María i Quim són la cara (la sala) i la creu (la cuina) de Casamar | Cedida
"Una estrella dona titulars, però el que manté ple un restaurant és la cuina del dia a dia"
Daurella, Serra i Gallardo: les famílies catalanes que somriuen entre els més rics d’Espanya
La nova edició de la llista de Forbes de les 100 persones més riques de l’Estat reflecteix el bon any (amb excepcions) de les grans fortunes catalanes
Després de deu edicions, és ja una tradició: la publicació de la Lista de los 100 españoles más ricos de Forbes és un indicador més que assentat per conèixer l’estat de les grans fo...
JMT, els polsadors catalans que criden ascensors d'arreu del món
Fundada el 1959 en un petit taller de Barcelona, l'empresa familiar fabrica avui components per a ascensors des d'una planta de 1.000 metres quadrats a l'Hospitalet
José Antonio Martín Toledano era muntador d'ascensors, quan el 1954, va patir un greu accident en caure pel forat d'un ascensor. Després de dos anys de recuperació, va decidir que no tornar a muntar ...
Gortázar (CaixaBank) alerta d'un "empitjorament notable" de les hipoteques per sobre del 80%
El conseller delegat de l'entitat catalana adverteix que superar per norma aquesta referència pot comprometre els pagaments i ho compara amb la crisi del 2008
El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, no veu amb bons ulls superar el 80% d'endeutament hipotecari com a norma general. L'executiu ho ha expressat amb contundència aquest divendres, durant la presentació de...

 


 

Casamar, la casa que continua brillant sense estrella
Els germans Quim i Maria Casellas són la cuina i la sala d'un restaurant familiar que farà que t'enamoris del Mediterrani

La badia de Llafranc, a un pas del Camí de Ronda que enllaça aquesta cala amb Calella de Palafrugell i Tamariu, és aquell lloc de postal estiuenca que tots busquem quan pugem a la Costa Brava. Coronant aquesta badia, l'hostal Casamar, una casa d'hotelers i cuiners que ja va per la tercera generació, és el refugi per als que estimem visitar-la també fora de temporada.

Al capdavant, una parella de germans ben avinguts. Presumeixen que potser ja tenen el relleu generacional per ambdues parts lligat (i ens n'alegrem per això). Maria i Quim són la cara (la sala) i la creu (la cuina) d'un restaurant que no necessita estrelles per brillar. El restaurant Casamar va tenir una estrella Michelin durant una dècada, del 2011 a l'edició del 2022, i la va perdre en plena pandèmia, sense visita d'inspectors pel mig. 

Ho explica el mateix Quim si li preguntes, amb certa amargor. Però no passa res. Avui el restaurant llueix un Sol Repsol i continua sent parada obligada per a qui es prengui seriosament la gastronomia de l'Empordà. Una estrella dona titulars, però el que manté ple un restaurant és la cuina del dia a dia. I en això la família Casellas és imbatible: compromís per la cuina ben feta i el bon servei.

"Una estrella dona titulars, però el que manté ple un restaurant és la cuina del dia a dia"

El natural és arribar a Casamar amb el salnitre enganxat a la pell, després d'una bona caminada entre pins i cales. Els Casellas han sabut conservar l'aire de casa familiar (la casa on hi ha hostal i restaurant la van comprar els seus avis paterns als anys 50 per convertir-la en un hotel) però no es van quedar ancorats en la nostàlgia. Una remodelació el 2025-2026 per celebrar el seu 70è aniversari ha posat les seves habitacions al nivell dels millors hotels boutique d'aquest racó de Catalunya on la tramuntana bressola i despentina.

Però tornem a la cuina. La taula de Casamar beu directament del Mediterrani que té al davant i entra pels generosos finestrals d'un vidre amb el qual s'emmarca el mar. Casellas es va formar amb xefs com Jean Luc Figueras, Carles Gaig o Fermí Puig (en l'etapa del Drolma a l'Hotel Majestic). I això es veu en la seva manera d'entendre la cuina i la sala. Hi ha tècnica en els plats de Quim, però una tècnica posada al servei del producte, sense escarafalls ni filigranes. El restaurant, que ofereix dos menús degustació i una carta, forma part, a més, del col·lectiu de La Cuina de l'Empordanet i del moviment slow food.

El seu nou menú ens ofereix uns mossos per començar que homenatgen el Camí de Ronda que va a Calella. Comença amb un cruixent de pa neutre amb un tàrtar de corball, el nigiri (cruixent d'alga nori brandada de lluç) i un bombó de musclos en escabetx. També, arriba a la taula la clàssica magdalena casolana, enfornada amb romaní, olives negres i formatge i l'oli d'argudell (varietat local empordanesa) de Can Salellas, una almàssera de Cantallops.

El primer plat és la senzillesa de la temporada amb un toc francès: uns camagrocs lleugerament saltejats amb una holandesa noisette. La gamba de Blanes treu el cap en la següent elaboració. Els seus caps saltejats i flamejats, el just per extreure el suc dels seus caps en una reducció que serà la salsa del plat. Les cues, confitades en oli d'oliva, guarden la dolçor i la suavitat de la seva fina textura. Se saltegen amb all un minut i se serveixen amb all en diverses textures: allioli, flor d'all i l'all fregit. Abans, un tiradito de peix de roca, vinagreta i kumquat confitat.

Joel Cobalski, català de família polonesa, assisteix la taula per seleccionar-nos alguns vins locals com el Clos Jóncols, una garnatxa blanca biodinàmica d'una única vinya ubicada al cor del parc natural de Cap de Creus, o una malvasia oxidativa de Marta Arenas d'una petita vinya familiar plantada a Vall-llobrega fermentada en damajoana. Acompanya un altre dels clàssics de la casa, el caneló (fet amb pasta wonton) amb farsa de porro amb beurre blanc, escamarlans saltejats i formatge de la granja familiar artesanal i ecològica dedicada a la ramaderia d'ovelles de raça autòctona ripollesa Mas Marcè. Acabem amb un arròs molt melós coronat amb la noble senyora, l'Aristeus antennatus, en un nou desplegament de producte empordanès. Icona gastronòmica i turística de primeríssim nivell, la gamba vermella sempre troba lloc a l'establiment.

Una refrescant crema de llimona amb granissat d'api (llimona en diferents textures amb crumble de fruits secs, granissat d'api i un toc efervescent) posa el segell al menú com a postre. A més del menú degustació a l'ús, convé no passar per alt el que canvia cada dia. Fora de carta arriben peixos de llotja, com la daurada, el Sant Pere o el dentol, fets a la brasa i servits amb gamba de Palamós, a més d'una escórpora fregida que justifica per si sola una visita al restaurant.

Si tens un regal pendent, o si te'l deus a tu mateix, qualsevol de les seves divuit habitacions (moltes amb balcó o terrassa al mar), un menú degustació i un esmorzar veient sortir el sol sobre la badia, és una experiència per a qualsevol gurmet que es preï.


Casamar

Adreça: Carrer del Nero, 3, Llafranc (Palafrugell).

Preu: 105 euros el menú degustació / 450 euros experiència completa (Pack dos Menús Punta d'en Blanc més una nit d'hotel).


 Lourdes López. Periodista experta en gastronomia

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71