Font: B Travel
Els clients cerquen slow, productes quilòmetre 0, ecologia radical, contacte amb les persones, amb el territori, i amb el patrimoni, o venen per formar-se o emprendre mitjançant llargues estades
Els perfums àrabs que sedueixen Catalunya: 'packaging' de luxe a preus populars
El segment de les fragàncies concentra el 44% de la facturació del sector 'beauty' a Catalunya
Passejar pels carrers de Barcelona i trobar-hi diverses botigues de perfums àrabs en un mateix carrer ja forma part del paisatge urbà. Cada vegada més persones s’inclinen per aquestes fragàncies, elaborades amb ingre...
Patates fregides catalanes, un univers familiar
Una de les firmes catalanes estrella de l’ecosistema de l’empresa familiar és el fabricant de 'snacks' Frit Ravich, de bracet de Judith Viader Codina
En els darrers anys, una de les firmes catalanes estrella de l’ecosistema de l’empresa familiar és el fabricant de snacks Frit Ravich, que de bracet de Judith Viader Codina (1968, segona generació) ha experimentat un cr...
Quan es morin els ‘baby-boomers’
El mercat laboral s’està rejovenint ràpidament, però fins a 2030 es jubilaran més del 50% dels funcionaris, unes 900.000 persones, inclosos professors i personal docent
Comença el ball. D’aquí a 2030 es produirà una allau de jubilacions corresponents a la generació dels baby-boomers (els nascuts entre 1957 i 1977); més encara a 2040. Aquest fet demogràfic pressionar&ag...

 


 

Del Rodatur al B-Travel
Quants turistes ens hem de permetre a Catalunya, una de les primeres regions turístiques d’Europa?

L'altre dia estaven parlant un grup de sèniors actius del sector dels viatges sobre si tenia raó de ser avui mantenir una fira de turisme presencial. Amb els milions de visitants de les webs turístiques més freqüentades i les altres, amb els comparadors que t'ofereixen preus online, amb la capacitat de la intel·ligència artificial d'apropar tant els monuments com els establiments, amb la vida intensa de les comunitats virtuals, amb els nombrosos portals de venda flash, ens preguntaven si valia la pena fer una despesa per presentar l'oferta turística a través d'un saló. Després de moltes voltes, vam arribar a una conclusió: "Si la fira de turisme està adreçada al públic viatger final, de proximitat, si apel·la a les emocions i vivències, a un viatge pendent enfocant la normalització de la post-pandèmia i és capaç de mobilitzar mig miler d'empreses i més de 20.000 visitants, sí".

Entre el Rodatur dels anys de la picor i l'actual Saló del Turisme B-Travel, que obre les portes a començaments d'abril, hi ha tota una visió 360 graus del turisme. En quaranta o cinquanta anys, tant l'oferta com la demanda d'aquest sector, clau per l'economia catalana i espanyola, han estat acompanyades per les fires i manifestacions, que han escenificat la seva importància. Aquelles primeres manifestacions es produïen quan els rosegadors de tota Girona encara baixaven a la Costa Brava a lligar estrangeres, per les mateixes dates que a Reus, els nois deixaven les seves xicotes per cercar el mateix que els gironins a Salou. Aquestes relacions entre els natius i natives, per una banda, i les turistes i els turistes, per una altra barrejats, van ajudar a forjar el canvi de mentalitat social i política; si més no, van anticipar els hàbits més lliberals europeus. Quan els pressupostos de l'Estat depenien en una tercera part de les divises que ens deixessin els turistes, els catalans vam ser els primers a adonar-nos que les manifestacions firals eren necessàries com a lloc d'encontre entre els jugadors de l'oferta i els demandants de vacances. Llàstima, i no per culpa de la institució firal, que el talent que les feien possibles va haver d'emigrar; el Fitur actual no existiria sense aquest talent català. Ni de bon tros. Amb nostàlgia diem que, en cas de no haver estat per moltes mesquineses, avui disposaríem d'una fira turística punt d'encontre internacional, a la vegada que d'una més vivencial dirigida al consumidor final.

Les fires d'aleshores eren més folklòriques. Però ho assajaven gairebé tot: animació, darrers estris tecnològics al servei d'una millor experiència preparant l'estada, encontres sectorials, sessions paral·leles, congressos dintre dels recintes... Ara els clients cerquen slow, productes quilòmetre 0, ecologia radical, contacte amb les persones, amb el territori, i amb el patrimoni, o venen per formar-se o emprendre mitjançant llargues estades. Ja no es tracta de presentar l'oferta de sol i platja, sinó d'ampliar propostes, és a dir, passar del monocultiu a les múltiples expressions del fet de viatjar.
 

Els turistes que volem

Quants turistes ens hem de permetre a Catalunya, una de les primeres regions turístiques d'Europa? Els vint milions del 2019, màxim històric? Els 30 milions que predicava l'antic director general de Turisme per 2030 al Summit Barcelona de fa tres anys, a partir de les projeccions de l'Agència Catalana del Turisme? Com més, millor, com demanen molts rellevants del sector? I si ens despreocupéssim d'una vegada de la quantitat de turistes que arriben i cerquéssim entre els estrangers de mitja distància europea i els de proximitat, Espanya, un mix que ens permeti augmentar sobretot la despesa mitjana, com ha passat als dos darrers anys amb els moviments de la població autòctona? És clar que hem de mantenir els llocs de treballs actuals i incrementar-los, però no al preu de ser els més barats de tots. Per què el que venen a cercar els viatgers no té res a veure amb el que demanaven a Rodatur. Ni d'ara fa dos anys. Les tecnologies han canviat la manera de viure i algunes regions turístiques del nord del país demostren la rendibilitat d'estar més a prop d'aquests nous turistes que altres.

L'exigència dels viatgers ha augmentat. La mobilitat, la intermodalitat i les demandes ecològiques, també. I com no, els motius dels viatges, la forma d'informar-se i de contractar dins les comunitats virtuals

És veritat que en els dos anys de pandèmia li han mancat a Espanya els turistes internacionals, la qual cosa ha fet caure brutalment el PIB turístic (12,4%, en 2019; 7,4%, en 2021; i 10,5%, en 2022, aquest darrer, segons previsions d'Exceltur) i com no, la població laboral. Catalunya ha mantingut el seu PIB turístic en content creixement als darrers anys per damunt de la mitjana espanyola. Fins a 2019, era el país més visitat d'Espanya, amb uns vint milions de turistes, seguit de les Illes Balears i Canàries, segon l'INE. Amb una Europa traumatitzada per la guerra a casa, no és bon moment per airejar les expectatives, segons les que tendiríem a dos o tres anys a consolidar els nivells anteriors al 2019. Però, sí que és bo no deixar-se endur pels cants de sirena que ens permetrien tornar a nivells històrics fent el mateix que aleshores. L'exigència dels viatgers ha augmentat. La mobilitat, la intermodalitat i les demandes ecològiques, també. I com no, els motius dels viatges, la forma d'informar-se i de contractar dins les comunitats virtuals al voltant de les destinacions i els establiments i molt menys dels Inter mediadors clàssics. Ara els turistes, que viatgen més amb tren, ens fan veure que la via fèrria que acompanya la costa és un nyap – un grillet a tota la platja-; que la quantitat de ciment esdevé excessiva en la primera milla quadrada de la Mediterrània; que no desitgen les aglomeracions; que el maridatge entre la gastronomia, l'espai de lleure, les propostes culturals actives, els senders per caminar, els serveis de qualitat estan molt per damunt dels establiments. A la vegada, estan disposats a gastar més si se'ls ofereix quelcom millor, i gens en productes sense ànima.

Aquesta mateixa setmana, la directora general de Turisme explicava a VIA Empresa el seu desig que B-Travel ajudi a posicionar Catalunya com una de les millors destinacions turístiques. Aquest és un objectiu lloable, formar part de la triple corona turística de la Mediterrània juntament amb Toscana i Provença, antics regnes. Ens deixarem sorprendre per les activitats d'aquesta fira per comprovar-lo.

 Josep-Francesc Valls Director Càtedra Escenaris de Futur Retail, Turisme i Serveis UPF-BSM

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71