La indústria 4.0 suposa l’origen d’una nova revolució industrial, que es troba en un context de noves tecnologies que han impulsat avenços significatius pel que fa a àmbits com la robòtica, la realitat virtual o, especialment, la intel·ligència artificial (IA). L’aparició del ChatGPT, el prototip de bot conversacional de moda, és un dels exemples que més fama està aconseguint en l’actualitat, posant en valor el potencial de la IA, que compta amb un llarg recorregut en els diferents àmbits de la nostra quotidianitat. Però, pot suposar aquesta una amenaça?

La humanitat ha assolit un nivell de prosperitat sense precedents. Des de l’explosió de la renda per càpita a partir del segle XIX, hem arribat a “no només ser més rics que els reis i la noblesa del passat, sinó a fer coses que al llarg de la història eren inimaginables”, segons ha assegurat el catedràtic d’economia de la Universitat de Colúmbia de Nova York, Xavier Sala-i-Martín, a la ponència que ha iniciat l’Industry 4.0 Congress de l’Advanced Factories, Intel·ligència natural i el factor humà. En aquest context l'augment de la riquesa en comparació als darrers segles “ha estat possible gràcies a les idees que ens han permès millorar”.

Òscar Íñigo: “El factor humà és el centre de la intel·ligència artificial, perquè enfoca el seu ús”

El factor humà davant la intel·ligència artificial

Òscar Íñigo, director de programa de l’Industry 4.0, durant la presentació del congrés ha afirmat que “el factor humà és el centre de la intel·ligència artificial, perquè enfoca el seu ús”. I així ha estat amb els progressos dels darrers 200 anys, que han tingut lloc a partir de les darreres revolucions industrials. Actualment, ens trobem a la quarta, “la mare de totes les revolucions industrials” que està donant lloc a moltes tecnologies disruptives amb suficient poder per canviar el món, com ara les neurociències, la bioenginyeria, la manufactura digital, els nanomaterials, energies renovables, blockchain... i la intel·ligència artificial (IA). Totes aquestes no són tecnologies del futur. Ho són del present.

“La clau en aquest progrés no es deu a la tecnologia. Es deu a partir de tres tipus d’idees que sorgeixen de la intel·ligència natural: les idees científiques, les tecnològiques i les socials”, ha afirmat Sala-i-Martín. Aquest darrer tipus és el més important segons el catedràtic, ja que suposa el poder de la nostra espècie, que es caracteritza pel treball en grup i la capacitat d’organitzar-nos: “som animals socials, i gràcies a això, podem produir els dos altres tipus d’idees”.
Són les noves tecnologies realment intel·ligents?

El concepte d’intel·ligència l’associem ràpidament amb la ment, i en parlar sobre intel·ligència artificial, la comparem amb la nostra. Però, en l’actualitat, es tracta d’una comparació errònia, ja que estem comparant la nostra intel·ligència amb algoritmes estadístics que es limiten a realitzar prediccions a partir de dades. L’any 2010, aquests algoritmes comptaven amb una ràtio d’error del 30% que, en comparació amb el de l’humà (5%), era molt superior. Cinc anys després, el 2015, les màquines van reduir la seva xifra situant-la per sota de la dels humans. És un avenç molt significatiu, ja que aquests algoritmes han començat a no només facilitar certes tasques com la recopilació de dades o la identificació d’imatges, sinó també dur-les a terme amb menys errors. Un dels sectors més beneficiats és el de la salut, perquè, per exemple, el càncer es diagnostica identificant imatges i aquests algoritmes es poden fer servir en favor de beneficiar la seva detecció.

La ràtio d'error dels algoritmes s'ha situat per sota de la dels humans

Així i tot, les màquines actuals que compten amb aquests algoritmes “no són intel·ligents. Simplement fan prediccions molt encertades”, ha detallat Sala-i-Martín. Per tant, a la intel·ligència artificial, l’anomenem intel·ligència, però no deixa de ser un algoritme que fa prediccions. “La IA té encara un ampli recorregut, tot i que actualment està avançant a gran velocitat” ha explicat a VIA Empresa Jordi Bonhora, investigador de robòtica del Centre Tecnològic de Catalunya (Eurecat), qui ha afegit que “en l’actualitat es limita principalment a la recollida i processament de dades”.

D’igual manera, les màquines vertaderament intel·ligents poden convertir-se en una realitat en el futur: “encara no tenen aquesta intel·ligència perquè no estem capacitats per aconseguir que la tinguin, però amb els futurs avenços sí que s’aconseguirà una intel·ligència artificial que estigui realment capacitada per dur a terme preses de decisions bàsiques”, ha afegit Bonhora. 

L'automatització: una amenaça?

“A molta gent li fa por que les màquines ens automatitzin, ja que hi haurà humans que es quedaran sense feina. Però, a partir del que destrueix la tecnologia, som capaços de crear quelcom de nou”, ha explicat el catedràtic, qui ha detallat l’aparició de noves feines que sorgeixen com a resultat de totes les innovacions que s’estan produint en l’actualitat, malgrat que aquestes posin en risc l’ocupabilitat de certs sectors. Per tant, la intel·ligència artificial suposa una eina de gran ajut per a l'humanitat, però encara està lluny de poder-se comparar amb la nostra, i ho està encara més de suposar una amenaça per a la nostra societat, ja que hi ha un altre tipus d’intel·ligència que se li superposa: la intel·ligència natural.

David Lombrana