La paraula incertesa forma part, des de fa temps, de l'escenari macroeconòmic a escala global. Quin pes tindrà en aquest 2024 que just acaba de començar? "Anirem de menys a més", apunta Oriol Aspachs. Amb aquestes paraules, el director d'Economia Espanyola del centre d'estudis de CaixaBank ha volgut definir l'escenari més pròxim. Des de l'entitat s'entén que "malgrat l'alentiment, l'economia guanyarà dinamisme en els pròxims trimestres". A finals del 2023, el mateix Aspachs va signar un informe on s'atribueix al turisme i les exportacions la condició de sectors salvadors per Espanya.

El pronòstic de CaixaBank pel 2024 s'argumenta a partir de cinc hipòtesis: fi de l'actual cicle inflacionista, davallada dels tipus d'interès, el suport del mercat laboral al creixement, Xina supera la seva crisi immobiliària i que els principals conflictes bèl·lics no vagin a més. "Respecte dels tipus d'interès no parlem de si baixen o no, la pregunta que ens hem de fer és a quina velocitat baixaran", ha plantejat l'economista davant del públic assistent en una xerrada al Cercle d'Economia. A tall d'exemple, a finals de setembre i després de dos anys d'increments, el Banc d'Anglaterra va aturar la pujada del tipus d'interès. L'entitat va optar per mantenir els tipus en el 5,25%, en considerar que la inflació al Regne Unit havia començat a reduir-se de forma significativa. Pel que fa a la geopolítica, des dels despatxos de CaixaBank, la previsió és que els conflictes d'Ucraïna i Gaza-Israel no vagin a més. "No detectem que escalin prou per impactar en les dinàmiques globals de l'economia", manté Aspachs. En clau del deute, el representant del centre d'estudis no veu aquest element "com un factor de risc, a diferència de l'any passat".

El paper de la Xina i la crisi immobiliària
Les bones perspectives de la Xina han de contribuir a estabilitzar el context internacional. "En l'àmbit immobiliari van pel camí de superar una crisi de primera divisió", puntualitza Oriol Aspachs. El gegant asiàtic ve d'experimentar caigudes d'un 40% en les transaccions d'habitatges i un 60% en obra nova. "El govern ha pres mesures fiscals d'èxit que han evitat un efecte contagi al conjunt de l'economia", expressa l'economista. A principis del passat mes de setembre, el Banc Popular de la Xina va dur a terme una gran operació de recompra inversa per la qual va injectar 101.000 milions de iuans (uns 12.838 milions d'euros) a les entitats bancàries. L'interès aplicat a aquesta línia de liquiditat va ser d'un 1,80%.

Segons l'organisme, aquesta mesura volia mantenir una liquiditat raonable i àmplia dins del sistema financer. La recompra inversa consisteix en la compra de valors per part del Banc Central de la Xina a les entitats financeres comercials, amb l'acord de tornar a vendre'ls en el futur. Actualment, el país asiàtic és un dels socis comercials més grans d'Espanya fora de la Unió Europea i Espanya és el cinquè soci comercial de la Xina dins la Unió Europea, amb un comerç bilateral que va assolir els 43.500 milions d'euros el 2021. Pel que fa a les exportacions catalanes al país asiàtic, aquestes superen els 2.700 milions d'euros i les importacions des de la Xina arriben als 10.500 milions d'euros.