El pressupost per a la despesa sanitària pública a Catalunya hauria d'incrementar-se en més de 5.000 milions d'euros cada any per equiparar-se al de països amb un sistema de salut homologable, tenint en compte el Producte Interior Brut (PIB) i amb un índex d'envelliment similar. Aquesta és la principal conclusió de l'estudi La malaltia de la sanitat catalana: finançament i governança, que han elaborat els economistes Guillem López-Casasnovas i Marc Casanova per encàrrec del Cercle de Salut, associació que promou el debat del model sanitari català. Aquests 5.000 milions representen més de la meitat del pressupost del Departament de Salut si s'aproven els comptes del 2020.

El Cercle de Salut alerta de l'infrafinançament i del problema de sostenibilitat del sistema com una "malaltia crònica" de mal pronòstic

En la presentació de l'estudi, aquest dijous, el president del Cercle de Salut, Lluís Bohigas, ha alertat sobre l'infrafinançament de la sanitat pública i del "seriós" problema de sostenibilitat: "És una malaltia crònica i si no s'hi posa remei, pot tornar-se aguda i arribar a moments crítics". El portaveu ha indicat que "els recursos de la sanitat pública són dos terços del que hauria de ser. Voldríem ser Suècia però estem al nivell de Grècia".

L'estudi analitza la situació actual del sistema sanitari català quant a nivell de recursos econòmics des d'una òptica comparada a escala internacional i estatal. El treball documenta i quantifica la insuficiència de finançament que arrossega el sistema, principal motiu pel qual els autors li auguren un "mal pronòstic".

"Gastem massa i no ens financem prou"

Casasnovas ha desgranat els punts principals de l'estudi. Segons l'economista, a l'hora de plantejar l'estudi, s'han demanat si "gastem massa" o "no ens financem prou" per població o pel pes de la nostra renda o la capacitat fiscal, en comparativa amb l'Estat espanyol o altres comunitats. Segons l'expert, "ni ens financen bé ells ni gastem bé nosaltres" i per tant el model sanitari català s'esvaeix. Així cal una millora del finançament com a condició necessària, però no suficient, "també cal més governança".

Si la Generalitat tingués el mateix sistema de finançament del País Basc, el pressupost anual per a la sanitat pujaria uns 2.500 milions més, és a dir, un 23% més que el pressupost del 2019. Aplicant el PIB català el pes mitjà de la despesa sanitària amb relació a l'espanyola (6,39%), la despesa hauria de ser d'uns 13.800 milions d'euros, és a dir "4.000 milions d'euros addicionals".

Casasnovas: "Els recursos que rep Catalunya no s'adeqüen al seu PIB, sinó a la seva població, i per tant pateix aquest problema"

"Els recursos que rep Catalunya no s'adeqüen al seu PIB, sinó a la seva població, i per tant pateix aquest problema", ha afirmat l'autor i ha afegit: "Catalunya hauria de reclamar un finançament relatiu al seu pes per PIB, no per població". "Si no sortim del sistema de finançament actual, la solució és rascar la butxaca dels usuaris", ha avisat Casasnovas.

Així, Extremadura és la que gasta més en percentatge del seu PIB en sanitat: "Si Catalunya gastés com la comunitat que més gasta, un 9,1% del seu PIB, això equivaldria a 2.839 euros a l'any, més del doble que la xifra actual".

Els pressupostos del 2020 destinen 9.850 milions d'euros, mentre la despesa real el 2018 va ser de 9.950 milions i de 10.500 milions en crèdits definitius. Malgrat els esforços de polítics, gestors i professionals sanitaris, al final les limitacions del finançament s'acaben imposant i la nostra sanitat s'empobreix: "La despesa sanitària des del 1981 ha crescut un 6% anual, mentre el PIB només ho ha fet un 2,5%".

Per sota de l'OCDE

Quan mirem Catalunya en el context internacional, l'estudi mostra que el pressupost sanitari públic, per estar en línia amb països similars, es mou en xifres d'entre 4.600 i 6.000 milions d'euros per sobre. Xifres: la despesa pública en salut per PIB de Grècia és del 5,19%; Suècia el 9,3%; Noruega el 8,9%; Irlanda el 5,3%; Bèlgica el 7,91%; Països Baixos el 8,39%; Suïssa el 7,69%; Hongria el 4,88%.

L'estudi fa evident un infrafinançament de gairebé el 40% en comparativa amb els països del nostre entorn. L'estudi té en compte l'històric de dades del període 2003-2016 (darrer any amb dades homologables). L'any 2016, Catalunya va dedicar a la sanitat pública el 5,3% del seu PIB. El mateix any, els països de l'OCDE amb sanitat universal van destinar-hi el 6,81% de mitjana.

"Nosaltres estem pagant els impostos d'un país de primera", ha dit Casasnovas, però pel que sembla tenim un sistema sanitari que no es correspon.

L'estudi també indica quants anys trigaríem a arribar al nivell d'alguns països veïns amb aquest ritme de despesa: "Amb un increment real de la renda catalana al llarg del període computat del 2% anual i del 2,4% del finançament sanitari arribaríem al nivell de Gran Bretanya el 2030, de Dinamarca el 2033 i el 2028 respectivament; d'Àustria el 2026 i 2027; de França el 2034 i 2030; i de Suècia el 2033 i 2030".

Pané: "Tot allò que els uniformitza i no pugui donar resposta a les peculiaritats dels ciutadans fa que el sistema grinyoli"

Olga Pané, vicepresidenta del Cercle de Salut, ha explicat les dificultats i vicissituds que el sistema sanitari ha de tenir en compte: "No podem pagar igual els professionals de la Vall d'Aran que els de Sabadell, perquè els tenen incentius diferents". Així, segons ha puntualitzat Pané, "tot allò que els uniformitza i no pugui donar resposta a les peculiaritats dels ciutadans fa que el sistema grinyoli".

 Aiats Agustí