En poques setmanes farà un any que 400 persones van perdre casa seva –o el lloc on podien estar sota un sostre i descansar-, després que l’Ajuntament de Badalona entrés a l’antic institut B9 per a executar el desnonament de l’edifici. Ara, moltes d’elles han decidit organitzar-se i crear l’Associació Farafina, formada per recicladors informals de l’àrea metropolitana de Barcelona. “Davant d’administracions que se suposa que deuen protegir-nos, però ens classifiquen com a delinqüents, hem decidit ajuntar-nos en una associació per a defensar els nostres drets”, explica Younouss Drame, president del col·lectiu. 

Organitzar-se com a associació els ha permès sumar forces per a contradir els discursos que els criminalitzen, però també per a ajudar als joves migrats que acaben d’arribar a Catalunya a trobar oportunitats i a “que no pateixin com hem patit nosaltres, que tinguin accés a drets i aprenguin català i castellà”, explica Drame. “Tenim moltes dificultats, com l’habitatge, que sabem que és un problema per a tothom, però per a nosaltres ho és el doble. 400 migrants malvivint a un edifici, si això passa és perquè alguna cosa està fallant”, denuncia. 

Però l’habitatge no és l’únic dret vulnerat per al col·lectiu. Sense papers, tampoc hi ha accés a feines formals: “Al B9 hi havia moltes persones que estaven guanyant-se la vida fora del mercat laboral simplement perquè no tenien possibilitat de fer-ho de forma regularitzada”, explica Toni Borrell, membre d’Òmnium Cultural i del Comitè de Direcció del Projecte Lliures. “Iniciatives com Farafina necessiten una embranzida comunitària per tal que els veïns i veïnes puguin tirar endavant amb el seu treball d’una forma més protegida i en un espai més segur, i això és amb el que des del Lliures els hem donat un cop de mà”, afegeix.

Farafina és un dels cinc projectes que han sigut seleccionats a la convocatòria del 2026 del Lliures. Gràcies al suport del fons solidari, ara podran treballar amb més facilitats: adquiriran una bàscula industrial i una furgoneta per verificar el pes real del material i negociar directament amb els compradors, sense intermediaris. També es dotaran d’equips de protecció bàsics per a gairebé un centenar de treballadors i podran fer formació en seguretat laboral.

Una dècada avivant la resposta comunitària

L’any 2016, les entitats Coop 57, Òmnium Cultural i ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) van sumar forces per impulsar un fons econòmic autogestionat destinat a iniciatives que contribueixen a revertir les desigualtats i l’exclusió social. El van anomenar Projecte Lliures i, deu anys després de la seva creació, ha acompanyat 48 iniciatives i mobilitzat més de 830.000 euros.  

El context en què es va crear empenyia amb força: segons dades d’Idescat, l’any 2016 una de cada cinc persones estava en risc de pobresa o exclusió social a Catalunya i l’atur arribava al 13%. L’habitatge ja era una de les principals fonts d’exclusió i més del 60% de la població declarava tenir dificultats per a arribar a final de mes. “El projecte Lliures volia donar una resposta comunitària, local i arrelada als pobres barris i ciutats del país”, explica Toni Borrell.  

I ho continuen fent avui, perquè la pobresa s’ha cronificat i pràcticament cap de les dades ha millorat en deu anys. Actualment, només el 33,1% de la població de Catalunya es troba en una situació d’integració social plena i les persones en situació d’exclusió social representen el 29,1% de la població. Dades que se sumen a un context marcat per la crisi de l’habitatge, l’emergència climàtica i l’escalada de conflictes armats arreu del món. “Hi ha una situació de desigualtat molt extrema i cal, com a societat civil i com a entitats, plantejar-se què podem fer davant d’això", defensa Borrell. 

Eines per impulsar les oportunitats

Cada any, el projecte Lliures obre una convocatòria de finançament per a iniciatives emancipadores, que situïn les persones al centre i abordin les causes estructurals de les desigualtats. Lliures recull aportacions econòmiques particulars i de les tres entitats que conformen el projecte i les destina a finançar els projectes seleccionats, que també reben assessorament laboral i legal i suport tècnic provinent d’una xarxa de persones professionals i entitats col·laboradores.

La idea és que projectes com Farafina, que no només atenen emergències socials, sinó que busquen transformar les causes que les provoquen, tinguin aquest impuls per consolidar-se plenament. I aquest és un exemple de projectes que, segons els impulsors del Lliures, donen sentit a una dècada de trajectòria. Per a Toni Borrell, la clau és la mateixa que el 2016: “Donar una resposta col·lectiva a problemes que són col·lectius”. Una idea que, deu anys després, continua més vigent que mai.