Més de 400.000 persones a Catalunya no poden mantenir casa seva a una temperatura adequada i 67.000 han estat privades, almenys en una ocasió, d'una font d'energia per causes econòmiques, segons dades de l'IDESCAT. "El dret a l'energia és el dret a una vida digna", ha destacat, aquest dijous, la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina en el segon Congrés Català de Pobresa Energètica que se celebra el 8 i 9 de novembre a Barcelona.

Precisament, l'objectiu d'aquest congrés és "fer front comú" per donar resposta al moment actual d'emergència energètica i buscar a curt i mitjà termini "solucions efectives" que passin per repensar el preu de l'energia i garantir els drets energètics que recull la llei catalana 24/2015 que, entre altres mesures, atura els talls de subministraments i desnonaments.

Així ho ha assegurat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que s'ha mostrat inflexible amb les empreses elèctriques: "Els envio un missatge directe a aquestes companyies: han de complir la llei 24/2015. No tenen alternativa".

En l'últim any i mig Barcelona ha evitat 10.000 talls de subministraments i ha atès 50.000 persones per pobresa energètica des que es van posar en marxa els punts d'assessorament energètic als diferents districtes de la ciutat el gener del 2017. Segons la portaveu de l'Aliança contra la Pobresa energètica, Maria Campuzano, "gràcies a la llei 24/2015 hem fet aflorar la pobresa".

Amb tot, Campuzano ha assegurat que no s'ha resolt la qüestió de les factures impagades, ja que les companyies s'han negat a signar convenis amb les administracions, tal com s'establia a la norma, per tal que fossin les empreses qui assumissin el deute de les famílies. "Els deutes són angoixa i les empreses es neguen a posar comptadors. Amb comptadors d'aigua, gas i llum aconseguirem que les famílies puguin comprovar la seva despesa i que deixin de viure amb espelmes", ha assegurat.

Per aquest motiu, la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, Francina Alsina, ha reclamat a la Generalitat que obligui les empreses energètiques a assumir els deutes de les famílies que no poden pagar el subministrament: "cal fer efectiva la Llei 24/2015 amb contundència i obligar a les subministradores a firmar els convenis que les responsabilitzen a assumir aquest deute".

Per la seva banda, Colau, tot i que ha admès que el moment d'excepcionalitat política viscut amb l'aplicació de l'article 155 no ha facilitat les accions en matèria energètica, ha demanat a partir d'ara "voluntat política per part de la Generalitat per afrontar aquesta situació".

L'alcaldessa ha destacat que el segon Congrés Català de Pobresa Energètica constata un "canvi de paradigma". El Congrés, que durarà dos dies, posarà sobre la taula les mesures que es poden aplicar per constatar el canvi de paradigma, dades informatives i tallers per fer que els ciutadans disposin de tota la informació necessària per apoderar-se.