Prop del 10% dels 388 centres educatius amb servei de menjador que hi ha a Barcelona incorporen aquest curs, menús amb menys carn vermella, més proteïna vegetal i més aliments de proximitat i temporada.

Són unes quaranta escoles i instituts tant públics com concertats i privats que participen de forma voluntària al projecte 'Menjadors escolars més sans i sostenibles', impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i supervisat per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). El projecte va començar com una prova pilot en sis escoles l'any 2020 amb la voluntat d'arribar al màxim de centres educatius d'infantil, primària i secundària el curs 2021-2022. Així mateix, a les 103 Escoles Bressol Municipals (EBM) ja s'ofereixen menús seguint els criteris de l'ASPB amb més producte ecològic, de proximitat i amb més presència de proteïna vegetal.

El 80% d'infants no menja prou verdura o fruita

La regidora de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, ha remarcat que el 80% de la població infantil i adolescent no menja les quantitats recomanades de fruita i hortalisses o que els infants i joves consumeixen molta brioixeria. Més concretament, el 78% dels infants de tres i quatre anys i el 42% dels adolescents de 13 a 19 anys fan un consum excessiu de carn, el 80% dels adolescents prenen refrescs per sobre de la freqüència recomanada i el 43% dels infants de 8 i 9 anys prenen massa brioixeria. Tot plegat té una altra derivada, com és que al voltant del 13% dels infants de 8 i 9 anys pateixen obesitat.

Per això, l'any passat es va posar en marxa el programa de menús saludables en sis escoles de Barcelona com a projecte pilot. Així, amb l'acompanyament de l'ASPB s'ha treballat per implementar menús més equilibrats i ara ja són una quarantena les escoles i instituts que s'han apuntat al programa aquest curs escolar. El projecte compta també amb la col·laboració del Consorci d'Educació de Barcelona.

"És un procés obert que anirà creixent", ha indicat Tarafa, que confia que més escoles i instituts s'hi vagin sumant per arribar al màxim de centres educatius. "L'important és que hi guanyi la salut de l'infant", ha afegit. En aquest sentit, ha emfatitzat que el programa tracta de fer els menús "més equilibrats". En els primers plats, per exemple, no hi ha proteïna animal i en els segons hi ha un "reequilibri" entre proteïna vegetal i animal.

L'experiència d'una escola del Clot

La directora de l'Escola La Farigola del Clot, Montse Martí, ho coneix bé. El centre que dirigeix és un dels sis que van formar part de la prova pilot. "Estem molt contents", ha assegurat la directora, tot i que ha admès que la pandèmia no ha facilitat una introducció "tranquil·la" en el projecte.

Segons la seva experiència, quan hi ha canvis hi ha tota mena de reaccions, tant positives com d'altres més reticents: "Hem tingut de tot, des de famílies felicitant-nos i molt contentes i altres que no ho han entès o està tan distanciat del seu projecte familiar que els ha costat". Per contra, ha afirmat que els infants són més receptius als canvis, especialment els més petits. A partir de 5è i 6è de primària, però, ja són "més exigents" i per exemple en un menú de verdures i llegums es pregunten "on és la carn".

Menús més equilibrats

Segons l'avaluació inicial de les escoles participants en el programa per part de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, el 67% dels menjadors no oferia cap proposta de segon plat amb proteïna vegetal durant la setmana o calia reduir l'ús d'aliments precuinats, augmentar l'ús d'oli d'oliva o promocionar els aliments de producció ecològica, de proximitat i frescos, així com incrementar la presència de productes de temporada.

Un cop implementat el programa, aquest organisme ha detectat que s'aconsegueixen instaurar racions setmanals adequades de peix, ous, carn i proteïna vegetal, s'utilitza l'oli d'oliva per fregir, augmenta la fruita a les postres, apareix el pa i la pasta integral, es redueix l'ús de congelats i hi ha un increment de la verdura i la fruita de proximitat i temporada.