Aquest mes de març ha estat intens en el departament financer de Grifols. L’1 de maig era una data marcada al calendari. Era el dia en què podien amortitzar anticipadament el deute més car que tenen: el bo venciment 2030 on pagaven el 7,5%.

Doncs ja que havien d’anar a parlar amb el banc, van aprofitar per preguntar si el deute que tenien amb ells a venciment 2027 el podien tornar al 2033 (set anys més tard), atès que potser els aniria una mica malament tornar 3.000 milions d’euros l’any que ve. A part, prefereixen començar a parlar avui i no de cara a l'any vinent perquè saben que les presses, en qüestió de diners, no són bones.

Resposta del banc? Afirmatiu. Això sí, una mica més car. En concret, 0,5% més de diferencial.

Tot plegat ha permès a l’empresa tancar la carpeta de refinançament del deute i no tornar-la a obrir fins al 2028. Ha aixecat dos nous préstecs a set anys: un en dòlars per import de 2.000 milions, i un en euros per un import de 1.250 milions. Els diners serviran per tornar els gairebé 3.000 milions que li vencien el 2027, uns 2.200 en deute bancari sènior (TLB) i uns 850 en bons sènior garantits.

Aquest canvi no és gratuït, té un cost. El deute bancari costarà un 0,5% més, uns 13 milions d’euros anuals, mentre que els bons ho faran uns 35 milions més, car que aquests passen del 2,25% fix a euríbor + 2,5%. El resultat, doncs, són 49 milions més a l’any a la factura financera.

D’altra banda, però, l’empresa també aprofita per repagar 500 milions d’euros d’un bo més car, amb venciment el 2030 i cupó del 7,5%. Aquí hi ha un estalvi. En aquest altre cas, el resultat són uns 7,5 milions d’euros menys l’any.

Així, la factura conjunta fa que el sobre cost sigui d’uns 41 milions d'euros a l’any.

Els diners serviran per tornar els gairebé 3.000 milions que li vencien el 2027, uns 2.200 en deute bancari sènior (TLB) i uns 850 en bons sènior garantits

Tanmateix, a aquest número se li ha de sumar un altre de puntual. En la cancel·lació del bo venciment 2030, Grifols no paga a 100, sinó a 104, és a dir, amb prima. Aquest detall afegeix un sobrecost d’uns 20 milions d’euros només aplicable a aquest any. 

Vist així, no sembla un bon negoci per la farmacèutica. Però aquesta seria una lectura incompleta; si aixequem la vista, podem veure que el refinançament també té dues virtuts importants.

La primera és que els nous préstecs incorporen mecanismes de step down: si Grifols millora la seva ràtio d’endeutament, el diferencial que paga es reduirà. Dit d’una altra manera, el cost pot anar baixant si la companyia aconsegueix reforçar el balanç. I, en aquest punt, l’empresa ja ha avançat que millorarà en els pròxims anys.

Amb aquesta operació, Grifols allunya les grans preocupacions de venciments fins al 2028

La segona, i probablement més important, és el temps. Amb aquesta operació, Grifols allunya les grans preocupacions de venciments fins al 2028. En finances corporatives, això és sovint tan valuós com una rebaixa del tipus: no elimina el deute, però redueix la pressió immediata i dona marge a l’equip directiu centrar-se en el negoci.

Un cop fet el refinançament, bancs internacionals com BofA, JPMorgan, DNB, Santander, Citi, Commerzbank, Deutsche Bank, Goldman Sachs, HSBC, Helaba, ING o UBS, els ampliaran la línia de crèdit revolving per un import equivalent a 1.750 milions d’euros.

Sembla que la banca ha donat un vot de confiança a l’empresa. Ara és hora que els accionistes facin el mateix.

 Xavier Brun. Director del Màster Universitari en Mercats Financers a la UPF BSM i cap d''Equity' a Trea AM