La pobresa i la vulnerabilitat social són dues realitats que ja no es poden amagar a Catalunya: quasi el 25% de la població es troba en risc de pobresa i exclusió; el 9% està en risc de privació material severa; la pobresa infantil supera el 36%; i quatre de cada deu persones que treballen no arriben a cobrar el salari mínim interprofessional. Tot i això, l’atenció social no arriba a donar-hi resposta. Segons un informe de la Taula del Tercer Sector, la meitat de les persones en situació de pobresa extrema no accedeix a les principals prestacions perquè no compleix els requisits.

Però, per què? A partir de la informació recollida al dossier Barreres invisibles, drets condicionats, la Taula apunta que el principal problema està en els mateixos fonaments del sistema d’atenció. La lògica assistencialista portaria els serveis a atendre les situacions quan ja s’han agreujat o cronificat en compte de centrar-se a prevenir-les. També alerten d’una tendència a posar l’accent en els problemes individuals i no en les causes estructurals de la pobresa.

D’altra banda, les entitats asseguren que la ciutadania troba dificultats constants a l’hora d’entendre com funciona el sistema d’atenció i les prestacions. El llenguatge i la comunicació, la digitalització dels processos, sumat a la desconfiança i l’estigma de la pobresa, augmenten la distància entre serveis i possibles perceptors.

La burocràcia deixa fora uns i agreuja la situació d’altres

Un cop dins, la complexitat administrativa pot convertir el mateix procés d’acreditació en un altre obstacle. Així, l’accés acaba depenent de la capacitat de les persones per entendre els procediments, reunir documents, aconseguir certificats i complir els requisits i terminis establerts. És el cas de l’Alba González, una doctora cubana que rep suport de Càritas: “Els temps són molt durs, i menjar i pagar factures no esperen a que l’expedient s’acabi de resoldre”, ha denunciat a la presentació de l’informe.

D’altra banda, les entitats apunten a un excés de fragmentació de les prestacions: a la jornada, el mateix conseller de Drets Socials, Raúl Moreno, ha comptabilitzat fins a 49 prestacions socials disponibles a Catalunya. La segmentació en les ajudes, denuncien, limita la capacitat dels serveis socials a atendre les necessitats. “Els professionals no saben quina prestació correspon en cada moment o si són compatibles entre elles”, han alertat els impulsors de l’informe. 

Bintou Jawara, una jove extutelada i treballadora a FEPA, ho pot constatar amb la seva experiència. Ella ho ha exemplificat amb les beques, que poden arribar a tenir un temps d’espera de fins a 12 mesos, un temps que porta molts joves a buscar una feina per sostenir-se mentre no reben l’ajuda. Però, en rebre ingressos, la prestació deixa de ser compatible. El mateix passa a l’hora d’aconseguir habitatge: no tenir una xarxa de suport consolidada ni uns ingressos estables porta a llogar habitacions sense contracte, cosa que impedeix empadronar-se i, per tant, accedir a les prestacions. “Accedir als meus drets sembla una cursa d’obstacles”, diu Jawara.

Eliminar les barreres administratives

Davant aquesta radiografia, la Taula del Tercer Sector ha remarcat la necessitat de canviar la lògica de “control i fiscalització” per una de confiança. Això passaria, defensen, per acabar amb la bretxa digital i simplificar els tràmits amb un llenguatge clar i menys tècnic. Exigeixen també erradicar l’anomenada “trampa de la pobresa”, que fa que acceptar una feina precària es percebi com un risc a perdre una prestació estable.

D’altra banda, demanen actualitzar l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) amb criteris objectius i adaptats al cost real de la vida, a més de crear una finestreta única de tramitació i garantir l’atenció presencial. De cara als serveis socials, les entitats exigeixen simplificar la tramitació de prestacions per sumar temps i espai a l’acompanyament efectiu de la ciutadania. A més, les entitats posen el focus un cop més en garantir l’empadronament de tota la ciutadania com una via per accedir als ajuts.

“Cal avançar cap a un model de garantia d’ingressos de caràcter universal i àgil que superi les barreres actuals i que permeti que els serveis socials i el tercer sector puguin fer la seva tasca des d’un enfocament preventiu i no només reactiu”, ha conclòs la Taula a la jornada de presentació de l’informe.