Durant el 2023, des de la Generalitat de Catalunya s'han registrat un total de 670 situacions relacionades amb la LGBTIfòbia. És la suma de les denúncies efectuades als Mossos d'Esquadra (282), les denúncies (de naturalesa administrativa) registrades a l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació del Departament d'Igualtat i Feminismes (351) i les incidències gestionades per la Direcció General de Polítiques Públiques LGBTI+ del mateix departament (37).

Són dades que ha donat a conèixer la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, i el director general de Polítiques Públiques LGBTI+, Xavier Florensa Cantons, en la presentació de la Radiografia sobre la LGBTIfòbia a Catalunya. L'informe recull les situacions ateses per l'administració, siguin incidències, denúncies administratives o denúncies penals, que han augmentat substancialment aquest 2023, especialment relacionades amb el col·lectiu de persones trans.

Augment de les incidències

El 2022 es van enregistrar 456 incidències, suposant un augment de gairebé el 47%. Què explica aquest increment? Des de la conselleria d'Igualtat, es fa una crida a evitar l'alarmisme: tot i que és cert que la presència de l'extrema dreta en les institucions ha legitimat certs discursos d'odi, cada vegada hi ha més consciència social, la qual cosa porta a una major quantitat de denúncies, dedueix l'ens.

"Venim d'un escenari d'infradenuncia molt clar; d'un temps on no existien els mecanismes per poder-ho fer. Actualment, les coses estan canviant: a tots els consells comarcals hi ha un SAI, per exemple, i el fet de disposar d'aquesta atenció fa que la visibilització de les discriminacions aflori", ha explicat Xavier Florensa. "Això no ens ha de fer por, perquè vol dir més situacions que surten a la llum i més persones ateses. Vol dir que aixequem catifes i que estem trencant silencis", ha afegit Verge.

Fets discriminatoris

Una incidència és una situació discriminatòria que ha patit una persona LGTBIQ+, que considera que s'han vist vulnerats els seus drets, però que el fet no té recorregut com a denúncia penal. O potser la persona tampoc no vol denunciar i el que demana és que es resolgui i que a cap altra li pugui tornar a passar.

"Una persona trans a qui se li nega el seu nom sentit a la feina; o una dona lesbiana a qui se li pressuposa que té parella heterosexual en una consulta de ginecologia", són exemples reals d'incidències que ha descrit la consellera.

Anteriorment, la comunicació d'aquestes incidències provenia d'entitats del col·lectiu, però ara, en general, arriben des de Serveis i tràmits de la Xarxa d'Atenció Integral (SAI), segons s'informa en la Radiografia sobre la LGBTIfòbia a Catalunya.

El SAI LGBTI+ és un servei integral per informar, acompanyar i sensibilitzar a persones i entitats sobre l'orientació sexual, l'expressió i la identitat de gènere i per prevenir la LGBTIfòbia. Atén tant persones LGBTIQ+ com al seu entorn i a professionals que treballen en àmbits sensibles.

Territorialment, la majoria de les incidències es concentren principalment a la demarcació de Barcelona, representant un 68%, ja que és la regió més densament poblada. A certa distància, se situen Tarragona, Lleida, Girona i les Terres de l'Ebre. Pel que fa a l'àmbit en què es produeixen, destaca l'àmbit social, amb un total de 99 casos, seguit de l'àmbit sanitari, amb 71 casos, i l'àmbit educatiu, amb 51 casos.

Quant al perfil de les persones que han experimentat aquestes incidències, sobresurten les persones trans, amb un total de 196 casos comunicats, seguides pels homes gais, amb 71 casos, i les dones lesbianes, amb 23 casos. L'informe destaca que s'han resolt 135 casos amb atenció personalitzada, mentre que 90 casos han rebut assistència psicològica gratuïta i 81 s'han derivat a un acompanyament per part del departament competent de la Generalitat.

Gairebé 500 consultes

L'informe presentat per la conselleria d'Igualtat i Feminismes també contempla les consultes gestionades des de la Direcció General de Polítiques Públiques LGTBI.

"Aquestes són diferents de les incidències. No parteixen d'un fet discriminatori; són dubtes, preguntes, necessitats que té la ciutadania, però que requereixen una gestió similar a la de les incidències: assessorament personalitzat, assessorament jurídic, etc. Se n'han produït 489 i tenen a veure amb l'àmbit sanitari i del registre civil i el col·lectiu trans és qui n'ha fet més", ha explicat Xavier Florensa.

Mesures polítiques

Davant dels resultats de l'informe, la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha anunciat una sèrie de mesures per abordar la LGTBIfòbia. Aquestes inclouen intervenir de manera ràpida i efectiva per evitar la revictimització, reforçar els recursos de la xarxa SAI, subvencionar els ens locals per a la formació en aquests temes, publicar protocols i guies d'actuació per a diverses institucions com centres cívics, la DGAIA i centres per a la tercera edat.

A més a més, destaca l'aposta per la coeducació i l'educació sexual integral en tots els nivells educatius, des d'infantil fins a secundària; i la coordinació entre la xarxa SAI i el servei USAV per prevenir la violència escolar, entre altres iniciatives.

"Catalunya és un país capdavanter en l'aplicació de drets per a la comunitat LGTBIQ+. La xarxa SAI va ser premiada l'any passat a la Unió Europea. El compromís del Govern és total i, en un context d'extrema dreta, aquestes persones han de saber que ens tenen al seu costat", ha expressat Verge.