació Ave Maria de Sitges, que disposa de residències per a persones vulnerables i pisos tutelats.

"Teníem clar que la sensorització dels domicilis s'havia de fer de manera no invasiva, és a dir, sense càmeres ni altres elements que poguessin molestar o alterar el comportament de les persones que viuen soles", ha assenyalat l'investigador principal del projecte, Domènec Puig. "Per això, busquem sensors, alguns que ja existeixen i d'altres que mesuren els nivells de determinats gasos que permeten saber l'activitat humana que fan a casa, per exemple, la concentració de CO2 més o menys intensa ens dona informació del que està fent la persona, si es mou, si s'aixeca o no del llit, quanta estona s'està al lavabo", ha afegit.

El projecte es troba en la fase inicial i, ara mateix, s'escullen els sensors que es faran servir. La informació que subministrin aquests sensors distribuïts per l'habitatge es complementarà amb una aplicació mòbil que, enfocant la cara del pacient, permetrà saber paràmetres, com ara el ritme cardíac, la respiració, la pressió sanguínia.

"De sensors com aquests ja n'existeixen i estem escollint el més adequat. Aquest mètode tampoc és invasiu ni cal que la persona tingui res connectat, ni tampoc es fa cap reconeixement facial", ha explicat l'investigador. "Simplement, s'ha de posar ella mateixa el mòbil al davant de la cara periòdicament i l'aplicació és capaç, tan sols analitzant el rostre, de treure totes aquestes dades", ha afirmat Puig.

Històric real del pacient

Un altre dels investigadors del projecte, Hatem Rashwan, ha subratllat que tota la informació recollida pels sensors i per l'aplicació mòbil se centralitza en una plataforma intel·ligent, que està desenvolupant l'equip. Aquest sistema basat en intel·ligència artificial serà capaç de processar la informació i fer les recomanacions a cuidadors socials i metges.
"Un dels objectius del projecte és fer prediccions dels símptomes de malalties cròniques, com ara les relacionades amb el sistema cardiovascular, el respiratori", ha destacat Rashwan. Segons Puig, la idea no és proporcionar un servei d'assistència immediata per resoldre problemes puntuals, sinó fer un seguiment de persones que estan estables, però que tenen alguna dependència, donat que són vulnerables, per edat o per una discapacitat. "El que aconseguirem amb aquest projecte és tenir tot l'històric real del pacient", ha comentat Puig.

Pel que fa al sistema d'intel·ligència artificial, que està desenvolupant el grup de recerca, aprofundeix en el paradigma de la internet de les coses mèdiques i en els nous paradigmes de la XAI (Intel·ligència Artificial Explicable), que va més enllà dels sistemes que fan prediccions o valoracions "sense una justificació evident".

"És un sistema de suport a la decisió. Com més dades i coneixement s'incorpora al sistema, millors seran les recomanacions i més arguments tindran els metges per fer els seus diagnòstics", ha indicat Puig. Els investigadors del projecte ja estan provant sensors en pisos tutelats i comencen a recollir dades.