Les persones amb nacionalitat estrangera són més aturades per la policia que les persones amb nacionalitat espanyola. Segons dades dels Mossos d'Esquadra sobre el nombre d'identificacions del 2017, a Catalunya un 54,1% del total d'identificacions s'adrecen a persones estrangeres, quan aquestes només representen un 13,70% de la població catalana. En altres paraules, per cada persona amb nacionalitat espanyola, els Mossos n'aturen set de nacionalitat estrangera.

A més, el fenotip magrebí-àrab és el més aturat pels cossos policials. Representen el 70% de les persones identificades durant la pràctica d'observació directa que ha dut a terme l'entitat SOS Racisme per elaborar l'informe L'aparença no és motiu. Identificacions policials per perfil ètnic a Catalunya, el 50% de les persones enquestades en una mostra comparativa que ha dut a terme l'entitat i el 57% de persones que han respost un qüestionari online sobre aturades racistes. SOS Racisme ha utilitzat tres metodologies per elaborar aquest informe que, malgrat que considera que no ha aconseguit una mostra representativa perquè "els recursos de l'entitat són limitats", assegura que les xifres són una mostra prou exemplar.

L'informe també ressalta que les persones aturades ho són més d'una vegada. En la mostra comparativa, només l'11% de les persones racialitzades afirmen haver estat identificades només un cop durant l'últim any, davant del 89% que sostenen haver estat identificades més de 15 vegades l'últim any. Dels casos arribats al web de SOS Racisme, un 73% de les persones declaren que no era la primera vegada que les identificaven.

En aquest sentit, l'entitat ressalta que la sobre-identificació de comunitats estrangeres no comporta una major efectivitat, "al contrari". "Tot sovint, la ràtio de desproporcionalitat és indirectament proporcional a la taxa d'encert", diu SOS Racisme. I no només això, sinó que l'informe també constata que més de la meitat d'identificacions presenten violència. Només el 49% dels enquestats afirma no haver viscut violència de cap tipus, el 22% expressa haver patit violència tant verbal com física, el 22% afirma haver estat víctima de violència únicament verbal, i el 7% restant afirma haver estat víctima de violència física. "Aquest fet comporta tant conseqüències psicològiques com sociològiques irreversibles", assegura SOS Racisme.

Una de les complicacions que ha ressaltat SOS Racisme a l'hora d'elaborar l'informe ha estat la manca de dades públiques sobre etnicitat. "Això ha impedit mesurar l'abast real de la discriminació institucional", ha explicat la responsable de comunicació de l'entitat, Mònica López, i ha afegit que "com que les dades dels Mossos es basen en la nacionalitat, s'invisibilitza la discriminació que pateixen aquelles persones que tenen nacionalitat espanyola i no són blanques", per exemple les persones d'ètnia gitana. Així, l'entitat reclama a la policia local catalana que es basi també en l'etnicitat de les persones per poder treballar amb dades més adequades.

Paral·lelament, SOS Racisme demana a l'administració que reconegui "la dimensió real dels controls d'identitat per perfil ètnic i que els condemni públicament" i que inclogui la lluita contra el perfil ètnic en els programes electorals dels diferents partits, així com mocions als diferents ajuntaments "que incloguin compromisos realitzables durant el mandat".