Aquest passat divendres s'ha celebrat la primera reunió de la taula d'experts per a la revisió del model d'autonomia i d'atenció a les persones que ha posat en marxa el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. El grup de 15 experts, que procedeix de l'àmbit acadèmic, sanitari, social, de l'autonomia personal o de la gestió, treballaran durant sis mesos amb l'objectiu de presentar una proposta de futur model d'autonomia i atenció a les persones grans, amb discapacitat i amb malalties mentals que precisin suport de llarga durada a l'entorn comunitari a Catalunya.

El conseller Chakir el Homrani, ha reconegut que la situació de la Covid-19 ho ha accelerat i ha dit que s'ha parlat de com fer "més llar i menys residència", i de "com fer més comunitat abans que la situació comporti una resposta residencial".

El treball parteix de la necessitat d'adaptar les polítiques d'envelliment actiu i de reforçar i plantejar canvis substancials a curt i mitjà termini en les estratègies i actuacions de prevenció, promoció i atenció a l'autonomia personal. Planteja la necessitat d'adaptar les polítiques cap a un envelliment actiu en l'entorn domiciliari, la lluita contra la solitud i l'aïllament i la promoció de l'autonomia.

La taula d'experts ha d'analitzar el model actual, els reptes immediats i de futur, així com els canvis socials que es produiran en els propers anys per tal de dissenyar una proposta de full de ruta en l'atenció a la gent gran, les persones amb discapacitat i les persones amb malalties mentals, sempre des de la voluntat d'impulsar un model d'atenció "integral i comunitari o de polítiques de proximitat", que afavoreixi l'apoderament i l'autonomia personal i abordi l'aïllament i la solitud no volguda.

En declaracions als periodistes després de la reunió el conseller ha posat en valor la diversitat dels experts i ha dit que el document resultat han de ser "les bases del canvi, però d'un canvi concret, que es pugui impulsar amb elements concrets que generin base a aquest canvi de model, més centrat en l'autonomia personal que la resposta institucionalitzadora". El Homrani ha afegit que si bé aquest plantejament es va fer "fa temps", "la Covid-19 ens va reforçar en la necessitat de poder-lo fer el més ràpidament possible".

El conseller ha remarcat que "també cal una mirada entorn del repte del finançament i l'eficiència del sistema, de com el fem sostenible, i com som capaços de donar una resposta en l'àmbit social, que històricament han tingut un finançament més baix que d'altres àmbits de l'estat del benestar".