"Els investigadors necessitem traslladar la tecnologia al mercat" és la primera declaració que evidencia, amb rotunditat, la situació dels nostres investigadors. Ho afirma José Luís García-Giménez, CEO d'Epidisease, durant la taula rodona de la jornada Ciència i mercat, condemnats a entendre's organitzada pel Centre Europeu d'Empreses Innovadores (CEEI) València a la seu del CSIC Comunitat Valenciana. Ell és la veu dels emprenedors també, ja que des del laboratori ha viatjat cap a l'empresa donant forma al seu projecte investigador. De la mà l'ha acompanyat la Universitat de València, centre al qual pertany la seua spin-off. En la conversa també participa Montserrat Pons, cap de secció d'Innovació: Valorització i Emprenedoria de la Universitat de València (UV) – OTRI, qui explica que el gran problema de la transferència tecnològica a la qual s'enfronten els centres és la comercialització de les patents.

Les empreses no aposten per la innovació? "Moltes empreses no veuen que l'R+D els dona més valor afegit perquè l'interlocutor no està en la mateixa onda. I aquesta sí que és una crítica al sector empresarial", apunta María Jesús Añón, responsable de la Unitat de Transferència del Coneixement de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA) – OTRI. Segons explica, el centre disposa de 45 investigadors en plantilla, tot i que acaba contractant entre 80 i un centenar d'investigadors per poder dur endavant tots els projectes.

Añón: "Moltes empreses no veuen que l'R+D els done més valor afegit perquè l'interlocutor no està en la mateixa onda"

I a tots ells considera Añón que és necessari tenir a prop per a fer la transferència més efectiva: "Necessitem estar més a prop d'ells. Per exemple, argumenta que l'IATA és un centre al qual ens resulta més fàcil col·locar els seus projectes al mercat perquè la seua àrea d'investigació pertany a l'alimentari, el segon sector productiu més rellevant de l'economia del País Valencià. En conseqüència, treballen 60 projectes amb empreses i els ingressos del centre superen el milió d'euros, apunta. "Encara no tinc les dades de 2019 però en 2018 hem presentat 8 patents, ha sigut una bona anyada. Han eixit quatre empreses i tres d'elles estan funcionant", afegeix.

Si Añón es considera crítica, no es queda molt lluny Fernando Conesa, director adjunt del Centre de Transferència de Tecnologia de la Universitat Politècnica de València (UPV) – OTRI: "Jo tinc tres problemes i un és la defectuosa investigació pública, a la que en França titllen de rana perquè és aplicada però no aplicable", apunta. "Per què passa? -es pregunta Conesa- perquè no es tenen bons interlocutors en la indústria. Un altre problema és que el nombre d'empreses amb bon nivell és xicotet per a la grandària del nostre país, per la qual cosa jo crec que hem d'incorporar més titulats a les nostres empreses, sobretot doctorats, que tinguin experiència en la gestió dels recursos humans per generar nous teixits", argumenta Conesa. El tercer problema, o la tercera necessitat que acusa Conesa, és que al País Valencià manca una gran empresa multinacional. "Ens aniria bé portar ací alguna empresa tractora com va ser Ford en els anys 70 i 80 per a la nostra indústria. Si vingués un Google, per exemple, seria tractor però nosaltres no podem amb el nostre propi esforç, és impossible", pronostica destalentat.

Conesa: "Un problema que tenim és que el nombre d'empreses amb bon nivell és xicotet per a la grandària del nostre país"

Igual que assenteix la resta d'integrants de la taula a les declaracions de Conesa, García-Giménez diu també la seua i recorda que tota "spin-off necessita un CFO i que se'ls doti de recursos. La investigació ha de ser transferible i no translacional, sobretot és imprescindible perquè aquest sigui un país d'emprenedors".

El finançament és el problema recurrent de l'emprenedoria. Pedro de Álava, Senior Fund Manager de Tech Transfer Agrifood Fund és conscient, ja que treballa invertint en un fons d'inversió que cerca projectes interessants. "Quan inverteixes en CRLs molt baixos, tens un risc però és que la ciència, la innovació està aquí. S'ha d'apostar", opina De Álava, que col·labora amb la pública UPV i la privada Universitat de Navarra. Amb la seva experiència, és partidari de fer-ho al revés, raó per la qual va llançar un fons de prova de concepte de demanda: "Li vaig preguntar a la indústria alimentària què necessita i a partir de les necessitats que aquesta té, amb aquest model, tinc 50 milions d'euros llançats en projectes", xifra.

La línia de treball d'aquest fons és el que reclama Conesa per a resta del sector empresarial, ja que explica que "necessitem més Venture Builder, més capital risc en les capes inicials de la investigació". "I estratègies clares", anota Añón. "Més claredat al missatge", se suma De Álava. Referències? És interessant el model que cita Montserrat Pons, que assumeix que "el model israelià ens porta prou avantatge. De fet, la Universitat de València té la seva patent més rendible en un projecte del que comparteix titularitat amb una universitat israeliana, un projecte que prové del 2004. En aquella època ací encara no hi havia spin-offs, que van començar a sorgir entre 2005 i 2006. Tenim molt a millorar".

Del genèric al concret. Tornem a escoltar la veu dels emprenedors, la queixa comuna, perquè García-Giménez sap del que parla: ha generat unes quantes patents, treballa amb tecnologies disruptives i comparteix feina amb cinc persones, el 80% d'elles doctors en els seus camps, que alegen necessitar contínuament el procés investigador. "És essencial que hi hagi una figura que ajudi les startups en el seu primer any, en el segon... un Business Developer que agafi els projectes que estan desenvolupant-se, amb coneixements del pla financer, del marc regulador... Tot això acceleraria el desenvolupament del producte i donaria eixida al mercat". Ciència i mercat, ja deien, estan condemnats a ser amigues.

 Neus Navarro