A Barcelona, l’exclusió social ja abasta el 17% de la població. La feina precària, les despeses d’habitatge, els problemes de salut o la manca de xarxa social són factors que porten a quatre de cada deu persones a la corda fluixa. El 26,6% de la població pateix problemes d’habitatge, més de la meitat de les persones en exclusió viuen en llars encapçalades per algú que treballa i un de cada quatre infants es troba en situació de pobresa. Són dades de l’Informe FOESSA 2025, presentat aquest dimecres per Càritas Diocesi de Barcelona, qui ha reclamat polítiques públiques fortes en matèria d’habitatge, ocupació, fiscalitat i protecció social.

Un funambulista camina per una corda mentre carrega cada cop més pesos: lloguer, feina, problemes de salut, aïllament. Amb tanta càrrega, no pot mantenir l’equilibri i acaba caient. Així ha representat Càritas la situació en la qual estan 450.000 persones a Barcelona. “Cada vegada són més les persones que viuen en la corda fluixa”, ha afirmat Guillermo Oteros, coordinador d’anàlisi social. De fet, les dades del darrer FOESSA mostren una realitat ambivalent: tot i que l’abast i la intensitat de l’exclusió social s’ha reduït respecte a l’any 2018, han augmentat les situacions d’integració precària, que ja afecten el 37,7% de la població.

El document assenyala l’habitatge com el principal factor de desigualtat. Així, el 26,6% de la població a Barcelona pateix problemes d’habitatge. Unes 370.000 persones viuen amuntegades, amb menys de 15 metres quadrats per persona, i unes 150.000 viuen en habitatges insegurs, majoritàriament rellogats. A més, més del 15% de la població es queda en situació de pobresa extrema després de pagar la despesa en habitatge i el 35,2% no és capaç de fer front a despeses imprevistes. “Necessitem polítiques que frenin la pujada dels preus del lloguer de manera urgent i que les famílies deixin de bolcar el moneder cada primer de mes per a pagar l’habitatge”, ha defensat Raúl Flores, coordinador de l’informe, a l’acte de presentació.

Les famílies monomarentals i les persones migrades, les més afectades

Pel que fa a l’ocupació, i tot i la millora generalitzada, la precarietat laboral continua afectant àmplies capes de la població, i l’estancament dels salaris erosiona la capacitat de les llars de sostenir despeses bàsiques. En aquest sentit, un 57,5% de les persones que pateixen situacions d’exclusió social viuen en llars on algú treballa. “Treballar ja no garanteix sortir de l’exclusió, la feina ha perdut el seu factor protector”, han alertat des de Càritas.

Aquesta situació afecta especialment les llars monoparentals encapçalades per dones, les quals registren taxes de pobresa i exclusió social molt més altes. En aquest context, els infants i adolescents són els més desfavorits: un de cada quatre es troba en situació d’exclusió social. “Vivim en una societat amb models de protecció a la infància insuficients, i això el que genera és que de generació en generació l’exclusió social es transmeti de pares a fills”, ha alertat Guillermo Oteros, coordinador del Departament d’Anàlisi Social i Observatori de la Realitat de Càritas Diocesana de Barcelona, qui ha defensat la necessitat de comptar amb una prestació universal per la criança a Catalunya.

D’altra banda, les persones d’origen migrat continuen enfrontant taxes d’exclusió social particularment elevades, arribant fins i tot a duplicar la taxa en alguns casos. En el cas de les persones en situació administrativa irregular, aquestes taxes es disparen encara més. En aquest sentit, Guillermo Oteros ha valorat la regularització extraordinària anunciada pel Govern espanyol, com una mesura per fer front a aquest major risc d’exclusió social.

Menys xarxa i menys salut

L’informe FOESSA també ha volgut incidir en l’impacte de la pobresa i l’exclusió social en l’àmbit de la salut, advertint que una de cada tres persones en exclusió pateixen problemes de salut. Les carències més freqüents en aquesta dimensió estan relacionades amb la insuficiència de recursos per cobrir el cost de tractaments i productes sanitaris o de suport, amb les demores en l’atenció sanitària davant de situacions de malaltia greu o crònica i amb les dificultats per assegurar una alimentació suficient.

En últim lloc, el document alerta que la societat pateix un procés d’individualisme creixent en el qual es trenquen els lligams relacionals. Compta fins a 90.000 llars amb persones que no tenen cap suport per a situacions de malaltia o dificultat, i el nombre de persones en situació d’exclusió social que pateix aïllament social s’ha duplicat en els darrers sis anys, abastant el 16% de la població en situació d’exclusió social. 

Polítiques públiques socials i transversals

Amb les dades a la mà, Càritas ha reclamat polítiques públiques “més robustes i valentes” en matèria d’habitatge, ocupació, fiscalitat i protecció social. “Necessitem polítiques que afrontin diferents qüestions, que vagin treballant a mitjà i llarg termini, ampliant el parc d’habitatge públic, sí, però que també afrontin mesures perquè a curt termini puguem trobar espais de frenar aquesta escalada de pobresa”, ha defensat Otero. “La millor política social és la que activa diferents palanques, la que és capaç d’ajudar al desenvolupament de diferents qüestions que són importants en la vida”, ha afegit.