Les barreres administratives, digitals i informatives continuen impedint que moltes famílies amb infants en situació de vulnerabilitat accedeixin a prestacions socials a les quals tenen dret. Aquesta és una de les principals conclusions del projecte pilot, impulsat per Save the Children a Catalunya, que durant el 2025 ha acompanyat 843 famílies en la tramitació d’ajudes socials i ha constatat les dificultats que encara existeixen per accedir a prestacions com l’Ingrés Mínim Vital (IMV), el Complement d’Ajuda a la Infància (CAPI) o la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).

L’organització ha presentat aquest dimarts a Barcelona el primer informe sobre el procés d’implementació del projecte pilot Una finestreta única per a la infància. Aprenentatges d’un projecte pilot per reduir el non take-up de prestacions socials.

L’estudi analitza el fenomen conegut com a non take-up, és a dir, les situacions en què persones que compleixen els requisits per rebre una prestació no l’arriben a sol·licitar o no aconsegueixen accedir-hi.

Catalunya és un dels territoris de l’Estat amb més dificultats d’accés efectiu a prestacions com l’ingrés mínim vital o el complement d’ajuda a la infància, segons dades de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) recollides per l’entitat. Davant aquesta realitat, Save the Children ha desenvolupat una prova pilot basada en un model de “finestreta única” per simplificar els tràmits i acompanyar les famílies durant tot el procés.

El 79% de les persones va aconseguir iniciar algun tràmit

El projecte —que va néixer arran de l’Estratègia de Lluita contra la Pobresa Infantil a Catalunya 2025-2030—, compta amb el suport del Departament de Drets Socials i Inclusió i s’ha desplegat als barris de la Mariola, a Lleida; Sant Roc, a Badalona; el Casc Antic, a Manresa; Pont Major, a Girona; i el Barri Vell, a Tortosa.

A través d’una oficina d’acompanyament especialitzada i d’un xatbot informatiu, l’organització ha ofert orientació, suport en la tramitació i seguiment dels expedients.

Durant el primer any de funcionament, el programa ha realitzat 2.267 sessions d’acompanyament presencials i telefòniques. Segons les dades recollides, el 79% de les persones ateses va aconseguir iniciar algun tràmit formal relacionat amb una prestació social. A més, entre les famílies que es van adreçar al servei per gestionar l’ingrés mínim vital, el CAPI o la renda garantida de ciutadania, el 68% va acabar activant dues o tres prestacions diferents.

Les principals dificultats detectades tenen a veure amb la documentació requerida i la comunicació amb les administracions. “Saber quins documents cal aportar, com obtenir-los, aconseguir cita prèvia o entendre requisits poc clars són alguns dels obstacles més habituals”, explica Ona Lorda, responsable de polítiques d’infància de Save the Children Catalunya.

L’entitat també ha identificat incidències digitals, problemes amb la validació del NIE d’infants i dificultats de coordinació entre diferents administracions.

Set de cada deu persones que tramiten prestacions són dones

L’informe destaca que la simplificació dels procediments i l’acompanyament personalitzat són elements clau per reduir la bretxa d’accés a les ajudes. També subratlla la importància de la coordinació entre els serveis socials, les entitats del tercer sector i els recursos comunitaris per facilitar les derivacions i garantir la continuïtat de l’atenció.

Les dades mostren, a més, que set de cada deu persones que tramiten prestacions són dones, un fet que, segons l’organització, posa de manifest el paper central que assumeixen en la gestió dels recursos econòmics de les llars. Pel que fa a l’origen de les persones ateses, el 47% són nascudes a Catalunya, el 7% provenen d’altres comunitats autònomes i el 46% són d’origen estranger.

L’estudi també assenyala diferències en funció de cada prestació. Mentre que nou de cada deu tràmits del Complement d’Ajuda a la Infància es van completar amb èxit, la renda garantida de ciutadania continua presentant més dificultats administratives i una taxa de finalització inferior, del 69%.

Un altre dels aspectes que més ha cridat l’atenció de l’organització és que, fins i tot amb suport professional, moltes famílies continuen percebent els procediments com a “excessivament complexos”.

Segons Lorda, també s’ha detectat que algunes persones no saben identificar amb precisió quines prestacions han sol·licitat o estan rebent. “Ens ha sorprès veure que algunes persones no saben identificar quines prestacions han sol·licitat o reben, i també hem vist que les eines d’IA tenen una utilitat limitada davant casos tan diversos i complexos”, ha destacat.

L’experiència pilot també ha posat de manifest que les eines basades en intel·ligència artificial tenen una utilitat limitada davant la diversitat i complexitat de les situacions que presenten les famílies.

Avançar cap a sistemes més accessibles i coordinats

A partir dels resultats de la prova pilot, Save the Children reclama a les administracions públiques que avancin cap a sistemes més accessibles i coordinats.

Entre les seves propostes hi ha la d’estendre el model de finestreta única, reforçar els equips d’acompanyament especialitzat, simplificar els procediments administratius i millorar la interoperabilitat entre sistemes per facilitar la comprovació automàtica dels requisits.

Per a Lorda, la prioritat hauria de ser “adaptar els recursos, canals i eines a la realitat de les famílies destinatàries”, amb llenguatge clar, formats accessibles i suport adequat durant tot el procés.

La responsable de polítiques d’infància considera que el futur traspàs de l’Ingrés Mínim Vital a la Generalitat representa “una oportunitat per simplificar els tràmits, avançar cap a un sistema de prestacions més integrat i facilitar l’accés de la ciutadania a través de mecanismes de finestreta única”.

Així, Lorda considera que aquestes mesures poden contribuir a reduir la pobresa infantil i garantir que les famílies que compleixen les condicions per rebre una ajuda pública “puguin exercir efectivament aquest dret”.