Com fer aflorar el talent de les persones amb discapacitat? Quins són els reptes de la inclusió laboral de persones amb diversitat funcional? Aquestes són algunes de les preguntes que ha intentat respondre ECOM en una jornada organitzada amb motiu del 25è aniversari del seu servei d’inclusió. La conclusió més “urgent” que n’han extret les entitats és la reivindicació d’un espai de treball amb l’administració, les entitats i les empreses.

La federació considera que cal establir les bases per poder avançar realment en la inclusió laboral, perquè “el model actual no està donant els resultats desitjats”. De fet, les dades d’ocupació constaten el no assoliment dels objectius: la taxa d’atur de les persones amb discapacitat el 2016 va ser només 28,6%, nou punts superior que la de les persones sense discapacitat. També el salari brut anual mitjà de les persones assalariades amb discapacitat va ser el mateix any un 17,1% menor que el de les persones sense discapacitat.

A l’inici de la jornada, el president d’ECOM, Antonio Guillén, va presentar una breu radiografia de l’ocupació de les persones amb discapacitat, on les dades van posar en evidència que els actuals mecanismes “no estan assolint les expectatives pel que fa a la inclusió laboral de les persones amb discapacitat al mercat ordinari de treball”.

Durant les xerrades, els experts en inclusió laboral, Stefan Trömel, especialista en discapacitat de l’Organització Internacional del Treball; i Ricard Esteban, professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UAB, que van fer una anàlisi del marc legal internacional, estatal i català en l’àmbit laboral i la discapacitat.

En la seva intervenció, Trömel va destacar la tendència cap a la ratificació universal de la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides i va identificar reptes com la d’obtenir millors estadístiques sobre l’accés al mercat de treball de les persones amb discapacitat, el rol de les centrals sindicals per a promoure l’accés i la millora al mercat de treball d’aquestes persones i la necessitat que les entitats del sector formin part dels debats sobre el futur del mercat de treball, així com una major sensibilització de les empreses per promoure la contractació.

Alhora, Esteban va parlar d’un marc legislatiu “petrificat” i va criticar la desaparició de la preferència sobre l’ocupació per mitjà ordinari i la poca voluntat de reforma legislativa per adaptar-se a aspectes novedosos com la discriminació o la discapacitat sobrevinguda. Esteban va proposar entre altres, plans d’igualtat en empreses grans o sectors empresarials o mesures contra la discriminació, però també va fer notar la manca de recursos per implementar els reglaments. Fer compatibles les pensions amb la feina.

En la segona part, es van expressar les reclamacions de les entitats i les possibles solucions. Entre les demandes i solucions es va destacar la necessitat de fer compatibles les pensions i la feina, la necessitat d’aplicar la “perspectiva de la discapacitat” en tots els àmbits i analitzar elements externs que tenen influència en l’accés al mercat de treball, reflexions sobre l’ús de les quotes de contractació i la necessitat d’establir mecanismes de control.

També van considerar important les entitats crear espais de debat i d’intercanvi per crear sinergies i treball en xarxa. Per la part empresarial es va reclamar més recursos per adaptar els llocs de treball i acompanyament, mentre que l’administració va proposar una major sensibilització de les empreses i va assumir el repte de complementar les quotes amb altres iniciatives per lluitar contra la discriminació.