El malestar emocional, entès com a estat anímic, fa anys que empitjora entre els adolescents, però la pandèmia ha intensificat aquest empitjorament. I no només això, sinó que la bretxa de gènere s'ha ampliat. Mentre que l'estat anímic negatiu dels nois abans de la pandèmia (2015-2020) era del 27,9%, durant la pandèmia (2020-2022) ha augmentat fins al 25,7%. En el cas de les noies, el percentatge ha passat del 31,9% al 52,9%.

Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi Estat anímic en joves de Barcelona província: evolució, factors associats i impacte de la pandèmia, de la Diputació de Barcelona. L'estudi es va fer a partir de l'Enquesta d'hàbits relacionats amb la salut a alumnes de 4t d'ESO, en la qual hi han participat més de vint mil adolescents de la demarcació des que es va començar a dur a terme, el 2015.

En entrar en detall en els diversos components de l'estat anímic, s'aprecia com entre el període prepandèmic (2015-2020) i el període pandèmic (2020-2022) totes les dimensions han empitjorat. Els i les adolescents que responen que "sempre" se senten amb alguna de les següents situacions es dupliquen des de la pandèmia: se senten avorrits (passen del 7,3% al 14,6%); nerviosos (del 8,8% al 13,4%); desesperançats respecte al futur (del 5,1% a l'11,8%); amb problemes per a dormir (del 6% al 12,4%); i molt cansat per fer coses (del 7,8% al 13,6%). Pel que fa als i les adolescents que se senten desplaçats, deprimits o tristos el percentatge es triplica passant del 3,1% al 10,3%.

Pel que fa a les hores de son, les diferències entre adolescents amb estat anímic negatiu i positiu es mantenen en el període pandèmic. Abans de la pandèmia, amb estat anímic positiu, la mitjana d'hores de son eren 7,6 hores, mentre que amb estat anímic negatiu era de 7,1. Durant la pandèmia, per a l'estat anímic positiu són 7,7 hores i per al negatiu 7,1.

Analitzar l'associació de l'estat anímic negatiu amb el bloc de preguntes sobre la Covid-19 de l'enquesta ha permès confirmar una forta associació amb la vivència negativa del confinament, les perspectives negatives sobre el futur i la mala adaptació a les noves circumstàncies.

L'estudi també conclou que en el període pandèmic ha augmentat el pes dels factors socioeconòmics, com ara el nivell socioeconòmic i l'estructura familiar, per explicar l'estat anímic negatiu. Finalment, d'estudi apunta que un dels reptes immediats per abordar el benestar emocional i la salut mental en adolescents és saber si aquest empitjorament fruit de la pandèmia és reversible o no.