Foto: Cristina Gottardi | Unsplash
Actualment la ciutat de Barcelona disposa de 13.051 places de residència. Un 42% del total (5.507 places) formen part de la xarxa pública, ja siguin pròpies, concertades o col·laboradores; un 46% (5.982 places) estan ubicades en centres privats però disposen d’una prestació econòmica vinculada i el 12% restants (1.562 places) són privades

 









 

 

El nombre de places públiques en residències de gent gran a Barcelona s’hauria d’incrementar un 109%
El dèficit d’inversió de la Generalitat es tradueix en 2.780 places menys i 18 milions de sobrecost

Només per atendre la demanda actual de les persones grans que viuen en un domicili i que esperen una plaça pública en una residència caldria incrementar un 72% el nombre de places públiques a la ciutat de Barcelona. A més, si se sumen les persones que cobren una prestació econòmica vinculada  (PEV) i que igualment esperen una plaça pública malgrat estar ingressats en un centre privat, aquest increment hauria de ser del 109%.
Aquestes xifres es desprenen de l’informe que l’Ajuntament de Barcelona ha elaborat per primera vegada per poder conèixer la situació de dèficit de places residencials públiques destinades a la gent gran que hi ha a la ciutat.
Així, el consistori ha pogut comprovar per primer cop què representa el dèficit d’inversions a la ciutat: 2.780 places residencials amb finançament públic per sota de l’objectiu que es va fixar el mateix govern català en la programació per 2008-2012 i un sobrecost per a les arques municipals de com a mínim 18 milions d’euros anuals.


Els sector públic és clarament minoritari a la ciutat
Actualment la ciutat de Barcelona disposa de 13.051 places de residència. Un 42% del total (5.507 places) formen part de la xarxa pública, ja siguin pròpies, concertades o col·laboradores; un 46% (5.982 places) estan ubicades en centres privats però disposen d’una prestació econòmica vinculada  i el 12% restants (1.562 places) són privades. En qualsevol cas, el sector públic és clarament minoritari a la ciutat, com demostra el fet que entre les 5.507 places que formen part de la xarxa pública només un 30% són de gestió directa i el 70% restant s’ofereixen a partir de proveïdors privats.

En paral·lel a aquesta situació, a l’abril d’aquest any hi havia un total d’11.273 sol·licituds per entrar en una residència, la qual cosa representa que 8.063 persones estaven inscrites en llista d’espera. Una mateixa persona pot presentar fins a tres sol·licituds d’ingrés en centres diferents, i mentre està a l’espera d’una plaça en un centre determinat pot estar ingressat en un altre, però la realitat és que un total de 3.942 barcelonins i barcelonines estan en llista d’espera per ingressar en una residència mentre esperen la plaça en un domicili particular i, per tant, són susceptibles d’estar rebent atenció per part del Servei d’Ajuda al Domicili (SAD), el Servei d’Atenció d’Urgències a la Vellesa (SAUV) o un equipament sociosanitari, entre d’altres.

 

Notícies relacionades
Ser dona i del col·lectiu LGTBIQ+ condiciona l’atenció en salut mental, denuncia la Federació Veus
L’entitat alerta que sovint es qüestiona la credibilitat de les dones amb rols de cures i les víctimes de violència masclista
“Tenir fills és un factor de pobresa”: els infants ja són el grup d’edat més empobrit, amb un 36,5%
Save The Children i Unicef demanen accelerar el desplegament de l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil
Cau la moratòria antidesnonaments al Congrés: més de 60.000 famílies queden desprotegides
PP, Vox i Junts voten en contra del decret, que també incloïa la revalorització de les pensions, entre altres mesures
Esplais, casals i agrupaments escoltes critiquen que Drets Socials no té “cap previsió” sobre la convocatòria d’ajuts
Les entitats alerten que la seva situació és “d’emergència”, ja que el seu finançament està “en risc”
 
Veure més notícies
 
Cultura popular
Dimarts 23 es presenta l’edició en català del llibre ‘Un ajuntament anomenat Ells’, de Francisco Candel
L’obra parla sobre els “somnis i paranys” del període decisiu en què els catalans recuperaren el timó dels ajuntaments
Santa Eulàlia se celebra a les xarxes
Un documental de l’Esbart Ciutat Comtal i una exposició virtual del Museu Diocesà conviden a descobrir la figura i llegenda de la patrona de Barcelona
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71