L'últim diumenge del mes d'octubre, com cada any, a les tres de la matinada, les busques dels nostres rellotges van retrocedir, sobtadament, a les dues. Aquest fet va comportar que poguéssim dormir una hora més i que, talment com les carrosses dels contes es converteixen en carabasses, l'horari d'estiu quedés transformat en horari d'hivern.

La raó d'aquest fenomen no té cap arrel màgica, sinó que s'explica pel canvi horari que s'aplica en tots els països de la Unió Europea per raons, diuen, d'estalvi energètic. I com cada any, l'actualitat informativa es fa ressò del debat sobre si cal continuar mantenint els canvis d'hora i, de retruc, sobre el fus horari que hauríem de prendre com a referència.

Per interessos polítics, econòmics o d'altra mena, diversos Estats mantenen horaris diferents dels que correspondrien dins els fusos estrictes

En geometria, un fus és una porció d'una superfície de revolució compresa entre dos plans meridians. Per a la unificació de l'hora internacional, la superfície terrestre ha estat dividida en vint-i-quatre fusos compresos entre dos meridians separats per 15° de longitud, que corresponen a una hora. La denominació fus, procedent del llatí fūsus, es basa en la proximitat d'aquesta formació geomètrica amb la forma del fus, l'instrument propi de la filatura que presenta els extrems més prims que la part central i que permet enrotllar el fil. De fet, la imatge del fus també ha servit per a denominacions pròpies d'altres àmbits, com ara l'anatomia o la zoologia, per exemple.

El traçat de molts fusos horaris ha estat modificat convencionalment per fer que el canvi horari oficial segueixi els límits fronterers i, per interessos polítics, econòmics o d'altra mena, diversos Estats mantenen horaris diferents dels que correspondrien dins els fusos estrictes.

Podeu consultar aquests termes i altres de relacionats, com temps universal coordinat o UTC, hora local oficial o hora solar, en el Cercaterm.

Termcat