Mentre l'accés a l'habitatge es troba en "una situació crítica", segons va apuntar fa unes setmanes el director general d'Amat Immobiliaris, Guifré Homedes, a Catalunya hi ha centenars de milers de habitatges buides. Concretament, l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) xifra en 418.612 els habitatges en què no viu ningú -és a dir, el 10,69%-, en un context en què el desequilibri entre l'oferta i la demanda és cada vegada més accentuat i on els preus no semblen tenir la intenció d'aturar-se fins que aquesta primera no comenci a incrementar-se.
 

En aquest context, l'Idescat ha detectat on es troben els 3.915.127 habitatges que hi ha al país, i els ha classificat pel seu ús: habitual (3.067.438), esporàdic (321.968), molt baix (107.109) i buits (418.612), i ho ha fet prenent com a referència el consum energètic de cada llar. Però, reprenent la qüestió inicial: on es troben tots aquests pisos buits?

La resposta és lògica: majoritàriament a Barcelona. Seria estrany que, amb un total de 808.751 habitatges (als quals a 75.476 no resideix ningú), la capital catalana tingués menys pisos buits que, per exemple, les Masies de Voltregà, que en total suma 1.398 habitatges (273 buits). Aquí, però, l'indicador clau a l'hora de valorar la quantitat de habitatges buides en un territori és la proporció d'aquestes respecte a la xifra total d'habitatges. Amb el mateix exemple proposat, un 9,33% dels habitatges a Barcelona estan buits, mentre que a les Masies de Voltregà la taxa se situa en el 19,5%, més del doble.

La meitat dels habitatges al Perelló estan buits

Amb aquest punt de partida, el Perelló (Tarragona) es convertiria, de lluny, en el municipi català amb més habitatges buides. Dels 3.002 habitatges que suma el municipi tarragonès, gairebé la meitat (1.489) estan buits, fet que situa la taxa en un 49,6%. Tot seguit, diversos municipis superen el 30% d'habitatges buits. De fet, el top 10 català -molt tarragonès- el continuaria Flix (36,1%), Isona i Conca Dellà (34,5%), Arbeca (34,3%), Ascó (34%), Tivissa (32,5%), Castelló d'Empúries (31,9%), Santa Maria d'Oló (31,3%) i Montferrer i Castellbò (31%). El top 10 el tancaria Sarral, amb un 29,5% de pisos buits.

La taxa de pisos buits a Girona (9,6%) és molt semblant a la de la capital catalana, malgrat que la quantitat d'habitatges difereixi substancialment: mentre a Barcelona n'hi ha 808.751 (75.476 buits), a Girona 50.333 (4.840 buits). Per la seva banda, Lleida i Tarragona compten amb una xifra similar de habitatges, 68.299 i 67.200 respectivament, malgrat que a la primera 5.346 es troben buides -és a dir, el 7,8%-, i a la segona 8.298, el 12,3%.
 

D'altra banda, arran de les xifres publicades per l'Idescat sorgeix també el rànquing dels municipis on menys habitatges disponibles hi ha. En aquest, els indicadors no difereixen tant com ho fan en l'anterior, ja que els percentatges dels 10 municipis amb menys pisos buits a Catalunya es troben entre el 2,4% i el 3,6%:

Com s'observa, la Catalunya central predomina en aquest segon rànquing, que l'obre Pallejà en primera posició amb un 2,4% de pisos buits. Santa Coloma de Cervelló i Santa Eulàlia de Riuprimer, que destaca per tenir únicament 16 habitatges buits, es troben en segona i tercera posició amb una taxa del 2,8%. El top 5 el tanquen Cerdanyola del Vallès (3%) i la Llagosta (3,3%), i continuen Castellar del Vallès i la Garriga (ambdós amb 3,4%), Mataró, Sant Julià de Ramis i Polinyà, amb un 3,6% d'habitatges buits.