Dir que vivim temps convulsos i que estem immersos en una època de canvis s'ha convertit, a força de repetir-ho, en una frase buida de contingut. Ens hem acostumat a això. I, a vegades, això pot generar que perdem de vista la magnitud de la transformació que a tots nivells estem vivint. A més, el ritme exponencial d'aquests, porta al fet que s'accentuï la polarització existent entre els quals segueixen el ritme frenètic de les notícies diàries sobre aquest tema, i aquells que viuen aliens a les disrupcions constants que la nostra societat està experimentant.

És cert que la Intel·ligència Artificial no és una cosa nova. Els seus orígens es remunten al ja famós Taller de Dartmouth, realitzat a Hannover en 1956, i considerat l'inici de la disciplina. Però igual de cert és que, durant els últims mesos, hem assistit en primera persona a la consolidació d'aquesta tecnologia en el mercat, amb aplicacions pràctiques que incideixen de ple en la nostra quotidianitat diària. Tant és així, que s'ha designat “Intel·ligència Artificial” com a paraula de l'any 2022 per part de FundéuRAE.

De fet, va ser l'any en què vam veure l'expansió d'eines com DALL-E2, Midjourney i Stable Diffusion quant a la generació d'imatges a través de text. Synthesia, InVideo o Maxine per a la creació de vídeos, i GitHub o Blackbox com a eines de programació en tota mena de llenguatges. Però el que ha generat més soroll mediàtic ha estat el chatbot amb model de llenguatge natural empleat pel model 3.5 de xat GPT, llançat per la companyia OpenAI al novembre de 2022.

Estem parlant d'una disrupció històrica del mercat, fa escassament 5 mesos, que ha desencadenat una carrera empresarial pel domini i implementació d'aquest conjunt de tecnologies, i que ha fet trontollar les bases estratègiques de gegants ben assentats fins al moment, com són Microsoft i Google. El primer ja va presentar fa uns dies la seva proposta amb Copilot, que sembla estar cridat a revolucionar l'ofimàtica a tots els nivells, mentre que els de Mountain View han presentat Bard com a contraatac.

El ritme de notícies diàries sobre aquest tema es fa impossible de resumir, de sintetitzar, i fins i tot de processar per a l'usuari mitjà. I fins i tot per a l'avançat. Els nous llançaments se succeeixen, i les aplicacions d'aquesta mena de tecnologia són tan nombroses que res fa preveure que aquest nivell de canvi vagi a decelerar en el curt termini.

Tant és així, que en les últimes hores s'ha presentat una petició, signada per Elon Musk, Steve Wozniak i 1.000 experts més, per a sol·licitar formalment que es pausi durant 6 mesos l'entrenament d'aquesta mena de IAs, amb l'objectiu de permetre a la societat en el seu conjunt digerir aquest ritme i nivell de canvi, i poder adaptar la legislació necessària a la casuística que de tot això es pot derivar.

Temps convulsos ens ha tocat viure, i tot aquell que comença a informar-se sobre el tema es veu assaltat pel mateix dubte: “què passarà amb la demanda laboral? Quin futur ens espera?”. I realment és molt complicat donar una resposta concreta i precisa davant tal nivell d'incertesa i variabilitat.

Recentement, en referència a això, la mateixa OpenAI va presentar un informe en el qual mostrava els resultats de la seva anàlisi sobre l'afectació que ChatGPT pot tenir en el mercat de treball. I les conclusions són clares, encara que poc sorprenents: el perfil d'ocupabilitat variarà dràsticament els pròxims anys. Tots aquells llocs de treballs repetitius, mecànics, i rutinaris, que ja estaven en recessió, estan condemnats a la desaparició. I aquells que depenguin en major o menor mesura de la realització de càlculs, de traduccions, d'estructuració i anàlisi de dades, també estan en un risc elevat. Seran substituïts per una tecnologia més ràpida, barata i eficient.

A nivell particular, com a formador, porto ja mesos bregant amb aquesta pregunta per part dels meus alumnes: quines habilitats i coneixements hauria de desenvolupar un estudiant actual, per a potenciar i augmentar la seva ocupabilitat en el mitjà termini, en un escenari com el descrit? I en el citat estudi de OpenAI podem trobar algunes claus sobre aquest tema.

Tots aquells llocs de treballs repetitius, mecànics, i rutinaris, que ja estaven en recessió, estan condemnats a la desaparició

El canvi mental implica entendre que la intel·ligència artificial és molt més ràpida i eficient a l'hora de respondre preguntes, per l'accés a dades i la capacitat per a interrelacionar-los. Ja hem arribat al punt en què l'elaboració de conclusions es pot automatitzar, i no hi ha futur a intentar competir amb això. Tanmateix, la capacitat diferencial, que pot permetre aportar valor, és precisament l'elaboració de les preguntes. Entendre què preguntar. Definir les claus bàsiques perquè la resposta que obtinguem sigui precisament la que es necessita.

Certament és una cosa que xoca amb l'enfocament tradicional de la formació, que es basava a memoritzar dades i replicar i repetir processos. El futur ens empeny a models formatius diferents, en la qual s'incentivi no a donar respostes a preguntes concretes, sinó a desenvolupar la capacitat de visió de conjunt, i saber determinar en cada cas la informació clau necessària per a una correcta presa de decisions a nivell d'empresa. Com a aposta cap a aquest canvi d’enfocament, ESIC ha implementat la metodologia Transformative Learning. El reciclatge professional continu serà imprescindible en la majoria de professions.

En l'enfrontament directe amb aquesta tecnologia hi ha molts elements que escapen a la nostra capacitat, i amb els quals no podem competir. Però desenvolupar l'habilitat per a utilitzar-la com a eina, aliar-nos amb ella i saber optimitzar el seu ús, pot actuar com a element multiplicador de l'eficiència, i permetre'ns augmentar la productivitat i la generació de riquesa a cotes mai sospitades.

El futur que s'obre davant nosaltres és apassionant, encara que no està exempt de reptes.

Jaume González Trujillo, professor de programes de màster d'ESIC Barcelona