Oferir lloguer social a les persones que no poden pagar el seu lloguer. Aquesta és una obligació que el Grup Promotor de la llei 24/2015 exigeix a l’Administració Pública. I no només ho exigeix aquest grup promotor, que aglutina diverses plataformes en favor del dret a l’habitatge sinó que ho diu la Llei 24/2015 i, més concretament el recent decret 17/ 2019.

Aquest decret especifica que els grans tenidors, fons d’inversió i propietaris de més de 15 habitatges han d’oferir un lloguer social als inquilins en cas d’impagament, ocupació de mig any o més o bé si se’ls està a punt d’acabar el contracte. “Això, abans de denunciar-los per fer-los fora de casa. Si no s’hi avenen, l’Administració pot aplicar sancions que poden arribar a ser milionàries”, han alertat els portaveus de les diferents plataformes.

Aquest dimecres al migdia, els activistes de les diferents plataformes en defensa de l’habitatge, s’han concentrat a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per exigir als jutges que apliquin la Llei. Després, diversos representants dels moviments socials han entregat una instància al TSJC per fer sentir les seves demandes.

La setmana passada de jutges civils de l’Audiència de Barcelona van fer públics uns criteris unificats en la línia de no sentir-se interpel·lats des d’un punt de vista processal en l’aplicació de la Llei 24/2015. Aquesta decisió, que se suma a la que van prendre els jutges gironins, és totalment contrària a la garantia de drets de les famílies en situació de vulnerabilitat afectades i vulnera els seus drets més fonamentals.

Fer front comú
A la Comissió Promotora de la Llei 24/2015 s’hi han sumat altres moviments socials per al dret a l’habitatge, com el Col·legi de Treball Social de Catalunya, el Sindicat de Llogaters i la Taula del Tercer Sector Social, que han apel·lat al conjunt de jutges de Primera Instància de tot el territori perquè apliquin la Llei 24/2015 “de la forma més garantista possible i respectant els Drets Humans”.

Ho fan després que, la setmana passada, els jutges civils de l’Audiència de Barcelona van fer públics uns criteris unificats en la línia de no sentir-se interpel·lats des d’un punt de vista processal en l’aplicació de la Llei 24/2015. Aquesta decisió, que se suma a la que van prendre els jutges gironins, “és totalment contrària a la garantia de drets de les famílies en situació de vulnerabilitat afectades i vulnera els seus drets més fonamentals”, afirmen les diferents plataformes pro habitatge en un comunicat conjunt.