Les famílies monoparentals (300.000) representen un 11% de les llars catalanes i en un 83% dels casos estan encapçalades per dones. El Govern concedeix un títol que les acredita com a tal, però no reben el suport necessari per afrontar les nombroses dificultats amb què es troben i les mancances sovint es tradueixen en vulneració dels drets dels infants. Per això, reclamen més atenció individualitzada, més suport i més recursos.

Així ho han denunciat algunes mares soles amb fills a càrrec a la jornada Famílies monoparentals: una realitat invisible que ha organitzat la Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) per donar veu a aquestes famílies. Segons un estudi de l’Observatori Social de “laCaixa”, gairebé el 50% de les llars monoparentals de l’Estat espanyol està en risc de pobresa i exclusió social. En el cas concret de Catalunya, ha afirmat la presidenta d’ECAS, Sonia Fuertes, el risc de pobresa de les famílies monoparentals és del 35%.

Ara bé, no totes les famílies monoparentals poden accedir al títol d’acreditació. Aquests casos es produeixen, per exemple, quan hi ha una separació dels progenitors sense encara sentència judicial, és a dir, una situació de monoparentalitat sobrevinguda.

La coordinadora de la Comissió de Famílies d'ECAS, Loli Rodríguez, ha instat la Generalitat “a establir un sistema de reconeixement i acreditació per a les famílies en situació de monoparentalitat que actualment no compleixen els requisits establerts per tal que puguin obtenir el títol tal com s'està aplicant ja en altres comunitats autònomes”. La cap del servei de Prestacions Econòmiques i Subvencions de la Generalitat, Montserrat Suñol, ha reconegut que “la normativa encorseta aquestes famílies”.

En aquest sentit, ECAS reclama recuperar i materialitzar el desplegament de la Llei 18/2003 de suport a les famílies, en la qual la condició de família monoparental s'equipara a la de família nombrosa. Això comportaria beneficis fiscals en les taxes municipals i en els preus de diversos serveis públics en els àmbits d'educació, transport, cultura, serveis socials, habitatge i funció pública. Per ECAS, la protecció dels drets dels infants passa necessàriament per facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar a través d'espais de cures per a la franja de zero a tres anys, encara insuficients, i altres mesures de suport com els Serveis d’Orientació i Assessorament a les Famílies (SOAF), que s'haurien d'incloure en la cartera de serveis socials com a recurs universal.

Elisabet Almeda, catedràtica del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona i membre de la Xarxa Temàtica Internacional d’Investigació sobre Famílies Monoparentals, ha reivindicat la rellevància d'aquestes famílies com a categoria analítica per entendre el canvi familiar i ha subratllat que cal estudiar-les partint de la seva diversitat: “El ventall és amplíssim i hi ha moltes diferències d’estructura; el punt en comú és que les cures recauen bàsicament en les dones”. Per a la investigadora i activista, “conciliar és una entelèquia amb els temps vitals que imposa la societat patriarcal i capitalista, molt dividits”. Quant a les dades oficials, ha afirmat que “cal qüestionar-les i millorar-les”.

Les dificultats i l'impacte de la condició de monoparental l'han corroborat des dels àmbits de la salut i l'educació el metge del CAP Raval Francesc Fornaguera i la directora de l’escola bressol La Fassina, Laura Gallego. Fornaguera ha ressaltat la necessitat de “fer un canvi d’enfocament” i no només basar-se en l’atenció, sinó que també cal tenir en compte “els riscos d’aquestes famílies”. També ha remarcat la importància de treballar en xarxa, una idea compartida per Gallego. La directora de La Fassina ha explicat que des de l’escola bressol l’acompanyament que es fa a les famílies, malgrat que s’hauria de centrar en l’àmbit educatiu, és global: “Treballar en xarxa ens permet ajustar la nostra tasca i informar dels diferents serveis que la família -majoritàriament encapçalada per una dona- pot trobar. Apoderar les dones!”.