Dies històrics pel català a Madrid i Europa | iStock
Hi ha més ciutadans catalanoparlants que nadius anglòfons a la Unió Europea
Good Bio, el suc català que vol portar la poma de Lleida al màxim nivell
Una jove agricultora de Lleida va arrencar un projecte de sucs amb poma ecològica que no complia les normes estètiques de les grans superfícies
La història de Good Bio Foods és la d'una jove agricultora de Lleida que va començar a fer sucs amb les pomes que no complien les normes estètiques de les grans superfícies. Elaborava un producte de qualitat, pr...
Yogupet, els iogurts de Lleida que encisen gossos, gats i una catorzena de països europeus
Pionera en productes pasteuritzats per a mascotes, la companyia d’Àngel Ribes i Jordi Balp distribueix més d'un milió d'unitats l'any
Llepar la tapa o "l’últim culet” del iogurt és, sens dubte, el clàssic de sobretaula més esperat pels peluts de casa. Es tracta d'una escena “simpàtica”, tal com la descriu a VIA Emp...
Audax Renovables, clau de volta d'un imperi nascut d'un somni
Les dades del vaixell insígnia de l'imperi de Jose Elías confirmen la bona salut del negoci
En aquesta sèrie, anomenada El Laberint del Poder, encetada fa sis anys i mig, hi ha un personatge que ha anat traient el nas de manera esporàdica per circumstàncies diverses, però que encara no ha estat protagonista per l...

 


 

L'embranzida històrica del català a Madrid i Europa: "Ara és el moment"
Amb l'ús de la llengua catalana al Congrés de Diputats i amb l'espera de l'acord definitiu a Brussel·les s'obre un ventall d'oportunitats, també per l'ús empresarial

Dies històrics pels més de 10 milions de catalanoparlants: ja es pot utilitzar al Congrés dels Diputats de Madrid, s'està negociant la seva oficialitat a Europa i també, gens banal, el català torna a treure el cap a Google gràcies a l'actualització de l'algorisme que duplica la presència de la llengua en els primers resultats. Bones notícies per un idioma que podrà gaudir d'una protecció legal que fins ara no tenia i que pot suposar més presència, més necessitat d'ús, projecció i el prestigi definitiu. I, també, en l'àmbit empresarial.

"Que el català pugui ser oficial a Europa és una manera de normalitzar l'ús, ja que sempre ha estat supeditat al castellà o el francès", apunta Jordi Bover, director de Termcat a VIA Empresa. "Comportarà una relació directa amb Europa i diversos ajuts per l'aprenentatge de la llengua. Un ús normalitzat a les institucions que permetrà que el català entri al circuit, pugui recuperar més prestigi i comportar un valor afegit", continua l'expert.

O, per a Francesc Xavier Vila Moreno, secretari de Política Lingüística, "incidirà en un augment del valor simbòlic i d'autoestima: el català també serà present en tots els actes oficials i en tota la simbologia de la UE, tant al cor d'Europa com a les delegacions".

Guanyarà parlants?

En aquests moments a Europa hi ha un total de 24 llengües reconegudes com a oficials. Ara, el català podria convertir-se en la 25a llengua oficial a Europa, juntament amb l'euskera i el gallec. La majoria de les llengües que tenen ara aquest estatus és perquè també gaudeixen d'oficialitat en els seus països de parla i es van incorporar al reglament al mateix moment que l'entrada d'aquests països a la Unió Europea.

Bover (Termcat): "Hem d'aconseguir que el català sigui la llengua d'entrada per defecte de les organitzacions i que es trobin diverses opcions perquè els altres usuaris i treballadors s'hi habituïn"

El català és una de la setantena de llengües autòctones d'Europa, i és la 13a llengua amb més parlants de la Unió Europea. Avui dia té aproximadament 10 milions de catalanoparlants a Catalunya, el País Valencià, Illes Balears, Catalunya del Nord i l'Alguer, segons l'Ethnologue. Com a curiositat, el català també supera altres llengües autòctones que tampoc no són oficials a Europa. Com el luxemburguès —amb 300.000 parlants natius i que sí que és oficial a Luxemburg— o el romaní —amb 2 milions de parlants de la comunitat gitana de tota Europa. En el cas d'Espanya, les altres llengües cooficials no superen el català en nombre de parlants: 2,5 milions de parlants gallecs, 750.000 d'euskera i 5.000 l'aranès.

Ara bé, davant la pregunta de més parlants, Bover creu que si s'aconsegueix l'oficialitat del català, "més que guanyar parlants de manera neta, pot variar el rol passiu d'alguns d'ells que en tenen coneixement i incentivar en fer-lo servir en més usos". Tanmateix, no descarta que a mitjà termini pugui augmentar el nombre de parlants. I ho exemplifica amb els estudiants d'Erasmus que venen al nostre país a estudiar i que podran veure que "la llengua serveix de veritat".

En què pot canviar la vida si el català és oficial a Europa?

El català es parlaria davant de 430 milions de ciutadans d'arreu d'Europa i tindria conseqüències polítiques, simbòliques i democràtiques. També permetria que els ciutadans puguin utilitzar el seu idioma quan sol·liciten ajudes i que els documents oficials de les institucions existeixin en català. Addicionalment, hi haurà un canvi en l'etiquetatge dels productes i dels medicaments, ja que la normativa europea d'etiquetatge obliga que els productes incloguin una o més llengües d'entre les oficials de la Unió Europea.

A part de les noves oportunitats laborals pels funcionaris catalans que treballen a les institucions europees gràcies als mèrits que podrien augmentar, també hi hauria més estudiants a tots els territoris que necessitin aprendre la llengua. I, retornant als estudiants d'Erasmus mencionats anteriorment, que sovint empraven l'excusa de "no conèixer el català, perquè no era dins el projecte Erasmus+", com esmenta Bover, ara formaria part de l'Online Language Support (OLS), l'eina de formació i suport lingüístic per als estudiants d'Erasmus de la Unió.

El pas endavant de les empreses

Per a Bover l'oficialitat es tracta d'una bona notícia que també pot impactar a les empreses catalanes. De fet, per algunes grans corporacions i petites i mitjanes empreses el català era residual en alguns contextos i ara és el moment que es "pugui capgirar". De fet, cada cop és més habitual l'ús de traducció immediata gràcies a eines com l'eTranslation, que va dirigida a les pimes perquè puguin estalviar temps i costos en traduccions si són empreses amb visió exportadora.

Hi ha més ciutadans catalanoparlants que nadius anglòfons a la Unió Europea

Evidentment, cada empresa és un món i per a l'expert "és l'oportunitat ideal de canviar el xip". "Hem d'aconseguir que el català sigui la llengua d'entrada per defecte de les organitzacions i que es trobin diverses opcions perquè els altres usuaris i treballadors s'hi habituïn", destaca. I conclou: "Hi ha molts membres de corporacions que el coneixen, però per culpa d'una legislació que no va a favor i la no oficialitat en alguns contextos, l'idioma adopta un rol passiu i secundari. Per sort, ara ja no caldrà".

Per al secretari de Política Lingüística, "és molt important que les empreses siguin acurades tant en el compliment de la llei, per exemple garantint el català en l'atenció als clients, com en la informació i formació als seus treballadors perquè siguin capaços d'entendre i si és possible correspondre els ciutadans que utilitzen el català. El benefici és important en la mesura que això els ajudarà a apropar-se millor a un part significativa dels seus clients i alhora garantirà la implicació responsable en funcionament del país i el compromís amb les seves lleis".

Finalment, hi ha més ciutadans catalanoparlants que nadius anglòfons a la Unió Europea, segons les últimes estadístiques. Es tracta d'un cas únic a la Unió: el català és l'única llengua mitjana que no és oficial a tot el seu estat i que tampoc no és oficial a la UE. De fet, hi ha fins a dotze llengües amb menys parlants que sí que són oficials a Europa. Una excepcionalitat que, si tot tira endavant, comportarà més dies històrics i l'embranzida final per una llengua que no ho ha tingut fàcil.


Gemma Fontseca. Periodista

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71