Save the Children avisa que les diferències socioeconòmiques entre l'alumnat influeixen en els seus resultats educatius i demana que les polítiques educatives no s'oblidin dels alumnes en situació de vulnerabilitat. L'organització alerta, en una anàlisi elaborada amb Esade sobre les proves PISA, que els alumnes amb menys recursos tenen sis vegades més possibilitats de repetir curs que aquells amb un major nivell socioeconòmic.

De fet, Catalunya és el segon territori de l'Estat, després de la Comunitat de Madrid, amb la segregació escolar per nivell socioeconòmic més alta. Tot i que en l'àmbit estatal la taxa s'ha reduït lleugerament des del 2018, a Catalunya no hi ha hagut canvis significatius.

A més, l'equitat en l'aprenentatge de les famílies més afavorides respecte de les més vulnerables s'ha reduït. Per exemple, les diferències en el rendiment i resultats en la prova de matemàtiques dels alumnes més desavantatjats socioeconòmicament respecte de famílies més benestants són pitjors que el 2018 (del 15,2% al 17,1%), essent Catalunya un dels territoris de l'Estat juntament amb Astúries, Euskadi i Múrcia on aquesta variació és més elevada.

Un dels altres factors que afecten en la desigualtat de l'aprenentatge és l'origen migrant de les famílies. Segons l'estudi PISA, un alumne d'origen migrant treu de mitjana 42,6 punts menys a la prova de matemàtiques (32,5 en l'àmbit estatal), però aquesta bretxa es redueix a 5,1 punts si es descompta l'efecte de la desigualtat socioeconòmica. Mentre que a la resta dels territoris de l'Estat la caiguda en els resultats ha estat major entre alumnes nadius, a Catalunya la caiguda entre l'alumnat d'origen migrant ha estat molt superior. En aquest cas no només ha augmentat sinó que Catalunya encapçala els territoris en l'àmbit estatal.

Mesures per garantir l'equitat educativa

Per continuar millorant la igualtat d'oportunitats i l'equitat educativa a Catalunya, Save the Children proposa diverses mesures. Creu que cal apostar de manera molt més decidida per tutories de suport i reforç individualitzades o en grups reduïts, tant en horari escolar com fora del mateix i durant el període estival. Una altra mesura que suggereix és millorar les competències en comprensió lectora mitjançant la implementació d'espais obligatoris de lectura i el reforç de les biblioteques escolars. També aposta per jornades escolars àmplies, assegurant la gratuïtat de material, menjador i transport escolar a infants en situació de pobresa i el seu accés a beques suficients que promoguin la seva permanència en el centre educatiu i la seva continuïtat en l'educació postobligatòria.

L'organització també vol que es millori l'accés a educació infantil de qualitat de 0 a 3 anys d'infants amb baix nivell socioeconòmic i d'origen migrant. D'altra banda, recomana promoure una formació del professorat centrada en una major eficàcia i habilitats pràctiques en gestió d'aula en classes heterogènies, així com formació associada a reflexionar i canviar creences i pràctiques pedagògiques relacionades amb la repetició de curs.

D'altra banda, l'ONG recomana posar en marxa mesures contra la segregació escolar per reduir la concentració de l'alumnat desfavorit, migrant i d'ètnia gitana. Aquests plans han d'apostar per la gratuïtat efectiva de l'escola concertada i considerar criteris de demanda i admissió, però també valorar mesures d'oferta i planificació en la xarxa escolar, especialment en un context de caiguda demogràfica.

Una altra proposta que fa l'organització és implementar programes d'orientació educativa per famílies en els centres de més alta complexitat. Aquestes mesures podrien incloure accions de capacitació sobre hàbits d'estudi, entorn, lectura o sistema educatiu, entre altres. També insta a dotar de recursos extra i promoure reduccions de ràtios alumnes en els centres educatius que escolaritzen alumnat més desfavorit.