Ja és Nadal a Catalunya. Poc després de la Castanyada i un mes abans de les festes per excel·lència, s'ha realitzat l'encesa oficial de l'enllumenat mentre s'il·luminava un impressionant arbre de Nadal format per 82.000 llums, amb una alçada de 40 metres i un diàmetre de 15 metres a Badalona. L'objectiu és competir per tenir l'arbre més gran d'Espanya i, alhora, batre un rècord històric. Més de 50.000 persones han omplert la plaça President Tarradellas per presenciar aquesta fita nadalenca, amb un impacte significatiu en la facturació dels comerços locals. Malgrat l'ambient festiu, l'estratègia de les ciutats no es redueix a un "simple arbre". En el cas de Badalona, s'han invertit 1,7 milions d'euros en decoració arreu de la ciutat. I l'orgull ciutadà: "qui té el millor arbre de Catalunya, Espanya i del món és Badalona".

En el cas badaloní no es recordava una xifra d'assistents tan elevada des del 1994, quan el Club Joventut Badalona es va coronar guanyant la Copa d'Europa. Una inauguració de l'arbre i una discoteca a l'aire lliure per ballar al ritme dels temes més escoltats del moment. "Per fi es parlarà de Badalona per un aspecte divertit i positiu", confessaven els assistents davant dels nombrosos mitjans de comunicació que ho cobrien. Després de competir algunes setmanes amb l'alcalde de Vigo, Abel Caballero, per veure qui es quedava el títol de l'arbre més gran d'Espanya, sembla que cap dels dos se l'endú. La competició no la guanyarà cap municipi, sinó un centre comercial. Segons apunten des de Rac1, l'arbre de Nevada Shopping, a Granada, fa 57 metres d'alçada i és el guanyador.

Els comerços "es posen les piles"

Després del Black Friday -Black Frau per alguns- i el Cyber Monday es dona el tret de sortida a la campanya de Nadal al comerç, un període específic durant la temporada nadalenca en què els comerços duen a terme estratègies i promocions especials per impulsar les vendes. I que, majoritàriament, agraeixen la benvinguda d'estratègies per descentralitzar Nadal, sobretot als municipis que es troben al voltant de Barcelona. És per això que molts d'ells obren els diumenges i els festius, estiguin ubicats a una zona turística o no, fins a final d'any.

Fa deu anys les cerques a Internet sobre el Nadal començaven a finals de novembre, mentre actualment és a l'agost

Com apunta Neus Soler, professora dels Estudis d'Economia i de l'Empresa de la UOC, "en èpoques d'inflació, quan el consum de les famílies baixa, les empreses han de tirar d'estratègies de màrqueting per a captar l'atenció al consumidor". Una col·laboració que no han volgut descuidar els ajuntaments catalans amb els "shows nadalencs". De fet, l'estudi Does Christmas really come earlier every year?, publicat per la Royal Statistical Society, explica que al Regne Unit les cerques sobre Nadal comencen a l'agost. Encara més, aquesta tendència s'ha accentuat en els deu darrers anys, ja que, com apunta l'informe, abans de 2013 les cerques començaven a finals de novembre.

Avui dia, a Espanya, segons dades de Google Trends, el 25 de setembre ja s'experimenta una crescuda d'aquestes cerques. És a dir, si forcen l'avanç, és perquè veuen que ja es cou alguna cosa. I així ho van fer amb la comunicació des del consistori badaloní quan tots els mitjans de comunicació es feien ressò de l'aposta de l'arbre de Nadal gegant. "Badalona tindrà un dels arbres de Nadal més grans de l'Estat d'uns 40 metres", apuntava el TOT Badalona el 20 de juliol de 2023. I tot seguit, l'especulació de com seria i la competició entre ciutats que ha tingut entretinguts als ciutadans. D'aquí que les cerques "Badalona arbre de Nadal" o "quin és l'arbre de Nadal més alt" hagin augmentat un 170% els últims dies a Google.

"Estic content perquè Badalona es converteix en la ciutat referent de Nadal al país", ha pronunciat l'alcalde Xavier Albiol en una visita al muntatge de l'arbre que ha costat 250.000 euros, on ha destacat que s'utilitzarà una desena de camions per a transportar el material necessari: "Ni els Rolling Stones porten tants tràilers". També ha afirmat que l'arbre serà un pol d'atracció no només per als veïns de la ciutat, també per a altres localitats que vulguin visitar la proposta de Nadal que s'oferirà al municipi. Aquesta inversió milionària servirà, entre d'altres, perquè tots els barris de la ciutat tinguin il·luminació nadalenca i per sumar tres carrosses a la cavalcada dels Reis d'Orient, que enguany arribaran en helicòpter.

Xifres estratosfèriques a Galícia per Nadal

Com a curiositat, en el cas de Vigo, un any més, se situa al capdavant de la despesa a l'enllumenat dels carrers durant la campanya nadalenca, amb una inversió superior als 2,37 milions (als quals cal sumar altres partides per a altres elements decoratius, activitats i instal·lacions d'oci), cosa que suposa quatre vegades més que el que gasta la següent ciutat gallega en aquest rànquing, que és Ourense, amb una partida de gairebé 600.000 euros. En el cas de Vigo, estimen un retorn de 750 milions d'euros en inversió.

Respecte a Madrid, les arques públiques assenyalen una partida de 4,3 milions d'euros d'inversió en il·luminació nadalenca, un 7,5% més que el 2022; a Vigo de 2,3 milions; a Badalona d'1,7 milions; i a Barcelona apunta un contracte d'1,9 milions que abastarà prop de 104 quilòmetres de vies públiques. A Màlaga la inversió és d'uns 1,4 milions, fet que suposa repetir la inversió que ja es va realitzar l'edició passada.

A la ciutat de Vigo estimen un retorn de 750 milions d'euros en inversió

Uns dies en què es parla del nombre de bombetes i els metres que mesuren els arbres, però si hi ha una xifra fonamental a les campanyes de Nadal, és el retorn econòmic que deixen, en pluja de milers d'euros, els habitants als comerços. Aquest és de fet l'argument que esgrimeixen els polítics per a les inversions: quants locals i turistes capten els guarniments i quin és el balanç per a hostaleria i comerç. I sembla que enguany Badalona tindrà molt a dir. Ho veurem aviat.

Bonustrack osonenc

Uns altres visionaris del màrqueting nadalenc, des de fa quaranta anys, són els osonencs. És el cas de Vic, que el 1981 van destronar la "farola" de la plaça Major per ubicar-hi el primer avet al centre de la plaça a iniciativa de botiguers. Segons detalla Osona.com, es van unir per pagar entre 70.000 i 75.000 pessetes (450 euros actuals) per l'avet. Aleshores, la compra i la instal·lació de les lluminàries també anava a càrrec de les botigues del voltant. No va ser fins al 2010 que l'Ajuntament de Vic va agafar el relleu amb l'objectiu que fos "sostenible". És a dir, quan s'acaben les festes nadalenques els arbres serveixen de compost per als jardins de la ciutat per apostar per l'economia circular. Un èxit de l'arbre de la plaça, àmpliament viralitzat a les xarxes en què tothom busca una instantània. Benvingut Nadal enmig d'estratègies que retornen (i potencien) al mapa una festa que, malauradament, ha estat descafeïnada durant els últims anys.

 Gemma Fontseca. Cap de redacció