El primer punt de discussió va ser fixar un termini per tornar al camí del Pacte d'Estabilitat i Creixement | UE
Ja fa temps, però, que es va determinar que la relaxació en els criteris fiscals s'havia d'acabar
Yogupet, els iogurts de Lleida que encisen gossos, gats i una catorzena de països europeus
Pionera en productes pasteuritzats per a mascotes, la companyia d’Àngel Ribes i Jordi Balp distribueix més d'un milió d'unitats l'any
Llepar la tapa o "l’últim culet” del iogurt és, sens dubte, el clàssic de sobretaula més esperat pels peluts de casa. Es tracta d'una escena “simpàtica”, tal com la descriu a VIA Emp...
Audax Renovables, clau de volta d'un imperi nascut d'un somni
Les dades del vaixell insígnia de l'imperi de Jose Elías confirmen la bona salut del negoci
En aquesta sèrie, anomenada El Laberint del Poder, encetada fa sis anys i mig, hi ha un personatge que ha anat traient el nas de manera esporàdica per circumstàncies diverses, però que encara no ha estat protagonista per l...
Puig, un repte transatlàntic i l'exemple de 3 fusions que van esfondrar-se
En el darrer mig segle, la ràtio de fracàs de fusions i adquisicions empresarials ha incrementat del 50% a gairebé el 70%
Les famílies Puig i Lauder acceleren les negociacions en el que s’albira un mes d’abril decisiu, no només per les companyies que dirigeixen, sinó també per la indústria de la perfumeria i la cosmè...

 


 

Unió Europea: la fi del dèficit pressupostari i la transició energètica
Alemanya no volia obrir la porta a la possibilitat que el concepte de despesa perdés sentit i es diluís

Arran l'aparició de la pandèmia, el Consell de la Unió Europea (els caps d'estat i de govern dels estats membres) va decidir deixar en suspens el Pacte d'Estabilitat i Creixement (PEC) que es va aprovar el 1999. És a dir, els dos grans pilars que regeixen la política fiscal de la Unió: el dèficit pressupostari -que fixava un màxim del 3% del PIB- i el límit d'endeutament -que estava limitat al 60% del PIB-. Tot això es va decidir perquè la idea era sobreviure econòmicament als efectes de la pandèmia. Val a dir que la gestió de tot plegat per part de la UE ha estat brillant i tots els governants han estat a l'altura. Tant pel que fa a la gestió mèdica com la gestió econòmica.

Ja fa temps, però, que es va determinar que aquesta relaxació en els criteris fiscals s'havia d'acabar (abril de 2023). I si bé els anteriors criteris tenien detractors -sobretot els països que acostumen a estirar més el braç que la màniga- la realitat és que tots accepten que hi ha d'haver uns criteris que possibilitin l'homogeneïtzació de l'espai econòmic comú. Especialment pels països de l'eurozona. Sembla que el passat desembre es va arribar a un acord de quines han de ser les regles que s'implantaran. Bé, el fet és que França i Alemanya van arribar a un acord la nit del 8 de desembre. I això és bo. Ara bé, què hi ha hagut darrere les discussions i aquests acords?

Ja fa temps, però, que es va determinar que la relaxació en els criteris fiscals s'havia d'acabar

El primer punt de discussió va ser fixar un termini per tornar al camí del PEC. Els rigorosos volien que s'hi arribés en quatre anys. Els més laxos, en set. Durant aquest temps, els països hauran de reduir el dèficit pressupostari per arribar a l'objectiu: 3% del PIB. Però, què es pot considerar que provoca el dèficit? És a dir, quins conceptes que provoquen dèficit deixem fora i no tindrem en compte? Aquest ha estat motiu d'una forta discussió. França volia que el pagament d'interessos del deute quedi fora. Alemanya no volia obrir la porta a què el concepte de despesa perdés sentit i es diluís -és a dir, allò que defineix el diccionari-. El rigor és el rigor. En resum, sembla que s'ha acordat que el pagament d'interessos quedi fora del concepte "generador de dèficit" fins al 2027. A partir d'aleshores tot es considerarà despesa i, per tant, potencial generador de dèficit.

Però en la interpretació de quines despeses generen dèficit, s'hi ha inclòs un debat molt interessant. Què pot fer que el període d'ajustaments sigui de quatre o de set anys? Per què un període de set anys -tan llarg- si la majoria dels països podrien reduir el dèficit i el deute, segurament, en menys temps, a raó d'un 0,5% anual? I és que en el debat s'hi ha colat un element importantíssim: la transició cap a l'economia verda. L'anomenat European Green Deal. No es vol que les limitacions del dèficit i del deute comportin una reducció en les inversions necessàries per a la transició energètica -que s'estimen en un 1% anual, com a mínim-.

Hi va haver un acord el 8 de desembre entre França i Alemanya. I un principi d'acord dels 27 el dia 19 de desembre. Ara la Comissió està treballant per arribar a un text pragmàtic que funcioni. Hi ha qui diu que una solució seria que durant els pròxims set anys es tolerés una reducció lenta del dèficit només alterat per les inversions necessàries en energia verda. I que, per tal que cap estat membre fes trampa -ergo, Espanya- que fos la Comissió la que autoritzés les inversions en energia verda que provoquen dèficit.

Hi ha qui diu que una solució seria que durant els pròxims set anys es tolerés una reducció lenta del dèficit

El consens general sembla ser, però, que el final del recorregut sigui d'aquí a set anys, i el dèficit sigui del 3% obligatòriament. I que ja contingui tota mena de despesa, incloses les necessàries per a la transició energètica. I és que, amb els ajuts Next Generation (que acaben d'aquí a tres anys) ja s'hauria d'haver aconseguit l'efecte demarré per tal que l'empresa privada invertís en energia verda per la simple raó que dona bons beneficis econòmics. Arribats a aquesta situació –"inverteix, que dona diners!"- la humanitat estarà salvada. Almenys des del punt de vista mediambiental.

 Xavier Roig. Enginyer i escriptor
 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71