Text: Regina Rigau - El Monocle / Imatges: Aina Pizarro - El Monocle
18/11/2026
Com passeu de ser un grup d’amics amb un projecte a convertir-vos en un altaveu d’informació per als joves?
Neus: No m’importa va començar com un projecte de la universitat, en què ens vam implicar tots els membres. Ens vam seleccionar, ens vam conèixer i vam començar a treballar junts en aquest projecte de comunicació a les xarxes. Després d’un estiu d’amor i d’amistat, vam començar amb la idea de No m’importa. És un projecte que ajunta sis persones d’arreu dels Països Catalans, amb la varietat dialectal que això implica, però també amb una diversitat política, social i cultural. Volíem que tot això es pogués traslladar a les xarxes socials, tant a través dels continguts com de l’estètica, que és una part que hem estat treballant moltíssim.
I com trieu les qüestions que sí que importen o que mereixen ser explicades i sobre les quals cal reflexionar?
Adrià: Això es tradueix en el fet que volem que els nostres amics o el nostre cercle més proper s’adonin de certes coses, que sàpiguen què està passant amb aquests temes i que no acabin caient en altres explicacions molt més barates, com les que ofereix l’extrema dreta a les xarxes socials. Bàsicament, es tracta d’explicar qüestions que ja afecten la gent jove, però fent-ho d’una manera que els resulti propera i entenedora.
Eulàlia: I després hi ha una altra qüestió: les xarxes són el que hi ha. Existeix aquesta mena de dictadura de l’algoritme, que és real i amb la qual s’ha de treballar.
Adrià: A TikTok, sobretot, hem notat molt que, quan parlem de determinats temes, els vídeos no funcionen de la mateixa manera. A més, nosaltres mateixos, com a consumidors de xarxes socials, veiem quin tipus de continguts apareixen de manera natural a les pantalles, i moltes vegades no són els nostres. Per això, una de les coses que ens plantejàvem era si realment existia una apatia envers la informació i el seu consum o si, en realitat, el problema era que aquesta informació no arribava a la gent. Almenys, no arribava a les persones del nostre entorn i de la nostra edat. Aquesta és una de les qüestions que hi ha darrere del projecte i de la manera com intentem comunicar.
Què us diferencia a l’hora d’explicar l’actualitat i el que ens envolta?
Neus: El llenguatge no és el que trobaries llegint un diari o qualsevol altre tipus d’informació. Escrivim com parlem, literalment. Jo crec que és precisament per això que arribem al públic: perquè pots entendre alguna cosa amb les mateixes paraules amb què t’ho explicaria una amiga. Aquesta proximitat és una part important de la manera com comuniquem.
Eulàlia: Hi ha aquest discurs que diu que els joves no estan interessats en l’actualitat política. Però, quan parles amb amigues que no estan especialment polititzades, t’adones que potser no han posat el nom de turistificació al que passa a la seva ciutat, però sí que són problemes que coneixen i que els preocupen. No és que no els interessi el que passa al seu voltant, sinó que moltes vegades no ho identifiquen amb els conceptes que s’utilitzen habitualment per parlar de política.
Com desvirtualitzeu la vostra comunitat?
Adrià: Hem intentat fer actes, hem organitzat festes i hem buscat maneres de sortir una mica de la bombolla exclusivament digital. Volem que la gent se senti molt més interpel·lada i que, fins i tot, pugui arribar a sentir-se part del projecte. Jo crec que això funciona molt, perquè permet que allò que comença a les xarxes també tingui una presència fora de les pantalles.
L’últim acte que vau fer a Barcelona va ser un èxit.
Eulàlia: Sí, i veure que això passava de veritat, que els espais s’omplien i que la gent venia, és molt heavy i és molt fort. Ja havíem fet dos actes abans d’aquest. Fins ara havia estat una mica com una festa de final de curs, amb la voluntat de tenir un espai per parlar de les nostres coses i fer birres bé de preu. Però aquest últim acte, per mi, ha estat molt gros.
Adrià: Ens esperàvem que, si fèiem un acte d’aquest tipus a Barcelona, amb el cartell que teníem i amb la proposta que oferíem, que era un espai gratuït, en català, amb contingut i a preus populars, funcionaria. Sabíem que podia funcionar, no tant per nosaltres, sinó perquè no hi ha gaire oferta d’aquest tipus d’espais. I al final la gent i els joves també ho necessiten.