Lleida és coneguda en l'àmbit agrícola per la fruita dolça, la ramaderia porcina i el cereal. Més enllà d'aquesta tríada, altres conreus s'estan posicionant per la seva rendibilitat. Un d'ells és el pistatxer, que vol aprofitar els avantatges que pot oferir el canal Segarra Garrigues. Darrere d'aquest projecte hi ha l'empresa del sector de la fruita seca Borges, que ha afavorit la plantació de 150 hectàrees a la seva finca de Mas Colom a Tàrrega.

"La iniciativa permet un model de col·laboració entre els productors i Borges en 24 explotacions a set comarques catalanes, entre elles tres lleidatanes, en el qual les dues parts guanyem", explica Antoni Pujol, responsable del projecte Pistatxo de la companyia. La relació genera un win-win, ja que la firma alimentària millora el seu abastiment i els agricultors conreen una espècie que els atorgarà uns bons preus en origen.

Finques pilot

Amb les 22 hectàrees de pistatxos que es plantaran al mes de setembre, Borges acumularà 150 hectàrees a la seva explotació de Tàrrega. Els primers fruits es recolliran d'aquí a cinc o sis anys. La finca de Mas Colom, juntament amb el Carquí, ubicada a la localitat granadina de Guadix, són els projectes de referència de l'empresa en aquest àmbit. Pujol recorda que "hem organitzat visites a Granada perquè els pagesos lleidatans coneguin alternatives als fruiters actuals, que afavoreixin un increment de la seva renda a través de l'aprofitament dels nous sistemes de regadiu".

Des de Borges indiquen que aquest tipus de conreus tenen un efecte transformador que genera valor afegit al territori. "Volem millorar la renda agrària dels productors, dinamitzant l'economia de la zona i creant sinergies a tota la cadena alimentària". Per la companyia també suposa un projecte cooperatiu per investigar, assessorar i transferir el coneixement en col·laboració amb el Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya.

Preu mínim garantit

A diferència de la fruita dolça, on en moltes ocasions els preus que reben els pagesos no permeten ni tan sols cobrir els costos de producció, l'experiència amb aquest conreu demostra que pot generar una cotització mínima per als agricultors. Fons de les organitzacions agràries admeten que estan cobrant entre tres i quatre euros per quilo, una xifra molt per sobre de la pera, la poma o el préssec. El portaveu del sector de la fruita seca d'Unió de Pagesos (UP), Rafael Español, reconeix que "des de fa uns anys, els preus ens acompanyen". Existeix un altre factor que engresca els productors catalans: els episodis de sequera i l'envelliment dels arbres als Estats Units. Aquesta oportunitat la volen fomentar apostant per l'exportació.

    "El festuc es paga a entre tres i quatre euros per quilo, una xifra molt per sobre de la pera, la poma o el préssec"

Els pagesos catalans ja han pogut comprovar a les finques andaluses com funciona la recol·lecció del festuc, el procés de pelat i assecat i el maneig de la terra per aconseguir una rendibilitat més alta. El pistatxer arriba a oferir un rendiment de 2.000 quilograms per hectàrea i tot i que no entra en producció com a mínim fins al cinquè any, és un arbre longeu, que pot viure més de sis dècades. Un dels fenòmens meteorològics que més temen els pagesos de la fruita dolça són les gelades primaverals que malmeten la collita. Amb el pistatxer, aquestes desapareixen perquè la floració es produeix a finals d'abril, quan aquest risc s'ha minimitzat.

Des del punt de vista productiu, Borges assenyala que la recol·lecció dels pistatxos suposa uns costos anuals baixos perquè la recollida ja està mecanitzada amb un sistema de vibrador amb un paraigua incorporat.

La vinculació de la fruita seca amb un producte saludable i amb beneficis cardiovasculars ha incrementat la demanda mundial d'ametlles, avellanes i festucs. Amb aquest vent a favor, el conreu s'ha de convertir, potser no en una alternativa a la fruita dolça a les comarques lleidatanes, però si en un arbre que li faci ombra en els pròxims anys.

David Rodríguez