Tima Miroshnichenko (Pexels)
Segons l'equip de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals sense substància de l'Hospital de Bellvitge, alguns senyals d'alerta són la rellevància que agafa aquesta afició en la vida de la persona, la pèrdua de l'autocontrol sobre aquesta activitat, un temps excessiu dedicat als videojocs de forma diària, per exemple, quatre o cinc hores

 









 

 

Es quadrupliquen les consultes per l'ús excessiu de videojocs el 2022 a l'Hospital de Bellvitge
Alguns senyals d'alerta són la rellevància en la vida de la persona, la pèrdua d'autocontrol i l'abandonament d'altres activitats

Els videojocs són entretinguts, motivadors, estimulants i divertits. Un ús abusiu, però, pot esdevenir en un trastorn important. L'addicció als videojocs és una realitat clínica. De fet, la darrera evidència científica assenyala que aproximadament un 3% de la població està subjecta a patir aquest tipus d'addicció comportamental, amb conseqüències greus en l'àmbit personal, familiar, social, laboral i acadèmic.

"El risc problemàtic de l'ús de videojocs existeix en ambdós gèneres. Tot i que s'ha associat tradicionalment al gènere masculí, rebem cada vegada més consultes de noies", segons ha explicat la psicòloga clínica Susana Jiménez, cap de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i investigadora de l'IDIBELL.

"Aquestes dades són una evidència de les conseqüències en salut mental a mitjà i llarg termini pel que fa a l'ús abusiu de videojocs durant els períodes de confinament", tal com apunta la psicòloga clínica. "Fins que pacients i famílies no reconeixen que la passió pels videojocs és en realitat una addicció, no acudeixen a les consultes als dispositius assistencials i associacions d'autoajuda, i poden passar mesos", afegeix.

La majoria dels estudis apunten que els videojocs de caràcter massiu, online, de rol i multijugador - coneguts com a MMORPG - són els que més problemes d'ús excessiu generen.

Alguns senyals d'alerta

Segons l'equip de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals sense substància de l'Hospital de Bellvitge, alguns senyals d'alerta són la rellevància que agafa aquesta afició en la vida de la persona, la pèrdua de l'autocontrol sobre aquesta activitat, un temps excessiu dedicat als videojocs de forma diària, per exemple, quatre o cinc hores.

També es pot entendre que hi ha una addicció quan hi ha un augment de la irritabilitat, ansietat i tristesa en deixar de jugar, o quan s'abandonen altres activitats socials, escolars, laborals i lúdiques. Si, malgrat totes les conseqüències negatives, hi ha persistència en l'ús de videojocs, és evident que hi ha una addicció.

Segons apunten a Bellvitge, el suport d'altres professionals, com ara professors i equip d'Atenció Primària, és fonamental per a la detecció precoç d'altres senyals d'alarma.

"En el context adequat i amb un patró d'ús saludable, els videojocs poden ser educatius, augmentar determinades capacitats i habilitats, millorar l'autoestima i les relacions socials i fins i tot practicar idiomes. Però, alhora, hem de reconèixer i prevenir l'impacte negatiu que poden tenir arran d'un ús abusiu, i com a societat hem d'assumir de forma compartida la responsabilitat de promoure l'ús saludable de les noves tecnologies", insisteix Jiménez.

Les 'caixes de botí', la fina línia entre la ludopatia i els videojocs

Alguns videojocs permeten comprar loot boxes (caixes de botí, en català), que són ítems virtuals que produeixen recompenses aleatòries quan són "comprades", sigui amb hores de joc o bé pagant un import real en diners.

Des del punt de vista psicològic, "hi ha similituds entre l'addicció als jocs d'atzar i aquest tipus videojocs, ja que encoratgen el fet de gastar diners en ítems que no són comprats, sinó producte d'un algoritme informàtic", segons l'experta en joc patològic de l'Hospital de Bellvitge.

La incertesa i l'excitació de comprar aquestes 'caixes de botí' facilita la repetició de l'hàbit de buscar la recompensa desitjada. Com en els jocs d'atzar, el reforç positiu del premi té un patró intermitent i variable, amb un resultat desconegut, i cada cop es gasten més diners en un intent de compensar el que s'ha invertit. Alguns autors argumenten que les 'caixes de botí' poden representar la transició d'un ús de videojocs saludable a un ús problemàtic, o fins i tot la transició als jocs d'atzar.

Notícies relacionades
Augmenten les denúncies per discriminació LGTBI-fòbica a Catalunya, amb 318 incidències el 2024
L’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia exigeix més recursos i polítiques públiques orientades a la garantia de drets
Els experts proposen una prestació complementària d’habitatge per fer front a la pobresa infantil
El CETIS planteja un ajut universal per a la primera infància i prestacions compatibles amb la feina
El sensellarisme, la inclusió social i l'ecofeminisme, entre els temes dels nous projectes del Palau Macaya
Neix Tenim respostes, un espai digital per resoldre dubtes sobre la sordesa
La iniciativa d’ACAPPS facilita informació i ofereix eines de suport a famílies i persones que pateixen pèrdua auditiva
 
Veure més notícies
 
Cultura popular
Dimarts 23 es presenta l’edició en català del llibre ‘Un ajuntament anomenat Ells’, de Francisco Candel
L’obra parla sobre els “somnis i paranys” del període decisiu en què els catalans recuperaren el timó dels ajuntaments
Santa Eulàlia se celebra a les xarxes
Un documental de l’Esbart Ciutat Comtal i una exposició virtual del Museu Diocesà conviden a descobrir la figura i llegenda de la patrona de Barcelona
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71