Barcelona, 1923. Francesc Sorli i Teresa Arall obren una petita botiga de queviures al barri del Poblenou per vendre les hortalisses que conreaven a una masia de la plaça de les Glòries. Van ser els inicis de Sorli, que avui compta amb més d'un centenar de supermercats a tot Catalunya i també centres esportius i benzineres. "La vocació de servei i proximitat són les coses que van perdurant en el temps i fan de Sorli una empresa diferent", destaca Josep Figueras, director general del grup.

D'Ulldecona a Barcelona per guanyar-se la vida

Amb només setze anys, Francesc Sorli va deixar la seva Ulldecona natal per buscar-se la vida a Barcelona. Hi va arribar en vaixell, des de Vinaròs. Després de treballar a la Sociedad Material para Ferrocarriles y Construcciones, el 1923 va obrir la seva pròpia botiga al carrer de Pere IV del Poblenou, que s'estava convertint en una de les principals zones industrials de Barcelona. 

Fins als anys seixanta, la botiga va anar guanyant popularitat i clients i fins i tot van incorporar un vehicle, un Isocarro de tres rodes i un motor de set cavalls, per fer repartiment a domicili. Va ser el fill del Francesc i la Teresa, en Jordi, criat entre els taulells de la botiga, qui va donar l'impuls al negoci. "Va ser qui va revolucionar la botiga de barri", explica Figueras.

L’any 1971, els Sorli van acceptar la proposta de llogar el supermercat d’un càmping a Castelldefels per a la temporada d’estiu. L'any següent, van declinar la proposta i en Jordi va decidir obrir el primer supermercat propi, on ja va instal·lar un congelador de motor a distància i una cambra de fred. Va ser l'inici de la gran expansió: "Va agafar el llegat del seu pare i va anar comprant progressivament botigues".

Figueras descriu en Jordi com "una persona emprenedora, que sempre veu negoci, amb gran intuïció i esperit d'emprendre". Una manera de ser que va propiciar el creixement del grup Sorli any a any, amb l'adquisició de noves botigues arreu del país. 

La revolució del supermercat

El 1980, en Jordi obria el seu quart supermercat i ho feia amb una revolució important, atès que va deixar enrere l'aparença de botiga de barri. Ja no hi havia taulell ni xarcuteria i tot es presentava empaquetat. Un model que havia vist a Holanda i volia replicar a Catalunya. I es va afegir la paraula Discau al nom de Sorli, com una mena d'adaptació a la catalana de la paraula discount. 

El 1980, Sorli ja tenia quatre supermercats i va deixar enrere l'aparença de botiga de barri

Als anys noranta, l'estratègia de creixement de Sorli va ser l'adquisició de grups de supermercats, com Grup 80, Tic-Tac o Ballesteros. "Una de les fites més importants va ser l'obertura del magatzem i centre logístic a Montmeló", recorda Figueras. Va ser a principis dels anys 2000 i l'impuls definitiu a Sorli, que llavors ja comptava amb desenes d'establiments. 

Renovar-se o morir

Arribava el torn de la tercera generació i l'Anna Sorli va agafar el relleu el 2015. "Va donar un tomb i una reorientació a la botiga", assenyala el Josep. Una política que s'ha materialitzat en la transformació de gairebé un centenar de botigues, l'obertura de 24 noves i cent milions d'euros d'inversió. "Des de llavors hem crescut un 22% i l'ebitda s'ha multiplicat per tres", celebra. I Sorli Discau deixa pas a Sorli. 

No ha estat l'únic canvi del grup, que els últims anys també ha apostat per la diversificació a través de les benzineres, un hotel, dos restaurants i un centre d'emocions. I, especialment, el Sorli Sport. "Vam veure que esport i alimentació anaven de la mà i hem creat ecosistemes de salut, benestar i nutrició", apunta el director general. Actualment, hi ha vuit centres esportius. "És l'esperit emprenedor de la família", resumeix el Josep, que reivindica aquesta estratègia innovadora i ambiciosa.

Figueras: "Vam veure que esport i alimentació anaven de la mà i hem creat ecosistemes de salut, benestar i nutrició"

Aquest és el camí que ha recorregut Sorli des d'una botiga de barri a una xarxa de més de cent supermercats i centres esportius i més de 2.000 treballadors. Però amb la voluntat de mantenir l'esperit inicial i el producte fresc de proximitat. Una vocació de servei i proximitat que volen fer sentir als clients: "Ens ho diuen, a les nostres botigues, el personal sovint es dirigeix als clients pel seu nom". "Treball, esforç i està a prop del client i escoltar-lo", resumeix el director general sobre els valors del grup. 

 Bernat Bella. Periodista