La Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva de Catalunya alerta del que considera un gir en el discurs del Govern sobre l’educació inclusiva i reclama a l’executiu que deixi de qüestionar el model i faci “pedagogia de la inclusió”. L’entitat assenyala, especialment, les declaracions del conseller de Presidència, Albert Dalmau, que al juliol va plantejar si calia “posar límits” a la inclusió i “revisar-ne el model”, i les posteriors intervencions de la consellera d’Educació, Esther Niubó, en què ha defensat obrir un període de reflexió sobre el model d’escola inclusiva.

Per a la plataforma, aquestes declaracions alimenten la idea que la inclusió és responsable dels problemes actuals del sistema educatiu, especialment de la baixada dels resultats, i poden acabar posant en qüestió el dret dels infants amb discapacitat a escolaritzar-se amb la resta de l’alumnat.

L’entitat considera que el debat no hauria de ser sobre si cal revisar el model inclusiu, sinó sobre com superar els obstacles que encara dificulten que funcioni plenament. Entre aquests obstacles assenyalen la manca o ineficàcia d’alguns recursos, la inestabilitat de les plantilles, la falta de lideratge d’algunes direccions i una formació que consideren insuficient.

“La baixada de resultats no està relacionada amb la diversitat”

La plataforma rebutja també que l’increment de la complexitat de les aules o la diversitat de l’alumnat siguin la causa de la davallada dels resultats educatius. En aquest sentit, reclama al Govern que deixi clar que “la baixada de resultats no està relacionada amb la diversitat de l’alumnat” i que l’augment de la complexitat no és conseqüència del decret 150/2017.

L’entitat apunta, en canvi, a altres factors que considera més determinants, com ara la pobresa o l’ús de pantalles, i defensa que la inclusió “beneficia tot l’alumnat, amb discapacitat i sense”.

L’alerta de la plataforma arriba en un context en què, segons denuncia, han augmentat els posicionaments públics que qüestionen l’escola inclusiva i reclamen més places d’educació especial. El Govern ha creat 204 noves places d’educació especial i la consellera Niubó ha manifestat que se’n continuaran creant.

Crítiques a l’augment de places d’educació especial

La Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva considera que ampliar els centres d’educació especial aniria en contra de l’orientació que ha seguit l’educació catalana durant les darreres dècades i de les directrius internacionals sobre els drets de les persones amb discapacitat.

L’entitat recorda que el pla estratègic presentat recentment pel Ministeri d’Educació planteja la incorporació progressiva a l’escola ordinària de l’alumnat que encara està escolaritzat en centres d’educació especial. També posa com a exemple Estònia, un dels països que Catalunya pren com a referència pels seus resultats a PISA, on, segons la plataforma, prop del 90% de l’alumnat amb necessitats educatives especials està escolaritzat en centres ordinaris.

En aquest context, l’entitat defensa que els centres d’educació especial continuïn desenvolupant una tasca especialitzada, però que avancin en la seva reconversió com a centres de recursos per al conjunt del sistema educatiu (CEEPSIR).

“Cada cop que es crea un recurs excloent s’omple”, afirma la plataforma, que considera que l’increment de l’oferta d’educació especial no resoldrà les dificultats del sistema, sinó que pot reforçar-ne la tendència a separar l’alumnat que presenta més necessitats de suport.

Reivindiquen mantenir l’horitzó inclusiu

Davant d’aquest escenari, la plataforma demana al Govern que deixi clar que no es qüestiona l’horitzó d’una escola plenament inclusiva, sinó que cal actuar sobre les dificultats que encara impedeixen garantir-la.

L’entitat també reclama responsabilitat a la resta de la comunitat educativa, especialment als docents i les seves organitzacions sindicals, perquè considera que alguns discursos dels darrers mesos han contribuït a associar la diversitat i la discapacitat amb una situació de crisi del sistema educatiu.

La plataforma recorda, finalment, que els casos en què l’escola inclusiva no funciona adequadament requereixen resposta i recursos, però alerta que posar el focus només en aquestes situacions pot invisibilitzar els “milers i milers” d’alumnes amb necessitats de suport que conviuen, creixen i aprenen amb els seus companys i companyes: “El més important és no fer passes enrere”, defensen.