El Barça fa una passa endavant per posar fi al top manta. La venda ambulant il·legal d’articles falsificats és una realitat que a Catalunya es va traduir, al llarg del 2025, en 139.000 productes intervinguts per la Guàrdia Civil valorats en prop de 26 milions d’euros. La xifra que ben segur creixerà enguany, després de la celebració d’un Mundial de futbol que ha proclamat a diversos futbolistes catalans campions del món, però que també ha comportat 66.000 samarretes falses requisades a diversos punts de l’estat espanyol. Què ha fet el FC Barcelona? Segellar una aliança sense precedents en la indústria esportiva amb Drelife per regular un mercat oficial de segona mà del club.

Ben és cert que, als voltants del Camp Nou, les samarretes que més es venen són les blaugrana i no pas les de “la Roja”, però l’èxit de jugadors joves com Pau Cubarsí o Lamine Yamal han accelerat les transaccions de les seves equipacions, tant per canals oficials com extraoficials. De fet, segons ha detallat recentment 3Cat, el 10 de Yamal va a un ritme superior a les 1.000 samarretes setmanals per botiga oficial del FC Barcelona, una xifra descomunal -que en la venda ambulant ben segur també s’ha disparat- i que el 2025 el va posicionar com el futbolista que més samarretes va vendre -amb un total d’1,32 milions, segons el portal Score 90-.

Drelife, o com adreçar-se a un consumidor "que va per davant de la indústria"

La solució per garantir que totes aquestes transaccions involucren productes oficials passa per Drelife, una iniciativa emergent liderada per Alberto Miralles i Manel Echevarria, aquest darrer amb més de 30 anys d’experiència en el sector del comerç al detall després d’haver dirigit Lacoste Iberia i Ecoalf, entre altres. “Al llarg de tots aquests anys, he apreciat una cosa molt interessant: s’està produint un gran canvi en la manera de consumir en què el consumidor va per davant de la indústria”, explica Echevarria a VIA Empresa, i afegeix que “la generació Z i els mil·lennistes estan comprant, massivament, articles de segona mà a plataformes com Vinted o Wallapop, però és un mercat que no està ordenat”.

I ordre és el que precisament Echevarria, amb un equip de nou persones -incloent-lo-, pretén establir en el mercat de la segona mà. Durant el seu pas per Ecoalf, a Madrid, es va adonar que a certes plataformes hi havia “milers de jaquetes” de la companyia que haurien d’estar en el circuit de la mateixa. L’empresari català es va incorporar a la firma de roba ecològica el 2024 per dur a terme un procés de reestructuració i, després de dos anys i amb la feina feta, va decidir tornar a Barcelona per impulsar Drelife, un projecte “que volia fer molt meu i que tingués un propòsit molt clar”. 

Validació, seguretat i els reptes del segment de "la segona vida"

Així, des de fa tan sols un any, l’equip de Drelife es dedica a la creació i gestió de canals oficials de segona a mà de diverses firmes. Totes elles comptaran a la seva pròpia plataforma un espai on es comercialitzarà roba oficial de segona mà. “Nosaltres autentifiquem i validem cada article, i l’entreguem al client net i polit. Volem oferir seguretat al consumidor”, explica Echevarria, qui afegeix que “ens estem convertint en experts a donar segona vida a milers de productes”.

L’empresari destaca les bondats d’aquest sistema: “Oferim la gestió operativa d’un nou canal de venda que genera beneficis i que és completament sostenible, ja que consisteix a la venda d’un producte que ja existeix, mentre hi ha milers d’articles que cada dia es llencen”. Echevarria fa especial èmfasi en l’àmbit de la sostenibilitat, que malgrat definir-ho com “una pedra a la sabata” pel teixit empresarial, proposa un model en què “per primera vegada és rendible”.

Echevarria: “Nosaltres autentifiquem i validem cada article, i l’entreguem al client net i polit. Volem oferir seguretat al consumidor”

Si bé es tracta d’un projecte que acaba de néixer, ja compta amb disset clients i amb prop d’una trentena està duent a terme projectes pilot que engegaran durant el primer quart del 2027. L’èxit que està adquirint es deu al fet que “el retail està arribant al seu límit”, però especialment pels beneficis que aquest sistema promet a cada firma: un increment del 28% dels ingressos, multiplica per 2,4 la taxa de retenció de clients i optimitza en un 15% l’inventari. 

El Barça, primer club del món a regular el mercat de segona mà

La firma va despertar l’interès del Barça a finals del mes d’abril, quan va entrar com a inversor a través del Barça Innovation Hub (BIHUB). “Els va encantar el projecte i van voler ser inversors i clients”, explica Echevarria, qui també menciona la ronda de finançament de 800.000 euros que va tancar el mes de maig, protagonitzada pels esportistes d’elit Ricky Rubio i Rafa Cabrera. 

“Amb el Barça vam estudiar la proposta del canal de segona mà perquè és un món extraordinari pels fans. Han volgut ser el primer club del món a llançar-ho”, apunta el fundador de Drelife, qui detalla l’objectiu de recollir “totes les samarretes de segona mà que acaben a canals extraoficials del club i apropar-les a l’entorn del Barça”. Echevarria xifra en quatre milions les còpies d’equipacions culers falses que es fan cada any i avança que a partir del novembre la plataforma es posarà en funcionament; tot just després de dos grans esdeveniments del calendari futbolístic en què el FC Barcelona no ha sortit especialment afavorit enguany, el Clàssic i la gala de la Pilota d’Or.

L’entitat blaugrana operarà aquest canal mitjançant el Barça Licensing & Merchandising (BLM), la firma responsable del comerç electrònic del club. Es coordinarà amb Drelife i el Barça Innovation Hub per dissenyar la plataforma, que actuarà com una extensió de la botiga final, i la seva integració amb els sistemes comercials del club. Quant al BIHUB, el projecte impulsat per Echevarria se suma a una quinzena de startups que col·laboren amb el Barça, entre les quals hi ha Onalabs, Genomcore o Oliver.

El fundador de Drelife explica que el Barça ha estat un impuls per donar-se a conèixer entre altres equips i que, “tal com està funcionant tot, haurem de continuar creixent”. En aquest sentit, la iniciativa preveu tancar una segona ronda de finançament i acabar el 2027 amb ebitda positiu, i si el projecte es consolida a escala estatal, aspira a expandir-se a Europa i als Estats Units. De fet, l’empresari assegura que alguna companyia americana ja s’ha intentat avançar amb aquest model a l’Estat, però la “distància i el canvi horari” dificulten les operacions transatlàntiques.

 David Lombrana. Cap de redacció