Després de l'ESO, què? Analitzar les veus de les persones joves és imprescindible per identificar les claus de la política educativa del futur. El seu testimoni revela que consideren l'orientació actual "insuficient, esbiaixada i tardana" i pensen que l'oferta educativa postobligatòria exhibeix desigualtats notables, manca d'equitat i prioritza excessivament el Batxillerat. Aquestes conclusions sorgeixen de l'estudi Perduts pel camí: desigualtats en les transicions educatives després de l'ESO, elaborat per Aina Tarabini i Judith Jacovkis i publicat per la Fundació Bofill.

El pas de 4t d'ESO cap a Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM) o Batxillerat, és un dels moments més determinants per a l'alumnat que, per primer cop, s'ha d'enfrontar a una "elecció real" sobre la seva trajectòria educativa futura i triar entre l'itinerari acadèmic o el professional.

Aquesta transició és una de les baules més febles del sistema educatiu, ja que és quan es produeix el gruix d'Abandonament Escolar Prematur (AEP). A Catalunya, la majoria de joves que han deixat els estudis ho van fer, precisament, en aquest moment.

Dades alarmants

L'any 2020, el 12,5% de l'alumnat no va prosseguir estudis postobligatoris, és a dir, 9.905 joves no van cursar ni Batxillerat ni Cicles Formatius. Aquesta situació, assenyala la professora de Sociologia de la UAB i coautora de l'informe Perduts pel camí: desigualtats en les transicions educatives després de l'ESO, Aina Tarabini, és alarmant i necessita ser abordada urgentment: "És imperatiu garantir trajectòries educatives llargues per als nostres joves".

Segons Tarabini, el pas de l'educació obligatòria a la postobligatòria sovint se simplifica com una decisió individual presa per una persona "gairebé adulta" de setze anys. Però les dades revelen que en aquest punt crític de transició, on el sistema educatiu ofereix diversos camins, és quan es manifesta amb més claredat la desigualtat en termes de gènere, classe social, origen i necessitats educatives especials.

"Qui decideix continuar estudiant? On es troba l'oferta educativa i on és deficient? Qui té l'oportunitat de triar un futur més prometedor?", es pregunta l'autora. No és només una elecció individual, sinó un tema profundament entramat amb les desigualtats socials i, per tant, "requereix una revisió profunda des de la perspectiva de les polítiques educatives", afirma.

Les principals dificultats del jovent

"El Batxillerat és per als intel·ligents", lamenta una estudiant de Cicle Formatiu de Grau Mig (CFGM) de Cures Auxiliars d'Infermeria, una de les diverses veus que es recullen en l'informe. L'estudi revela que els estudiants sovint prenen la decisió entre seguir Batxillerat o optar pels Cicles Formatius amb una sensació d'abandonament, sense eines suficients per decidir i influïts pels estereotips adquirits durant la seva escolarització.

A vegades, aquesta elecció es fa per negació, motivada per la falta de coneixement o per una experiència escolar decebedora. "Vaig acabar aquí per 'descarte'", comenta un estudiant de CFGM d'Electromecànica de Vehicles.

"La idea que s'acaba transmetent a l'alumnat és que qui és bo 'amb el cap' se'l dirigeix cap al Batxillerat, que és la via amb més 'prestigi'. Mentre que qui és bo 'amb les mans', cap a Cicle Formatiu", denuncia Tarabini. "Molts adolescents entrevistats també ens comentaven que a l'ESO tenien poques possibilitats d'experimentar allò que els agradava i que, per tant, després estaven molt perduts a l'hora d'escollir què volien estudiar", agrega.

Així mateix, l'oferta dels estudis postobligatoris és desigual i inequitativa, amb una estructura que prima el Batxillerat com a l'opció de continuïtat. "Hem comprovat que l'oferta de Cicles Formatius és més escassa i, sovint, el jovent ha de desplaçar-se lluny de casa, un fet que no és possible per a tothom. També hi ha menys oferta pública, cosa que augmenta la desigualtat estructural", explica Tarabini.

L'informe també crida l'atenció als docents, assenyalant que l'orientació que es proporciona als joves és insuficient, esbiaixada i arriba massa tard, posant en perill una transició escolar exitosa. "El professorat té coneixements desiguals sobre les diverses opcions post-ESO i sol tenir una comprensió més profunda del Batxillerat", indica l'estudi.

"L'orientació sovint es redueix a activitats informatives com xerrades o visites grupals, o simplement a la realització de tests d'orientació".

Així i tot, Tarabini aclareix aquest punt argumentant que considera que tots els professors estan capacitats per guiar els alumnes no només en el seu desenvolupament acadèmic, sinó també en el professional. Això no implica necessàriament sobrecarregar-los amb tasques addicionals, afegeix, i suggereix la introducció d'orientadors professionals als centres educatius.

Línies d'acció

L'informe presenta un conjunt de propostes per millorar la transició educativa dels estudiants catalans. Recomana un increment de places públiques de CFGM, amb un enfocament prioritzat en sectors amb més oportunitats laborals i posa èmfasi en la necessitat de combatre la sobreoferta d'estudis de baix cost que no garanteixen una inserció laboral qualificada. També advoca per facilitar la continuïtat entre diferents nivells de formació professional, tant en els mateixos centres com en centres propers.

Una altra mesura clau és la implementació de plans d'orientació en tots els centres educatius, especialment per als estudiants més vulnerables, per facilitar la presa de decisions informades. Proposa, a més, desplegar serveis d'orientació municipals coordinats amb els centres educatius, basats en estratègies integrals que involucrin tots els agents educatius de la ciutat.

L'estudi destaca la importància de la formació permanent del professorat, que hauria de respondre a "les necessitats específiques del centre" i fomentar la reflexió sobre l'impacte de les "creences dels docents". A més, planteja incrementar la coordinació i la formació del professorat per desenvolupar propostes competencials en tots els centres d'educació secundària i postobligatòria de Catalunya.