Milers de persones van ser un sol clam aquest dilluns al vespre a Barcelona. La sensació, en veure la magnitud de la resposta ciutadana a la convocatòria dels moviments pel dret a l’habitatge, és que mobilització no era una manifestació més. Era l’inici de quelcom que ja no té retorn: una legislatura que salta pels aires per no donar resposta a l’habitatge; milers de persones que es planten a totes les ciutats espanyoles; les places, de nou un punt de trobada per imaginar futurs en què les persones recuperin el dret a l’habitatge.

“Hi ha un clam social imparable. La gent ha dit prou”, va assegurar Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, minuts abans del tret de sortida de la històrica manifestació, que va reunir a 120.000 persones, 20.000 segons la Guàrdia Urbana.

Ni un matí de diluvi ni el col·lapse del transport públic van evitar que quan la manifestació arribava a Gran Via i Bruc, el final encara no hagués sortit del punt de sortida, plaça Urquinaona.

Sota el lema ‘Cap a la vaga general. Això tot just comença!’’ molts joves, però també persones grans i famílies, han clamat contra l’especulació, la gentrificació, i contra l’evidència que els lloguers o la hipoteca es mengen quasi tot el sou de les persones.

Per això, per haver arribat al límit, el clam més sentit va ser el de ‘Vaga, vaga, vaga general’. Tot i que des dels moviments pel dret a l’habitatge i altres sindicats ja feia temps que s’estava organitzant una aturada total, els fets d’aquestes passades setmanes —desnonament de la Maricarmen; la mobilització al carrer; l’aprovació dels decrets pel Consell de Ministres i la posterior caiguda al Congrés pel no de Junts; l’anunci d’eleccions anticipades— han precipitat la convocatòria. Aquest dilluns, poc abans d’iniciar-se la manifestació, CCOO i UGT anunciaven que donaran suport a una vaga general que encara no té data, tot i que s’apunta al mes de novembre, poc abans de la convocatòria d’eleccions anticipades per al 29 de novembre anunciada també aquest dilluns per Pedro Sánchez.

L’assenyalament a la classe política era unànime. La portaveu del Sindicat d’habitatge Socialista de Catalunya, Gisela Bermúdez, ha dit que “no hi ha cap partit que realment vulgui posar fi a la crisi de l’habitatge”.

Més concretament, des de la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC) han denunciat el paper del Govern de la Generalitat en la crisi de l’habitatge. Segons Marta Espriu, portaveu de l’organització, Salvador Illa, també té “responsabilitat” en la gestió de la situació.

Més enllà de tota la responsabilitat política, els moviments socials també volen felicitar-se pel “despertar” de la ciutadania, tal com ha insistit el portaveu de la PAH, Juanjo Ramon, qui creu que el moment d’ara és “una finestra d’oportunitat” per fer restaurar la dignitat i recuperar el dret a l’habitatge.

La manifestació, que va acabar amb crema de contenidors i càrregues policials, ha estat el tret de sortida d’un moviment que ja sembla no tenir aturador.