Des del 2011 fins al 2022 s'han presentat 3.308 denúncies per delictes cibernètics cap a infants i adolescents a Catalunya. El 56% d'aquestes víctimes eren nenes i adolescents. Save The Children alerta a l'informe No és amor que internet és un mitjà més per exercir violència, i que sovint se suma a la que ja pateixen les víctimes en el món físic. L'organització denuncia que gairebé no hi ha dades específiques sobre violència de gènere digital. Les darreres dades disponibles són del 2021 i mostren que a l'Estat espanyol un 14,9% de les adolescents havien estat controlades a través del mòbil, un 6,3% havien rebut missatges ofensius i amenaces, i un 6,6% reconeixien que havien compartit les seves contrasenyes perquè les seves parelles les controlessin.
"La violència de gènere s'ha traslladat també a l'àmbit digital. Ja no només és l'assetjament i el control virtual, ara es produeixen noves formes de violència basades en la misogínia i la discriminació", assegura la responsable de Polítiques d'Infància de Save the Children a Catalunya, Ona Lorda.
Lorda explica que aquestes noves formes de violència masclista "són un reflex de la violència a la qual estan sotmeses en la vida real, marcada per estereotips, rols i desigualtat. Els nois i noies ja han normalitzat la violència de gènere i repeteixen patrons i rols sexistes a les seves relacions", afirma.

Els adolescents no es perceben a si mateixos com a víctimes ni com a agressors
L'informe No és amor de Save The Children indica que a les formes habituals de la violència masclista se li sumen altres pròpies de les relacions sexoafectives en l'adolescència, que provoquen que sigui molt difícil per a les víctimes identificar la situació i demanar ajuda. La intensitat de la primera relació, influenciada pels estereotips de gènere, fan que els adolescents justifiquin certs comportaments. Les dinàmiques de control es donen sovint entre les relacions sexoafectives a aquesta edat i es van imposant gradualment, alerta també l'informe. A això s'afegeix que la durada d'aquestes relacions i els espais on es relacionen els adolescents dificulten que l'entorn adult pugui detectar la violència.
Les xarxes socials permeten que la situació de violència en la parella no estigui condicionada a la presència física de l'agressor, sinó que es pot exercir a distància i de forma molt més constant en el temps, especialment en la violència de control. A més, l'informe indica que la pornografia pot influir de manera negativa en les relacions entre adolescents, ja que sovint intenten reproduir algunes de les pràctiques que veuen a les pel·lícules.
Save The Children alerta que moltes adolescents no es veuen representades en el rol de víctima de violència masclista. "La falta de violència física en dificulta el reconeixement, i els estereotips associats a les dones adultes víctimes no solen complir-se en les adolescents, ja que no hi ha convivència, no hi ha fills o filles en comú i no hi ha dependència econòmica", alerten. Moltes víctimes d'aquesta franja d'edat no identifiquen la situació com una experiència col·lectiva i solen culpar-se i pensar que és un problema que respon a les seves característiques i situacions individuals.
De la mateixa manera, l'informe afirma que també existeix una falta d'autopercepció dels adolescents com a agressors. A l'estudi Percepció de la violència de gènere en l'adolescència i la joventut, elaborat el 2015, només el 12,7% dels adolescents entrevistats entre 15 i 17 anys arreu de l'Estat espanyol percebien que els maltractaments estaven bastant o molt estesos, enfront del 88,6% de les noies.

Formació afectiva i sexual contra la violència de gènere
Save the Children defensa que apostar per l'educació afectiva i sexual a les escoles i formació en l'ús segur i responsable de les tecnologies és una eina imprescindible per a acabar amb la violència de gènere. L'organització destaca la importància d'iniciar aquesta educació des de les primeres etapes perquè els infants puguin aprendre temes com l'autonomia del seu propi cos, el consentiment, la igualtat de gènere i la creació de vincles segurs.
L'organització demana, a més, la implementació de les mesures que componen la llei de protecció integral a la infància i l'adolescència enfront de la violència (LOPIVI). Entre elles, la posada en marxa del registre unificat de violència per disposar de dades i d'un millor seguiment dels casos. "Per a la lluita contra la violència de gènere és fonamental la creació de polítiques de salvaguarda i protocols de detecció i actuació en escoles amb perspectiva de gènere", defenen.